Search results for "segle xix"
showing 10 items of 31 documents
El llemosinisme valencià a la darreria del segle XIX
1991
As this paper tries to show, the association between the terms Catalan and llemosí, traditionally used in an indiscriminate way when mainly referring to Catalan, was clearly revised and corrected by the middle of the 19th century both in Catalonia and the Balearic Islands, but not so in Valencia, where its persistence can be seen as the clear expression of an outstanding form of local particularism vis à vis the raising linguistic Catalanism.
La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana
2011
Anàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continu…
Ments alterades en el segle XIX: Els relats d'Edgar Allan Poe i Guy de Moupassant
2014
En el present article s’aborda la confl uencia entre l’autor nord-america Edgar Allan Poe (1809-1849) i l’autor frances Guy de Maupassant (1850-1893), que, a pesar d’estar adscrits a tendencies literaries divergents (romanticisme enfront de realisme/naturalisme), van compartir interessos tematics i formals inequivocs en l’ambit del relat. Partint de les primerenques infl uencies de la contistica de Poe sobre l’escriptura de Maupassant, aquest treball se centra en una seleccio dels relats de l’autor frances que el vinculen literariament a Poe (tant en el terreny tematic com en el narratologic), relacionats amb la fascinacio d’ambdos autors per estats mentals atipics i narradors alterats o «a…
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
2017
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
A parasitoloxia e a doutrina do contáxio animado: a helmintiase e a sarna na España do século XIX
1990
Les explicacions parasitològiques del contagi eren tant teòriques com observacionals. La triquinosi, la sarna i la helmintiasi van ser exemples primerencs que van demostrar un contagi viu. A principis del segle XIX, en la medicina espanyola, igual que en la medicina europea, es rebutjava el contagi animat excepte en el cas d'alguns paràsits animals com la sarna. En uns altres, com en la helmintiasi intestinal, s'acceptava el seu origen viu, però no la seua contagiositat, i es defensava la seua generació espontània fins a ben entrat el segle XIX. En el “Diccionari de Ciències Mèdiques”, l'estudi dels cucs és quasi exclusivament morfològic i es defensa com a causa de la seua presència en l'ho…
Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906)
2018
Aquesta investigació analitza les diferents ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del segle XIX i principis del XX (concretament entre 1854 i 1906), amb especial atenció a la identitat de la llengua catalana. Per a definir les diferents ideologies lingüístiques s'examinen els aspectes següents: en primer lloc, quina consideració tenen els valencians d'aquesta època sobre la identitat de la llengua catalana (consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l'occità? Consideren el valencià com una llengua diferent del català?); en segon lloc, i com a conseqüència de l'element anterior, quin és el …
La font de Llíria: Edició del primer milacre vicentí publicat (1822)
2014
El present treball estudia el primer milacre vicentí de què es té constància que va ser imprés: La font de Llíria. Editat anònim a València, el 1822, per primera vegada, és una mostra del teatre popular i de carrer del segle XIX i, a més de ser reeditat en diferents ocasions, arribà a inspirar altres autors posteriors. The present work studies the first trext printed wich is considered a milacre (dramatic piece about Saint Vincent Ferrer). La font de Lliria was published anonymously in Valencia, in 1822, for the first time, and it is a sample of popular theater of the nineteenth century. It has been reedited on several occasions, and it has come to inspire later authors.
Els contes de la primera època d’El Mole: aproximació a un material folklòric de principi del segle XIX
2018
El diari El Mole, fundat a la ciutat de València l’any 1837, constitueix l’exemple més antic de premsa regular escrita en llengua catalana. Malgrat que les motivacions del seu redactor principal, Josep Maria Bonilla, no van ser en cap moment culturals sinó polítiques (sobretot difondre la ideologia liberal i anticarlina), sovint va utilitzar per al seu propòsit petits contes tradicionals d’origen folklòric per explicar o il·lustrar als seus lectors moltes de les idees i actuacions que defensava. L’objectiu del present article és subratllar l’origen folklòric i tradicional de tots eixos contes, editar-los seguint criteris filològics actuals i posar-los en valor com una de les mostres més ant…
El segle XIX, clau de volta de la literatura catalana
2014
Presentació d'un monogràfic en què es destaca la importància i la posició estratègica que la producció del segle XIX juga en el conjunt de la literatura catalana.
Algunos aspectos de la asimilación de la teoría del contagio animado en la España del siglo XIX
1999
La aceptación de la teoría del contagio animado en España durante el siglo XIX llevó a la superación de la teoría miasmática como explicación del origen de las enfermedades infecciosas y a la integración de las explicaciones parasitológicas de la sarna, la helmintiasis y la tiña, con la vacunación antivariólica y los datos aportados por la nueva microbiología. Ello permitió la resolución de problemas como la infección quirúrgica y la fabricación de sueros y vacunas. El último cuarto de siglo vio la consolidación definitiva de esta teoría, con la aparición de una legislación y unas instituciones específicas dedicadas a la microbiología, así como las primeras exposiciones sistemáticas de la n…