Search results for "pragmàtica"
showing 8 items of 8 documents
Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers : the Role of Pragmatics
2020
This article studies the formal variation of the masculine singular forms of the quantifiers u/un 'one', algú/algun 'someone, some', ningú/ningun 'no-one, anyone, not one, any, none' and cada u/cada un 'everyone, each one' in contemporary Catalan. The standard uses of these forms are contrasted with dialectal uses, obtained from a thorough search in oral and written corpora. In addition, they are compared with the uses in the other Romance languages and with their historical evolution in Catalan. The whole set of data, and especially the dialectal information on the Valencian area, allow us to explain the various factors that have interacted in the variation and formal change of these quant…
PRAGMÁTICA DE LA PUNTUACIÓN Y NUEVAS TECNOLOGÍAS
2014
La puntuación ha evolucionado a lo largo de la historia, no solo en cuanto al número de signos, sino también con respecto a su función de guía en la (re)presentación y el procesamiento del texto. El objetivo del presente artículo es discutir la pragmática de la puntuación en los principales modos de comunicación mediada por ordenador. Mi propuesta consiste en considerar que las nuevas formas escritas de interacción mediada por ordenador situadas en el polo de la inmediatez comunicativa han dado lugar a un particular sistema de puntuación metarrepresentativa que compite con los códigos de puntuación tanto retórico como gramatical. Punctuation has evolved through history, not only in the numb…
L'expressió de les hores en català : anàlisi contrastiva
2001
What time is it? Prefaced by this question, this paper investigates a number of ways to express the time in Catalan from a dialectal and pragmatic perspectiva. In this article, all dialectal varieties of the two main ways to tell the time (one based on the next hour, i.e. “one quarter of nine”, and the other based on the current hour, i.e. “eight and a quarter”) from the data from 190 locations surveyed for the Atles Lingüístic del Domini Català are described. The results of this analysis are compared to descriptive and normative proposals: grammars, style manuals, dictionaries, and other information sources. Finally, we give an account of the decline or the success of the two ways to tell …
Lingüística aplicada a l'ensenyament i nous corrents d'investigació en lingüística
2009
Aquest article es proposa indagar les principals aportacions dels romanistes alemanys, austríacs i suïssos al desenvolupament dels estudis catalans en àmbits de recerca com la Lingüística aplicada i l’ensenyament i l’aprenentatge del català, així com en els anomenats nous corrents d’investigació en lingüística general. Una revisió dels treballs més destacats, dins de camps com la Pragmàtica, l’Anàlisi Discursiva, la Lingüística Textual, la Lingüística de Corpus i la Fraseologia mostraran, d’una banda, el paper rellevant que han jugat els estudis de catalanística d’autors germanoparlants com a motor de transformacions i innovacions en l’anàlisi descriptiva de la llengua des d’una multiplicit…
Identificació d'individus
2004
L’interés principal d’aquest article rau en el fet que Josep Lluís Blasco utilitza com a pretext l’anàlisi de la identificació d’individus per presentar-nos la seua concepció primerenca de la filosofia en general, i de la filosofia analítica en particular, una concepció oberta i antidogmàtica arrelada en el segon Wittgenstein i que, amb les matisacions i desenvolupaments pertinents, mantindrà fins a la fi de la seua trajectòria filosòfica. En aquest article, doncs, Blasco manifesta el seu rebuig no només de l’empirisme clàssic i del positivisme lògic, sinó també de qualsevol altre tipus de reduccionisme a l’hora d’explicar el procés d’identificació dels individus, procés que, per ell, depèn…
Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the…
2015
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS). The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semant…
La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa
2010
Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l'anàlisi d'un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l'establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels 'moviments', que regula l'organització textual; la dels 'actes de discurs', que regula l'organització de l'acció; i la dels 'continguts comunicats' i les seves parts, els subactes de 'referènc…
El gest i la dixi d'espai en textos instructius
2009
La dixi és normalment concebuda, des del punt de vista lingüístic, com un fenomen que mostra la relació entre els trets estructurals del llenguatge i el context específic de comunicació. Hi ha mecanismes no verbals que també actuen com a recursos díctics en moltes situacions de la llengua oral. És per aquesta raó que calen estudis que analitzin diferents aspectes de la combinació d’aquests diferents mecanismes. L’objectiu d’aquesta proposta és analitzar la relació entre la verbalització dels díctics d’espai trobats en els textos instructius del projecte PRAGMAESTIL i els elements no verbals que els acompanyen. Concretament, s’observarà en primer lloc si els díctics van acompanyats de gestos…