Search results for "Valencià"
showing 10 items of 195 documents
1985. El final del proceso de transferencias del Estado a la Generalitat Valenciana. 3 de octubre de 1985
2014
El final del proceso de transferencias del Estado a la Generalitat Valenciana: "un cierre político". 3 de octubre de 1985. Habían pasado solo siete años desde que Real Decreto 10/1978, de 17 de marzo, inició la creación legal del País Valenciano a través del Consell Preautonòmic del País Valencià, que terminó con la publicación de la Ley Orgánica 2/1982, por el que se accedía al Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana. Tres años después, tras la victoria socialista de octubre de 1982, se firmaba el fin de las transferencias estatutarias del Estado a la Generalitat Valenciana. Para el Gobierno socialista de España, en declaraciones del ministro de Administración Territorial Félix Po…
El Valle de Ayora
1982
¿Qué es el Valle de Ayora? El Valle de Ayora forma una comarca situada en una espaciosa hoya rodeada de elevados montes. Consta de seis municipios: Cofrentes, Jalance, Jarafuel, Teresa de Cofrentes, Zarra y Ayora. Las villas están situadas en lugares estratégicos, coincidiendo en ellas alturas coronadas de castillos —a excepción de Zarra—, de larga tradición histórica. Todos estos castillos datan de siglos, algunos incluso de antiguos bastiones romanos. Durante la época musulmana el Valle tuvo mucha importancia por ser zona de tránsito entre reinos y frontera de los mismos. El Valle es una comarca natural con características muy comunes. Todas las villas de la comarca se encuentran en el ce…
1984. La agenda legislativa de la Generalitat en la Iª legislatura. Leyes de símbolos de la Comunidad Valenciana y de creación de Radiotelevisión Val…
2014
La creación de la nueva Generalitat Valenciana tendría una agenda apretada en su primera legislatura. Tras las elecciones y la constitución del Consell, la prioridad seria negociar las transferencias y presupuestos del Estado a la Generalitat, y la de aprobar toda una serie de leyes derivadas de las competencias estatutarias. Se partía de cero. La Generalitat era una institución nueva, con parlamento propio, que tenía que sentar las bases legales de toda una nueva estructura administrativa y funcionarial. En definitiva, la primera legislatura iba a centrarse en la construcción del entramado jurídico de la recién creada Generalitat. En este capitulo recogemos la Ley de símbolos de la Comunid…
1985. IV congreso del PSPV-PSOE. Alicante, abril de 1985. "Seguim treballant pel canvi"
2014
El periodo entre el III congreso de Benicàssim (1982) y el IV congreso de Alicante (abril 1985) del PSPV son claves en la configuración de la estructura del poder orgánico e institucional de los socialistas valencianos, y van a marcar la década siguiente, hasta que cambie el ciclo político y gobierne el Partido Popular en 1995. Previo al IV congreso del PSPV-PSOE se celebrará el XXX Congreso Federal del PSOE. Madrid. Los socialistas valencianos asistirán al XXX Congreso Federal del PSOE con 112 delegados que representaban a más de 24.000 militante. El PSPV-PSOE era la segunda federación del PSOE, tras la andaluza. El cabeza de delegación del PSPV-PSOE al XXX congreso, Antonio García Miralle…
Chiva-Hoya de Buñol
1984
“Chiva-Hoya de Buñol” es una comarca de transición, entre l'Horta y Requena-Utiel. Cuajada de historia, pasó por épocas muy difíciles, como el despoblamiento sufrido en el siglo XVII, tras la expulsión de los moriscos por Felipe III, en 1609, reduciéndose su población en un 90%, el bandolerismo del XVII al XIX, o las guerras carlistas. Tras recuperar lentamente su demografía, se industrializó prematuramente, a través de las papeleras de Buñol —finales del XIX— origen de un movimiento obrero importante y pionero en el País Valenciano. Esta industrialización-; se consolidó con la instalación de las cementeras de Buñol, a partir de, 1917. Junto a una población industrial importante, tenemos qu…
Técnicas y materiales constructivos
2012
Se estudian las técnicas y materiales empleados en la excavación y construcción de las galerías para la captación de acuíferos desde el periodo medieval hasta el contemporáneo
L’experiència escolar laicoracionalista a Xàtiva a l’inici del segle xx
2004
A partir d’unes breus notes sobre la situació educativa al País Valencià (dèficits en el nombre d’escoles públiques de primer ensenyament, falta de condicions higièniques i materials dels edificis escolars, dificultats organitzatives derivades de l’heterogeneïtat de l’alumnat, falta de consideració i prestigi social del professorat...), sobre les relacions entre les iniciatives de renovació pedagògica de l’època i el desenvolupament de determinats projectes polítics (anarquisme, socialisme, blasquisme...) i sobre la realitat social, econòmica, política i cultural de la ciutat de Xàtiva del moment, analitzem la posada en marxa i el funcionament d’experiències educatives com les de l’escola l…
Entre la retòrica i la realitat: Juventudes de la Sección Femenina. València (1945-1975)
2004
La Sección Femenina, associació política dedicada durant quaranta anys a l'educació de les dones espanyoles, resta avui en l'oblit en el conjunt de la societat. La constatació d'aquest fet ens ha dut a esbrinar les causes del que considerem que és el seu fracàs en la socialització de les dones en el model falangista. És per això que, prenent com a objecte d'estudi les joventuts de la Sección Femenina a la província de València, descobrim les contradiccions inherents al seu discurs teòric (la retòrica) i entre aquest i les seues pràctiques educatives. Seran els records que en resten en les dones sobre les quals exerciren la seua influència (la realitat), els que ens facen presents aquestes i…
El Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València : la lluita per la democratització de l’educació i la utopia pedag…
2004
Al llarg dels anys seixanta del segle XX es produirà una transformació molt significativa en les funcions habituals dels col·legis oficials de doctors i llicenciats. En els anys finals del franquisme els col·legis tindran una presència social i política fonamental, en especial pel que fa a la lluita per aconseguir un sistema educatiu democràtic en una societat que també ho fóra. Estos organismes professionals acullen en els anys setanta algunes de les iniciatives més fructíferes de renovació pedagògica que es plantegen en el país, i donen als grups de docents que les sustenten en un context autoritari i repressor, d'absència de llibertats civils i polítiques cobertura legal, mitjans i sup…
El valencià o català, llengua dins del diasistema occitanoromànic: fonamentació i revisió
2020
[Nota: En esta versió del resum, la cursiva ha hagut de ser substituïda per ' '] La posició del catalanovalencià dins del romanç és una qüestió que ocupa els lingüistes des dels inicis de la romanística i que continua oberta (múltiples estudiosos han fet recentment aportacions al debat). I no semblen compatibles dos idees de la 'communis opinio': el catalanovalencià és considerat una llengua independent però 'bessona' de l’occità; i, alhora, una 'llengua pont' entre el gal·loromanç i l’iberoromanç. Lamuela (2012) i altres autors parlen de «català i occità: un diasistema, dues llengües». Esta concepció sembla més completa i actual però no s’ha generalitzat en la lingüística catalanovalencian…