Search results for "lcsh:Language and Literature"
showing 6 items of 476 documents
Aspecte i prefixació verbal en català antic
2021
The paper examines aspectual and selectional properties of Old Catalan prefixed verbs in comparison with their non prefixed counterparts. We ground our analysis on Talmy’s (1985, 2000) notion of verb framed and satellite framed languages and on Mateu (2002, 2003) and Mateu & Rigau (2002) theory of lexical structure, and we argue that telicity and other aspectual properties associated with prefixed verbs are by effects derived from the semantic value of the prefix together with the lexical structure they give rise to. Taking as a case in point the a- prefix of verbs such as «acórrer», we analyse the prefix as a path which relates a figure (the grammatical subject) to a ground (the argument i…
Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista
2014
Resum: El propòsit d’aquest article és palesar que la presència del llatí al segle XVIII a Catalunya no es redueix a edicions escolars, documents jurídics, tractats d’apologètica catòlica i escrits de devoció i pietat. La llengua llatina serveix també per difondre idees i postulats polítics al voltant d’esdeveniments del moment. En aquestes pàgines ens centrem en una sèrie de textos en llatí que han estat menystinguts o simplement ignorats per historiadors i filòlegs per raons lingüístiques i estètiques. Objecte de la nostra anàlisi són, sobretot, els escrits que descriuen els dos setges que Barcelona va patir la tardor del 1705 i la primavera de l’any següent. Particular atenció mereixerà …
Les poisons du XIXe et leur traduction à l’espagnol : Mateu Orfila et son Traité des poisons (1814-1815)
2019
Dans ce travail, on étudie une des œuvres pionnières de référence en toxicologie du XIXe siècle : Traité des poisons, publiée par Mathieu Orfila entre 1814 et1815 à Paris, traduite en espagnol par le Dr. Mariano de Larra y Langelot en 1819, et éditée à Madrid. Larra se vante, dans l'introduction, que sa traduction a été révisée par Orfila lui-même, détail qui n’apparaît pas dans les traductions en allemand, anglais ou italien. Nous présenterons les événements historiques qui ont accompagné cette première traduction, ainsi que les raisons qui ont conduit Mariano de Larra, père du célèbre écrivain romantique Mariano José de Larra, à traduire ce travail après avoir été exilé en France pendant …
Els auxiliars dels temps compostos en català medieval
2005
The study of auxiliary verbs in compound tenses («haver» vs. «Ésser») in Old Catalan is a topic discussed in many works. But no research deeply analysing literary works of the time and using an accurate methodology is available. Our purpose is to show that so significant medieval literary works such as «Llibre de Meravelles» by Ramon Llull, «Llibre dels Fets» by King James I & «Tirant lo Blanch», can also provide very valuable information to understand the phenomenon of change of auxiliary. Referring to usage frequencies, we show that chronology plays a great role in these alternations and outline a whole series of factors that explain the observed evolutive tendencies.
La selecció de l'auxiliar en els verbs intransitius del català antic : alguns aspectes descriptius i explicatius
2021
En aquest article demostrem que, si es tenen en compte les principals idees de l'enfocament descriptiu de Sorace (2000, 2004) sobre la selecció de l'auxiliar, es pot donar compte de manera força natural d'algunes de les principals aportacions que fa Batlle (2002) per al català antic. Així, per exemple, és un fet esperable que els verbs estatius i els verbs esdevenimentals siguin els primers a admetre la substitució de l'auxiliar ésser per haver, ja que són precisament aquests verbs els que ocupen una posició intermèdia en l'anomenada jerarquia de la selecció d'auxiliar. Es demostra també que les línies de tall entre les classes lexicosemàntiques implicades en la selecció de l'auxiliar es fi…
Els verbs de canvi d'estat en català: la participació en l'alternança causativa
2011
L’article analitza, en primer lloc, la participació dels diferents tipus de verbs de canvi d’estat del català en l’alternança causativa: la possibilitat d’un verb de tenir un oes transitiu i un d’intransitiu, amb la particularitat que l’argument objecte en el primer alternant passa a ser subjecte en el segon (v. (i) En Joan va rompre la finestra, (ii) La finestra es va rompre). L’anàlisi ens permetrà comprovar que la generalització que fa Alexiadou (2006) respecte del funcionament dels verbs de causa externa no se segueix en català. Pel que fa als verbs de canvi de causa interna, els quals no havien estat estudiats en català, veiem que el seu comportament és poc uniforme i que n’hi ha que p…