0000000000229803

AUTHOR

Vicent Martines

showing 4 related works from this author

El Tirant lo Blanch i les seues traducccions anteriors al segle XIX:: Aspectes de recepció i de traducció

1997

On the basis of the premise that every translation is a recreation to a great extent, the author studies the translations of Tirant lo Blanch into Castilian, Italian and French made before the XIXth century. By means of the comparison of texts and the analysis of quotations, notations and, in general, all the difficulties found in the different manuscripts where these translations are kept, Vicent Martines elaborates a history of the reception by these three cultures of the Valencian novel. Through this history we can find out that Tirant lo Blanch was not very different from a chivalresque book of this period (as regards the typographic solutions, the format and the publishers' and transla…

UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologías:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Tirant lo BlanchTraduccions anteriors al s. XIX
researchProduct

On Angels and Demons. Analysis of a sequence in the iconographic programme of the encyclopedic moralization of fin´amors in Matfré Ermengaud´s Brevia…

2017

En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut que són ben eloqüents –valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents— de la vocació d’Ermengaut en pro de la cristianització de la fin’amors. A més, estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l’amor, als amadors, a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l’obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l’àmbit d’actuació del «maligne» : la societat cortés, ecosistema de la fin’amor. This paper analyzes three illuminations of Matfré Ermengaud´s Breviari d´Amor which represent the aut…

MoralitazióHistoryFin’amorCàtarsLiterature and Literary TheoryMoralizationmedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyLanguage and LinguisticsText i imatgeFilología CatalanaText and imagemedia_commonUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASbiologySequenciaCatharsArtlcsh:PN1-6790biology.organism_classificationMedieval encyclopedic knowledgeBreviari d’amorlcsh:D204-475Enciclopedisme medieval:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Humanitieslcsh:Modern history 1453-SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

The Song of the Crusade against the Albigensians (1st quarter of the 13th century) and the Treaty of Meaux-Paris (1228). Literary mimesis and legal c…

2020

En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l’expoli d’Occitània per França en el transcurs d’aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d’excepció dels fets i de la construcció i la narració d’aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l’altre, del formalisme d’un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-París (1229), signat pels màxims representants de les dues contraparts. I també analitzarem qui es benefic…

King Peter The Catholic of AragonHistoryLiterature and Literary TheoryKing Louis IX of Francemedia_common.quotation_subjectRamon VII de TolosaBatalla de MuretLanguage and LinguisticsCançó de la Croada contra els albigesosRaymund VII of ToulouseTractat de Meaux-París (1229)Filología CatalanaSong of the Crusade againts the CatarsTreaty of Meaux-Paris (1229)media_commonUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASHistoriografia medievalHistoriographyPere el CatólicoArtAlfons de Poitiers:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Battle of MuretMedieval HistoriographyLluís IX de FrançaHumanitiesAlphons de Poitiers
researchProduct

La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa»

2018

Resulta extremadament complicat condensar en poques ratlles la informació continguda en aquesta densa i voluminosa publicació, en la qual —partint del contingut de la seua tesi doctoral— l’historiador i filòleg Abel Soler (doctorat en filologia catalana el 2016, a la Universitat de València, sota la direcció i guiatge del professor Antoni Ferrando) proposa acotar detalladament l’espai de creació (Milà-Nàpols) i la cronologia (1445-1448) d’un dels clàssics de la literatura catalana i europea del Quattrocento: el Curial e Güelfa. Com a culminació d’aquesta decidida tasca —diguem-ne— d’anàlisi i de concreció contextual de l’obra literària, el medievalista exposa els arguments que l’han dut a a…

General Earth and Planetary SciencesGeneral Environmental ScienceREVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA
researchProduct