0000000000099012
AUTHOR
Pau Martín Miñana
showing 3 related works from this author
Emotivity in Valencian demonstratives
2022
Més que una proximitat metafòrica cap al referent, la dixi emotiva, afectiva o empàtica produeix proximitat cap a l’oient arran de l’atenció conjunta i/o l’avaluació del referent. Aquest treball estudia els usos del demostratiu (com ara, la funció nominal o adverbial, el grau, el mode referencial, el caràcter humà, etc.) i de les seues construccions (anteposades al nom, posposades al nom o sense nucli nominal) per a comprovar quin tipus de demostratius tendeixen a tindre referents que són valorats de manera positiva o negativa. Per a realitzar aquesta exploració, hem recollit 383 formes demostratives d’un corpus propi (CoValC) format per converses col·loquials entre valencianoparlants de di…
La bifurcació dialectal del sistema demostratiu valencià en l'època moderna
2022
Aquesta investigació té com a objectiu principal identificar i localitzar els diversos processos pels quals el valencià forma el seu propi sistema demostratiu, diferent del sistema català general. Al final de l’edat mitjana, el català gesta un sistema ternari a través d’un nou grau intermedi, que emergeix a partir de formes inicialment anafòriques ((aqu)eix, això, aquí) que entren en terreny díctic. No obstant això, durant l’edat moderna ocorren més alteracions. En algunes àrees com la valenciana i la ribagorçana es manté el sistema ternari amb la modificació d’algunes formes (ex. este o ahí). En canvi, en la major part del català el sistemademostratiu es redueix a una organització binària.…
La alternancia diacrónica entre /l/ y /ɾ/ tras oclusiva o /f/ en español y portugués
2020
Desde el latín vulgar hasta las lenguas románicas podemos observar casos de pérdida o cambio entre las líquidas en los grupos con oclusiva o /f/: CLAVE > chave (port.), llave (esp.), chiave (it.) o cheie (rom.). En el conjunto ibérico se percibe que el portugués rechazó muchos más casos de oclusiva o /f/ + /l/, bien en los grupos consonánticos: praza ( chave (Portuguese), llave (Spanish), chiave (Italian) or cheie (Romanian). In the Ibero-Romance languages we can realize that Portuguese rejected more cases of stop consonant or /f/ + /l/, as much in the consonantal groups: praza (< *PLATTEA), igreja (< *ECCLESIA), as without forming them, in origin: falar (< PARABOLARE), povo (< POPULU(M)). …