La costa dels jubilats. La migració nord-europea de persones retirades a la Costa Blanca

Aquest treball investiga la migració internacional de nord-europeus jubilats a la Costa Blanca i la influència que ha tingut en l’expansió urbana d’aquesta àrea turística. Aquest document, a més, analitza les raons per les quals emigren aquests jubilats, que estan principalment relacionades amb el clima i l’estil de vida. També explora els avantatges i desavantatges d’aquesta migració i l’impacte ambiental i paisatgístic sobre la Costa Blanca. 

The labour market in the ceramic industrial district of La Plana

En aquest article es pretén delimitar un mercat de treball concret: l’àrea, al voltant de la comarca de La Plana, que depén econòmicament de la industria ceràmica. La recent expansió de la indústria ceràmica de La Plana representa un deis fets econòmics més destacats que s’han produït al País Valencià durant els últims quinze anys, amb les conseqüents repercusions espacials.

La localització de la indústria taulellera a la Plana de Castelló

El gran creixement económic asolfi per la Plana de Castelló es deu principalent l’auge de la seua indústria taulellera. Dins el País Valencià, aquest subsector industrial és el que més ha crescut durant els últims anys, havent duplicat el seu volum d’exportació en el curt període comprés entre 1986 i 1992. La indústria taulellera en aquesta comarca es çaracteritza per una llarga tradició d’artesans, i posteriorment industrials, que culmina als anys vuitantes amb una adequada reconversió que ha possibilitat un alt grau de modernització i competitivitat en la mateixa. En aquest article s’estudia primerament la localització daquesta indústria a nivell de la C.E.E., on la Plana produeix quasi u…

La indústria ceràmica de La Plana de Castelló : estudi geogràfic

El Lligam essencial entre paisatge i toponímia: el cas dels noms de municipi al nord del País Valencià

El contingut semàntic dels topònims sovint designa elements més o menys antropitzats del paisatge (muntanyes, valls, fonts, rius, cultius, plantes, animals) i en altres ocasions deriva d'un context històric concret (tipus de poblament, edificis defensius, epítets elogiosos, hagiotopònims). En aquest article ens centrem en l'estudi dels topònims del primer tipus i analitzem el lligam essencial que hi ha entre paisatge i noms de lloc, a partir de l'estudi dels noms de municipi del Maestrat i els Ports (País Valencià). Ens centrem només en els noms de municipi perquè aquests topònims compten amb un notable fonament històric i també per ser els més reconeguts i estudiats.

La toponimia como recurso didáctico para la enseñanza de la Geografía. Una propuesta a partir de tres salidas de campo en la Huerta de València (España)

El objetivo de este trabajo es presentar una propuesta didáctica para el profesorado de Educación Primaria sobre el uso de la toponimia a partir de 3 salidas de campo en la Huerta de València (España). Ante la falta de trabajos sobre educación, toponimia y geografía en el área de estudio, este trabajo aportará significativamente al conocimiento sobre la didáctica de la geografía con el uso de salidas de campo en relación con la toponimia, pero también servirá de paradigma para la comunidad docente, ya que podrá aplicarlo a su territorio de referencia. This research makes a didactic proposal to Primary School teachers regarding the use of toponymy, based upon three field trips to Huerta de V…

L'exportació dins la indústria taulellera espanyola

En los últimos años, la industria azulejera, enmarcada dentro del sector de materiales de construcción, ha sido el grupo que se ha mostrado más dinámico dentro de la industria autóctona valenciana, gracias sobre todo al auge de sus exportaciones, que se han duplicado en su volumen entre 1986 y 1992. Este estudio ofrece un análisis de la evolución reciente, situación actual y perspectivas de futuro de las exportaciones españolas de azulejos, las cuales provienen en un 90% desde la comarca de la Plana de Castelló.

