0000000000224032
AUTHOR
Joaquim Martí Mestre
showing 13 related works from this author
Contribució de la literatura popularista dels segles XVIII, XIX i XX a la història toponímica valenciana
2015
Los autores populistas generalmente pretendían elaborar un modelo lingüiistico que no se alejara de la lengua viva, y esto los impulsaba a reproducir en sus textos los topónimos y antropónimos en su forma más popular, de forma que estos escritos son una fuente nada despreciable en el estudio de la onomástica de los últimos siglos. En este artículo nos centraremos especialmente en los topónimos que hacen posible la aportación de nuevos datos por relación al On-Cat de Joan Coromines y a los diccionarios históricos y etimológicos, y, a veces, permiten matizar o complementar hipótesis e interpretaciones precedentes.Palabras clave: Toponimia histórica; Literatura populista; Historia del léxico. …
«Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320)», transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicen…
2022
Ressenya sobre el Llibre de la Cort del justícia Pere Penedés (Alcoi, 1320), transcripció, Josep Lluís Santonja i Vicent Cabanes; estudi lingüístic i glossari, Vicent Cabanes, Alcoi, Arxiu Municipal d’Alcoi, 2021, 790 p., ISBN: 0978-84-16186-33-40.
Les glosses al Cant de Joan Antoni Almela en el quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer (València, 1855)
2018
[Resumen] Existe una larga tradición en catalán de glosas explicativas a palabras consideradas obscuras o anticuadas en textos literarios antiguos. Esta tradición se remonta al siglo XVI, con la publicación de la obra de Ausiàs March, a causa del cambio de modelo de lengua literaria que se produce con el Renacimiento. Esta clase de glosas continúan durante los siglos XVII, XVIII y XIX, con una finalidad sobre todo actualizadora, para facilitar la lectura de los textos antiguos al lector moderno. El poeta valenciano del siglo XIX Joan Antoni Almela, comprometido con la restauración de la lengua literaria a partir del modelo de los clásicos, se vale también de este recurso para facilitar al l…
La sufixació en la premsa valenciana del segle XIX
2018
El Mole, una de les primeres i més rellevants manifestacions periodístiques en llengua catalana, va partir d’un model lingüístic popular i modern, basat en la literatura popularista contemporània, que els redactors van procurar combinar amb un registre més formal segons el tipus d’article. L’actualitat del periòdic els duu a reflectir el llenguatge de l’època, però també a practicar la formació de noves paraules a través dels recursos interns de l’idioma, com la derivació. En aquest article estudiem els sufixos que apareixen en El Mole, i veiem com expressen en part la realitat lingüística del català del segle XIX en la seua varietat valenciana, i en part la creativitat dels…
Joan Veny, «Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria», Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació de Lleida, 2019, 287 p.
2020
Ressenya sobre el llibre de Joan Veny, Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs / Diputació de Lleida, 2019, 287 p., ISBN: 978-84-16452-58-3.
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l’aportació de Faust Hernández Casajuana
2015
Resum: Hernández Casajuana va saber recollir en les seues obres literàries un interessant vocabulari popular, que en part enllaça amb la tradició lingüística dels dramaturgs valencians del segle XIX, i en part representa una innovació, des del moment que té en compte els canvis socials i de costums que es produeixen al segle XX, els quals tenen un reflex en el llenguatge. Aquest article se centra en aquesta parcel·la lèxica més innovadora d’Hernández Casajuana, tot i que considera també la producció d’altres autors contemporanis i anteriors. Així, proporciona novetats en relació amb els diccionaris històrics i etimològics, i dóna compte de la motivació i l’origen de determinats mots i accep…
Gemma Gómez Duran, «Gramàtica del català rossellonès», Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp.
2017
Ressenya sobre el llibre de Gemma Gomez Duran, Gramatica del catala rossellones , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016, 193 pp.
Vicent Beltran Calvo & Carles Segura-Llopes, «Els parlars valencians», València, PUV, 2017, 400 pp.
2018
Ressenya sobre el llibre de Vicent Beltran Calvo & Carles Segura-Llopes, «Els parlars valencians», València, Publicacions de la Universitat de València («Biblioteca Lingüística Catalana», 34), 2017, 400 pp., ISBN: 978-84-9134-010-2.
Anònim, Curial e Güelfa, ed. Antoni Ferrando, Tolosa, Anacharsis, 2007; i Curial & Guelfe, traduït per Jean-Marie BARBERÀ, Tolosa, Anacharsis
2009
L‟edició filològica del Curial e Güelfa, amb una introducció d‟Antoni Ferrando, i la seua traducció al francés per Jean-Marie Barberà, a l‟editorial francesa Anacharsis, de Tolosa de Llenguadoc, han estat possibles gràcies al projecte de traduccions d‟obres en llengua catalana que realitza l‟Institut Virtual Internacional de Traducció, de la Universitat d‟Alacant. Aquest Institut, que dirigeix el professor Vicent Martines Peres, cerca així contribuir a la difusió de la nostra cultura dins i fora de les nostres fronteres. Sens dubte, una iniciativa lloable, que ajudarà a posar a l‟abast de la romanística aquesta novel·la anònima del segle XV, qualificada per Martí de Riquer com a “vertader j…
Construccions connectives binàries en el debat parlamentari
2016
Resum: El gènere polític del debat parlamentari és eminentment argumentatiu perquè els parlamentaris defensen una postura respecte a un tema de discussió. Aquesta postura es materialitza en unes estructures argumentatives, les parts de les quals sovint són delimitades pels connectors binaris (principalment causals i consecutius, però també condicionals, finals, adversatius i concessius). L’objectiu d’aquest treball és fer una anàlisi lingu?ística i argumentativa d’aquest tipus de construccions des d’una perspectiva local, cas per cas, i global, integrades en l’encadenament discursiu, en un corpus format per tres debats en català del Parlament de Catalunya. D’una banda, a partir dels resulta…
The glosses of the Cant of Joan Antoni Almela in the fourth centenary of the canonization of Saint Vicent Ferrer (València, 1855)
2017
[Resumen] Existe una larga tradición en catalán de glosas explicativas a palabras consideradas obscuras o anticuadas en textos literarios antiguos. Esta tradición se remonta al siglo XVI, con la publicación de la obra de Ausiàs March, a causa del cambio de modelo de lengua literaria que se produce con el Renacimiento. Esta clase de glosas continúan durante los siglos XVII, XVIII y XIX, con una finalidad sobre todo actualizadora, para facilitar la lectura de los textos antiguos al lector moderno. El poeta valenciano del siglo XIX Joan Antoni Almela, comprometido con la restauración de la lengua literaria a partir del modelo de los clásicos, se vale también de este recurso para facilitar al l…