Search results for "normalització"
showing 10 items of 15 documents
Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish
2020
espanolCon la desaparicion del genero neutro en el paso del latin a las lenguas romanicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalan como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas O para el masculino y -a para el femenino, como en clar-O ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patron es transparente y maximamente iconico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalan antiguo fort-O ‘fuerte’. El sincretismo de genero, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podria mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfologicas que contribuyeran a su estabi…
Els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris normatius
2018
Resum: Aquest article analitza els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris institucionals de l’IEC i de l’AVL. La informació que podem obtenir d’aquests diccionaris posa de manifest que hi ha diferències en la descripció semàntica dels verbs. Cada obra descriu i jerarquitza les remissions en atenció als usuaris més pròxims i en algun cas n’hi ha que exclou solucions històriques. Amb l’objectiu d’obtenir una informació més profunda d’ aquests verbs, estudiem quins són els seus usos semàntics i sintàctics en català antic. El corpus analitzat són tots els textos que conté el corpus CICA des del segle XIII fins al XVI. Els resultats obtinguts apunten la conveniència d…
Fabra i l'Autoritat lingüística al país valencià: l'institut d'estudis valencians (1937-1939)
2020
Davant la dificultat d'acceptar al País Valencià l'autoritat lingüística de l'IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d'un centre d'estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s'interessà per la seua aplicació i, com a president de l'IEC, mantingué una bona relació amb l'Institut d'Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l'IEC. La creació de l'Institut d'Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
Particularismes i populismes als països de llengua catalana
2020
[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.
La variación formal de los cuantificadores en catalán: estudio diacrónico (siglos XV‒XX)
2020
AbstractThis article studies the formal variation of the existential quantifiers u/un (‘one; a, an’), algú/algun (‘someone; some’), ningú/ningun (‘no one, anyone; any’) and the distributive universal quantifier cada u/cada un (‘everyone’) in Catalan. The research is based on an extensive diachronic corpus of texts written between the 15th and 20th centuries. The author classifies the syntactic structures of these quantifiers and analyses their meaning and formal vacillations: apocopated form (without ‑n) vs. non-apocopated form (with ‑n). Although hesitations tend to disappear gradually during the period under analysis, the uses of these quantifiers change in Catalan dialects. In fact, dist…
¿Diccionario? normatiu ¿valencià?
2016
¿Diccionario? normatiu ¿valencià?
Memòria i ficció: metaficció historiogràfica en la narrativa de Jesús Moncada
2017
The critical reception of Jesus Moncada's work has been determined by critical debate that opposed rural literature and urban literature in the eighties of the twentieth century. From this perspective, the narrative of Moncada has been identified with the desire to preserve the memory of Mequinensa, disappeared under the water. The paper proposes a reading of author's work from the historiographic metafiction in which the exercise of memory is not to be understood as the desire to preserve against forgetting a lost world, but as a question about mechanisms of understanding of the real one, about conditionings and limits on access to knowledge of history and about relationship between fictio…
Presència i ús del valencià en l'àmbit comercial
2021
El castellà i el valencià són les llengües oficials del País Valencià, però la seua presència i ús són desiguals. En aquesta superposició entre dues llengües, el castellà ocupa una posició hegemònica i el valencià una posició subordinada, la qual cosa provoca una diversificació de les seues funcions i dels seus àmbits d’ús, i l’adscripció de cada varietat (i dels seus parlants) a un estatus sociocultural específic. Els comportaments diglòssics i el bilingüisme de les persones valencianoparlants evidencien l’existència d’un conflicte lingüístic, que alhora és un conflicte sociopolític. Parlar de llengua al País Valencià és parlar de conflicte. L’objecte d’aquesta tesi és estudiar la presènci…
Trabajando en redes internacionales: Puentes transatlánticos en investigación en comunicación y cultura científica
2016
En este artículo se describe cómo se gestaron a lo largo del siglo XX las redes académicas entre Europa y América en un ámbito de especial interés y relevancia internacional como es la comunicación de la ciencia. Durante las dos últimas décadas, los estudios de una y otra orilla han encontrado lugares de convergencia con la publicación de trabajos internacionales en comunicación de la ciencia donde la presencia de investigadores europeos y americanos ha sido crucial para el desarrollo y la expansión de las investigaciones. En el ámbito de los estudios de percepción social de la ciencia podemos destacar la publicación del Estándar Iberoamericano de Cultura Científica, en 2009, que consiguió …
Atenuación: algunas claves metodológicas para su análisis
2018
El estudio de la atenuación lingüística, en tanto fenómeno pragmático, necesita criterios consensuados de identificación que ayuden al analista en sus investigaciones y facilite el desarrollo de estudios contrastivos. En esta línea, este artículo se propone reflexionar acerca del fenómeno de la atenuación y, más concretamente, sobre los criterios que la bibliografía ha empleado para su reconocimiento. Dichos criterios podrían resumirse grosso modo en la vaguedad del contenido semántico, la mitigación de la fuerza ilocutiva, la desfocalización del papel de los participantes en la interacción y el reconocimiento de la función o finalidad de la atenuación. Además de estos criterios, se ofrecen…