El paisatge del passat a través de topònims urbans valencians actuals

En aquest article s'analitzen topònims de ciutats actuals (de més de 20.000 habitants) del País Valencià. Per a l'anàlisi toponímica la lingüística és ben necessària, però aquesta ha de ser complementada per l'observació dels trets del paisatge, que és crucial a l'hora de trobar o triar l'origen més plausible d'un topònim, especialment si és opac. Els topònims del passat s'interpreten en aquest article des de dues perspectives: l'observació dels trets del paisatge, d'una banda, i la filologia, de l'altra. Aquesta anàlisi multimètode proporciona resultats més fiables. Els principals resultats revelen que els noms prellatins de ciutats valencianes actuals deriven de trets naturals del paisatg…

Sprawl urbano e bolla inmobiliare (1997-2007) in València (Spagna) Secondo CORINE e SIOSE

During the Spanish housing bubble (1997-2007) artificial surfaces grew in coastal València as never before, due to the construction boom. According to CORINE 2006 they reached 4.8% of the whole Valencian territory (they represented 2.6% in 1990), and almost 7% according to SIOSE 2005 (an accurate and precise Spanish GIS on land cover and use). The most developed growth pattern in that period was urban sprawl, which had been almost totally absent in València before 1990.

Análisis de la evolución de los usos del suelo urbano durante la burbuja inmobiliaria (1996-2006) : En las principales ciudades valencianas

L'Horta a través dels seus noms. Aproximació toponímica al paisatge perdut de València i el seu entorn rural

L'Horta de València és un paisatge cultural -una creació humana- fruit i testimoni de l'activitat agrícola dels valencians al llarg dels últims mil anys. No obstant, el creixement urbanístic descontrolat de València i el seu entorn a partir de la dècada de 1960 n'ha provocat la progressiva reducció i ha degradat considerablement el paisatge hortícola. El futur del que resta de l'horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l'especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors.

Identity Conflic un the Land of València during the Post-Franco Democratic Period

València (officially Comunitat Valenciana) is a territory in eastern Spain inhabited by five million people where both Catalan (officially known there as valencià, Valencian) and Castilian (i.e. Spanish) are official languages. The official use of Catalan (València's traditional language) was banned in this territory in 1707, with the advent of the Bourbon dynasty. In 1983, sis years after democracy arrived into Spain, the official use and the teaching of this language was restored. Even though today it is one of the two official languages in València, Catalan/Valencian has not achieved the prestige and social use there that it has in Catalonia or in the Balearic Islands. In order to explai…

Análisis de la evolución del suelo durante la burbuja inmobiliaria (1996-2006) en las principales ciudades valencianas

La información sobre usos del suelo de dos conocidos proyectos (CORINE Land Cover y SIOSE) permite el análisis diacrónico de la evolución de la urbanización en el territorio español, a pesar de algunos problemas relacionados con el detalle de la representación y la escala. El estudio de las áreas urbanas de más de 50.000 habitantes de la Comunitat Valenciana (España) a partir de la información de ambos proyectos permite observar los cambios experimentados por estos espacios a lo largo del periodo 1996-2006. Mientras que en determinados territorios se produce una concentración y colmatación de espacios urbanos, los procesos de crecimiento urbano disperso son más notables en la costa meridion…

La política territorial de la Generalitat Valenciana: la comarcalització pendent

Aquest article tracta la política territorial seguida per la Generalitat Valenciana des de l"any 1982 fins el 1995 en la qüestió de la divisió comarcal, que hauria d"haver estat una de les claus de la política autonómica dórganització del territori. Per a situar el tema de la comarcalització cal esposar primer les raons que la justifiquen i la síntesi de les principals propostes de divisió comarcal del País Valencia que hom han presentat al llarg del segle. A continuació es fa un recompte de l"actuació dels governs de la Generalitat pel que fa a l"organització territorial, la qual cosa permet constatar-hi un progressiu afebliment de la voluntat de desenvolupqar allò que l"Estatut d"Autonomi…