Search results for "llengua catalana."
showing 10 items of 32 documents
«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»
2011
Des del punt de vista de la història de la ciència, ens permet resseguir quins eren els temes que preocupaven la comunitat científica de l’època, els desfasaments respecte a altres països i quin paper jugava la transmissió i la divulgació de la ciència en l’imaginari col·lectiu català d’aleshores. «Ciència» va ser una revista mensual editada a Barcelona des de l’any 1926 fins a 1933. Amb el subtítol de «Revista Catalana de Ciència i Tecnologia», des del primer moment es va marcar com a objectiu crear un espai editorial vehiculat en català que potenciara la transmissió i divulgació del coneixement cientificotècnic. Naix per a ocupar el buit que havia deixat l’Institut d’Estudis Catalans, cla…
El nou diccionari normatiu de la llengua catalana
1994
This article describes the process by which the Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana (NDNLC) has been made; this dictionary brings up to date and regularizes Pompeu Fabra’s Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC), which implies, on the one hand, adding to the dictionary new words brought about by different social habits and by the progress of Science and technology, and, on the other hand, bringing the contents of the dictionary up to date. This project has been carried out in three different phases. The first consisted in creating a general Computer data base (BDOL) which contains, besides the DGLC, words belonging both to the common language and to specific fields; in t…
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …
Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva (segle XVIII). Estudi i edició
2015
Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva (segle XVIII). Estudi i edició, constitueix un estudi sobre la importància del llenguatge administratiu eclesiàstic dintre de l’edat moderna, un període que havia estat tradicionalment menystingut sobretot a partir de denominacions que no eren massa propícies. És de tots sabut el tractament negatiu que ha rebut la llengua catalana i la seua literatura produïda entre els segles XVI i XVIII —tant des del punt de vista dels escrits més creatius com des dels altres camps: escriptura privada, textos administratius, judicials, processals, legislatius, eclesiàstics... No fa encara massa, hom sempre emprava el terme «Decadència» per a caracteritzar aquest pe…
Hòmens, homes i conflictes de naturalitat
2011
L’objectiu d’aquest article és analitzar un exemple en què la morfologia interactua amb un component distint, la fonologia, a l’hora de seleccionar els resultats finals. L’anàlisi se centrarà en formes que presenten alternances en valencià i, en general, en català. En concret, estudiarem la forma per al plural de les arrels acabades en -n amb la intenció de mostrar que les relacions morfològiques influeixen en la forma fonològica dels mots i que, al seu torn, el marcatge fonològic influeix també decisivament en l’evolució de les estructures morfològiques. Al mateix temps, volem reforçar la idea que no hi ha solucions dialectals —o lingüístiques— millors ni pitjors, sinó que les dissemblance…
Estructura del vers i variació lingüística en textos antics: els poemes d’Ausiàs March
2022
L’objectiu d’aquesta presentació és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima i els patrons rítmics, ens poden ajudar a extraure informació sobre la variació lingüística d’altres èpoques. El treball analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1397–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrarem en el tractament doble, com a hiats o com a diftongs, de les seqüències vocàliques decreixents: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en aquell temps ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la…
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
2017
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
Phrasal Europeanisms in Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs. A diachronic and comparative study.
2016
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs (entre 1291 i 1295) de Jafudà Bonsenyor, metge jueu de Barcelona. Es tracta d’una obra escrita en llengua catalana, a partir de “llibres aràbics”, útil per a l’estudi de la transmissió sapiencial d’Orient a Occident, a través d’Al Àndalus i Catalunya. Per a l’anàlisi, hem aplicat el mètode de concordances fràsiques, a partir del qual hem seleccionat, descrit, documentat, contrastat i validat deu proverbis com a europeismes. Ens ha interessat sobretot la localització i comparació de les codificacions en llatí medieval i llengües europees de l’època estudiada …
Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906)
2018
Aquesta investigació analitza les diferents ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del segle XIX i principis del XX (concretament entre 1854 i 1906), amb especial atenció a la identitat de la llengua catalana. Per a definir les diferents ideologies lingüístiques s'examinen els aspectes següents: en primer lloc, quina consideració tenen els valencians d'aquesta època sobre la identitat de la llengua catalana (consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l'occità? Consideren el valencià com una llengua diferent del català?); en segon lloc, i com a conseqüència de l'element anterior, quin és el …
La relació entre història de la llengua i història literària
2021
La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. E…