Search results for "coneixement"
showing 7 items of 67 documents
Nietzsche i l'escepticisme : assaig d'aclariment d'una pretesa contradicció
2021
S'ha afirmar sovim que en marhia de teoria del coneixemem, Nietzsche és un esckptic. En aquest anide es fa un acurat repil.s de !'obra nictncheana a la cerca de les sentencies en pro o en contra de l'escepticismc, on les posicions en contra d'aqucst són especialment abundases en contradicció amh aquclles intcrprctacions. En el curs d'aqucst recorregut s'esbossa el conccpte nietzscheà de filosofia i la diferCncia entre aquesta i la ciCncia. La tesi final és que Nietzsche considera l'escepticismc una condició necesüria, perO no suficient, de la vcrtadcra filosofia. la filosofia sobirana i disciplinadora de la cultura. Així es dissoldrJ. la contradicció entre les interpretacions de !'autor com…
La filosofia de Marta [Presentació]
2001
És opinió bastant generalitzada en la societat de la darreria del segle XX, almenys en les nostres contrades, que la filosofia no sols no aprofita per a res, idea que ja ve de molt lluny, sinó que no té cap interès en un sistema social dominat per la competitivitat i la productivitat. Tanmateix, la manera de procedir de Marta, una xiqueta inquiridora, davant dels enigmes que vol aclarir ens força a replantejar-nos críticament aquest tòpic.
Lògica materialista de Galvano della Volpe [Pròleg]
2004
Enfront del vell marxisme antropocèntric, i al capdavall escatològic, que circulava per les Facultats del país a principi de la dècada dels seixanta, i del qual es nodrien tants estudiants d'aleshores, guanyen terreny aquests darrers anys uns altres corrents marxistes, no tan recents com hom podria pensar, i que marxen per altres dreceres: a la preocupació humanista oposen la direcció epistemològica de llurs reflexions.
Consideracions sobre la "Lògica Moderna" d'Andreu Piquer
1976
L 'objecte d'aquesta comunicació és analitzar la significació de la "Lógica Moderna o arte de hallar la verdad y perficionar la razón", del metge Andreu Piquer i Arrufat, dins de l'evolució de la Filosofia científica a l'edat moderna.
Biografies escolars de professorat de geografia i història en secundària: anàlisi de sis casos
2014
El següent treball parteix de l'anàlisi de sis entrevistes semi-estructurades que recorren la vida formativa i professional de tres professors i tres professores de Geografia i Història de diferents centres de secundària del País Valencià. S'analitzen les biografies docents per a intentar establir quins elements influeixen en elles. A través de l'anàlisi de casos es vol esbrinar si hi ha elements que ajuden a un desenvolupament docent satisfactori o, en canvi, el dificulten. Aquest estudi es fa tenint en compte els referents teòrics que han treballat sobre professorat de Ciències Social i cicles de vida professionals. El que hem pogut observar és que hi ha diferents elements que dificulten …
La perspectiva de la sostenibilidad en la sociedad del conocimiento interconectado: Gobernanza, Educación, Ética
2013
Abstract This article aims to stimulate thinking about entering the perspective of sustainability in new information societies and knowledge supported by ICTs, and characterized by globalization is far from inclusive. It involves the construction of a global system that promotes the pursuit of environmental quality, social justice and an equitable economy and viable long term. UNESCO has identified three basic ways to get it: governance, education and ethics. Governance can promote equitable social connectivity, changes in patterns of production and consumption and application search and real solutions to the socio-environmental. Education can foster continuing education of those critical, …
La grammaire à l’école élémentaire française : un enseignement sous tension…
2022
La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans u…