Search results for "català"
showing 10 items of 180 documents
La memoria de les imatges
2011
Recensió del llibre d'Agustí Pons "Els meus (i els altres)" (Barcelona: Proa, 2011).
El valencià en la docència i l’aprenentatge a la facultat de ciències socials de la UV: usos, conflictes y expectatives
2011
Aquest article estudia com s’estructuren els usos del valencià a la facultat de ciències socials (FCS) de la universitat de valència (UV) i quins són els conflictes i expectatives sobre ells. La presència de la llengua catalana en el context universitari pot potenciar-ne el valor i l’ús social, però en el nostre cas aquesta llengua s’hi troba en situació minoritària front al castellà, en coherència amb el lloc que ocupa en la societat valenciana. La dominació del castellà es comprova amb un estudi de fonts secundàries de la UV (normativa sobre valencià, estructura i evolució d’oferta docent segons llengua en les titulacions de la FCS i avaluacions docents que mostren incompliment d’aquella …
L'aragonés i el lèxic valencià. Una aproximació
2002
This paper shows that the contact with Aragonese has shaped the structure of Valencian vocabulary. Many words traditionally accounted for as Valencian mozarabisms should rather be viewed as aragonesisms or castilianisms; some of them arrived in remote times, as the new Valencian Kingdom was being populated. The penetration of these words must have been strengthened when the linguistic reference model weakened as from the 16th century. The texts show, from early times, the coexistence of two synonyms (Aragonese/Catalan word) which, after a covariation period, ended up with the prevalence of the word closest to Aragonese (or to Spanish, in later periods). The old word was either given up or l…
Substrat i superstrat en l'evolució del català
1999
Reflections on the significance of substratum and superstratum in the genesis and evolution of Catalan. The author considers how the recourse to the pre-Roman susbtratum in the etymological interpretation or in the historical and critical grammar has been carried to excess both by those absolutely against it and by those who take it as an all-explaining panacea. He also points out that, conversely to the interest in substratum, the Germanic superstratum has not received the attention it deserves in the genesis of Catalan because of various prejudices, some of them of an ideological kind.
Variació Fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal
1999
This paper describes, from an intra-dialect point of view, the phonological traits of pronoun clitization in Algherese. The approach is based on the restrictions upon the syllabic structure of this variety, which tends to avoid the coda between clitics and verbs and between one clitic and another, It almost does not allow any type of coda in cases of clitization, which are solved through rules of assimilation and simplification, through the insertion of an epenthetic [a] between the verb and the clitic, or by modifying the ending, which leads to a wide range of homophonic sequences. The study also presents an update on the syntactic restrictions upon pronoun combinations and the phonetic pe…
Particularismes i populismes als països de llengua catalana
2020
[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.
Declaratives i interrogatives absolutes del català en l'"Atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic"
2010
En el marc de l’"Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic", el grup AMPERCAT desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i des de l’any 2003, l’estudi de la variació dialectal de la prosòdia del català i del castellà en el domini lingüístic del català. Aquest treball constitueix una síntesi dels resultats principals trobats fins al dia d’avui en la majoria de punts estudiats de la nostra llengua pel que fa a l’entonació. En el diasistema oriental presentem els resultats de frases declaratives i interrogatives absolutes neutres (amb dues formulacions) a Barcelona, Girona, l’Alguer i Maó. En el diasistema occidental, els resultats obtinguts a Lleida, Tortosa, Castelló de la Plana, V…
Dues menes de frontera (lingüística i administrativa), diversos models de parlars (i de parlants) xurros fronterers
2002
L"últim mes de maig, al IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny- organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, vaig exposar oralment la meua part en l"homenatge al mestre de Campos. Ecologia i caracterització dels parlars xurros fou el títol que els organitzadors em van proposar, el mateix que vaig servar per a la versió escrita destinada a les actes corresponents. Un parell de mesos després vaig rebre de l"amic Josep Martines l"encàrrec de col·laborar en el present número monogràfic sobre les relacions entre l"aragonès i el català. Encara en premsa aquella contribució sobre aspectes generals dels parlars castellanoaragonesos de l"interior…
La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de la llengua catalana
2011
La sufixació és un dels processos de formació de paraules més genuí i més recursiu de les llengües romàniques. En català és, tradicionalment i juntament amb la prefixació, el mecanisme és recurrent de construcció de neologismes. Aquest article analitza els neologismes sufixats recollits en la premsa editada en diferents punts geogràfics dels territoris de parla catalana, amb l’objectiu d’oferir una primera panoràmica contrastiva de la creació lèxica mitjançant la sufixació en les varietats geolectals d’una mateixa llengua. Aquesta anàlisi ens permet observar quins són els sufixos emprats en cada una de les varietats estudiades, així com apuntar les principals diferències i coincidències tan…
La recepció dels postulats de la filologia romànica internacional sobre la llengua catalana en el conjunt de la catalanofonia (1854-1906)
2020
Aquest treball analitza la recepció dels postulats de la filologia romànica in - ternacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana en el conjunt de la catalanofonia entre 1854 i 1906. Al segle XIX es situa l'inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen -compartit amb la llengua occitana o independent des de l'inici-, la seua identitat -subordinada a l'occità o autònoma com la resta de llengües romàniques- i el nom amb què cal referir-s'hi. L'objectiu d'aquesta inv…