Search results for "jurisdicció"
showing 10 items of 38 documents
Apuntamiento legal del derecho que assiste a la Real Jurisdiccion è ilustre Parroquia de los Santos Juanes Bautista y Evangelista de esta ciudad en l…
1760
Signat al final: "Dr. Juan Micò." Caplletra ornada Sign.: [ ]1, A-H2 Reclams
Excmo. Señor. El Doctor Don Pedro Joseph Mayoral, Canonigo de esta Santa Iglesia Metropolitana, Juez Sinodal, y Visitador General ... cumpliendo con …
1760
Com a tít. el començament del text Signat al final: "Dr. D. Pedro Joseph Mayoral, Visitador General." Caplletra ornada Sign.: A-G2 Notes marginals Reclams
La fundación y el fuero universitario de Lérida
1998
In 1297 Pope Boniface VIII authorized the King of Aragón James II to create a university which would be set up in Lérida. Its model would not be Toulouse —as the Pope wanted— but Bologna, regarded by the founders as the «mother of the laws». Its first documentation, in 1300, allows us a good knowledge of the project, in which the King, the municipality, professors and students collaborated as well. The jurisdiction of the university was assigned to the Rector, in accordance with the pattern of Bologna. His court and competence, granted by the King, are restricted by the latter as well as by the municipal authorities; nevertheless, this competence is wide, as is usual in a medieval universit…
Aspectos de la revolución jurídica en el decreto de los señoríos de 1811
2001
One of the basic elements which the bourgeoisie needed to address in the process of revolution was the transformation of the landholding regime and the instruments which conditioned the social relations of production: seigneurial, and principally jurisdictional, rights. This meant two tasks: overcoming the juridical structure that underlay the feudal property regime and the creation of a new system that might regulate relationships of capitalist production. Peculiarities and doubts about the origin of the feudal property regime and seigneurial rights, and the relationship between the two, would open up a series of questions relating to their legality and legitimacy, including the right of c…
Alegacion en drecho, por la Iurisdiccion Ecclesiastica del Arçobispado de Valencia. Con la Iurisdiccion Real. Sobre la causa de competencia, suscitad…
Sig. [A]2, B-Ggg2. - Sobre la demanda del Procurados Fiscal y Agustin Arques a la Audiència de València Sig. [A]2, B-Ggg2. - Port. orlada. - Reclams. - Notes als marges exteriors o envoltant el text
Por la madre abadesa, y religiosas de el Convento de Santa Ana, Orden de Santa Clara de la Ciudad de Badajòz, sujetas à sus Prelados Regulares, y por…
1732
Precedeix al tít.: "Dum eclypsim patimur, novo fulgore micamus." Signat al final: "Lic. D. Andrès Rodriguez." "Lic. D. Diego Manuel Diez Coronèl." Copia de la Carta, que el ... Arzobispo de Santiago escrive al R. P. Fr. Pedro de San Juan de la Cruz, Procurador General de Padres Carmelitas Descalzos Port. amb orla, grav. xil. enmarcat de la Immaculada i altres ornaments tip Caplletra ornada, vinyeta i altres ornaments tip Sign.: [ ]1, A1, B-H2 Reclams
Disertacion moral y juridica en favor de la dignidad episcopal y jurisdiccion de los ordinarios, en virtud de la Bula del señor Clemente Papa Dezimo,…
Precedeix al tít.: [creu de Malta Text a 1 col. - Reclams Sign.: A-C2, D1
Parecer qve dio en la consvlta que para dar garrote à Fr. Facundo Ribera
Conté: Parecer qve dio en la consvlta que para dar garrote à Fr. Facundo Ribera ... Fr. Matheo de Beaza [sic], de la Orden de N. P. S. Domingo, copiado de la declaracion que del hizo en el Tribunal del ... Arçobispo de Valencia. Die XIIIJ mensis Septembris ... M. DC.LXXX Sign.:A4
Pragmàtica, 1596, 11, 02
Com a tít. el començament del text Al final del text: "Real Crida. Die tertio mensis Decẽbris anno M.D. nonagesimo sexto... Ciutat de Valencia" Caplletra ornada al principi del text Gravs. xils.a la port. amb l es escuts reial i de la Ordre de Montesa Reclams Sign.: A[4
El papel de las ciudades en la configuración del reino de Valencia
1984
En la organización del territorio valenciano la conquista cristiana por Jaime I viene a representar un hito decisivo en el posterior evolución del poblamiento. La colonización del recién creado reino significó una ruptura evidente con la época anterior, una de cuyas facetas básicas fue el interés por desarrollar asentamientos "urbanos", como centros de poder político, religioso y económico, que ejercieron un papel articulador y que sientan las bases de su futura red de ciudades.