0000000000308694
AUTHOR
Jacob Mompó Navarro
Crònica universal de 1427
La ‘Crònica universal de 1427’, escrita la segona meitat del segle XV, s’emmarca en un context històric en què la redacció d’aquests tipus d’obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta ‘Crònica’ dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d’esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L’obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l’autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric de…
Vicenç Beltran & Gemma Avenoza & Lourdes Soriano, Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears
Ressenya a Beltran, Vicenç, Avenoza, Gemma i Soriano, Lourdes (2013), BITECA: Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears. València-Barcelona, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Universitat de València i Universitat de Barcelona, 2013, 428 pp. ISBN: 978-84-370-9038-2
La Inquisició de València contra Vicent Navarro (1750-1757), Diego Ramírez (1742) i Pedro Navarro (1588), tres casos de bestialisme
Resum: La sodomia i el bestialisme han estat considerats al llarg de l’edat mitjana i moderna com un dels màxims exponents del pecat de luxúria. El «crim nefand», entés com una ofensa directa a Déu, va ser perseguit per diversos corpus jurídics arreu de l’Europa cristiana, i els autors del «crim contra natura» sovint eren condemnats a la foguera. Tanmateix, pel que fa als processos que ací presentem, les penes amb què els acusats van porgar els seus crims van ser més benèvoles. Aquest és el cas de Vicent Navarro, que va commutar la pena capital per la de galeres; o Pedro Navarro, que va haver de patir el desterrament. Desconeixem la sentència de Diego Ramírez, per bé que, a més de bestialis…
Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014.
Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8 Review to Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8
Vicenç Beltran & Gemma Avenoza & Lourdes Soriano, Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears
Ressenya a Beltran, Vicenç, Avenoza, Gemma i Soriano, Lourdes (2013), BITECA: Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears. València-Barcelona, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Universitat de València i Universitat de Barcelona, 2013, 428 pp. ISBN: 978-84-370-9038-2
Dona, pobra, mare i fadrina contra l?autoritat moral. El procés inquisitorial d?Àgueda Guimerà (1804)
Resum: En 1804, el Tribunal de la Inquisició vivia els seus darrers moments. Lluny de les grans persecucions inicials contra jueus i moriscos, el Sant Ofici semblava llanguir, però sense dubte, tot i que amb menys força que en temps passats, encara era un instrument formidable de repressió. En aquest context, Àgueda Guimerà, mare soltera, i per això criticada i maltractada, va haver de fer front a una denúncia per calúmnies per part del seu confessor en què en tot moment plana la sospita del delicte de sol·licitació en acte de confessióParaules clau: Inquisició, conducta moral, dona soltera, segle XIX, sol·licitacióAbstract: In 1804, the Court of the Inquisition was living its last moments.…
Ressenya a Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València, Institució Alfons el Magnànim ? Centre Valencià d?Estudis i d?Investigació, 2018
Ressenya a Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València: Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2018, 290 pp., ISBN: 978-84-7822-754-9Review to Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València: Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2018, 290 pp., ISBN: 978-84-7822-754-9
Grilli, Giuseppe, «Perpetuum mobile. La permanencia del mito en las modernidades», Roma, Tab, 2019
Ressenya del llibre de Giuseppe, Grilli, "Perpetuum mobile". La permanencia del mito en las modernidades, Roma, Tab, 2019.
Violències, marginalitats i dones en la Corona d?Aragó : una aproximació documental i literària
Presentació Monogràfic.
Ressenya a Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, 2019
Ressenya a Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, Institució Alfons el Magnànim - CVEI, 2019, 284 pp. ISBN: 978-84-7822-795-2
 
 Review to Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, Institució Alfons el Magnànim - CVEI, 2019, 284 pp. ISBN: 978-84-7822-795-2
Ressenya a Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, & Roselló Soberón, Estela. Enfermar y curar. Historias cotidianas de cuerpos e identidades femeninas en la Nueva España, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017
Ressenya a Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 224 pp. ISBN: 978-84-9134-052-2; i Roselló Soberón, Estela. Enfermar y curar. Historias cotidianas de cuerpos e identidades femeninas en la Nueva España, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 214 pp. ISBN: 978-84-9134-057-7 Review to Toldrà, Albert. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), València, Publicacions de la Universitat de València, 2017. 224 pp. ISBN: 978-84-9134-052-2; & Roselló Soberón, Estela. Enfermar y curar. Histor…
El procés contra el mulat Amador de Molina per sodomia, del 1588
Resum: La sodomia ha estat perseguida al llarg de la història europea pels tribunals civils i eclesiàstics. A més, a partir de l’any 1524 la Inquisició obtingué jurisdicció plena per jutjar la sodomia als territoris d’Aragó, Catalunya i València. Amador de Molina ja havia sigut jutjat i condemnat a Múrcia, des d’on va arribar, desterrat, a la localitat d’Ontinyent. Denunciat per l’estupre d’un menor, el Tribunal de la Inquisició de València es va mostrar implacable. Junt amb la transcripció del procés, aportem en aquest article una relació general d’alguns dels treballs més significatius en l’estudi de la Inquisició i la repressió sexual, i un esbós dels marcs doctrinals i legals del pecat-…
Baptista Tafolla, Miquel de Morales i Joan Ximenes. Violència, amistat, criminalitat i amor. Joc de contrastos d?un triangle amorós del darrer terç del segle XVI
Resum: Per algun motiu que desconeixem, Baptista Tafolla va declarar davant la Inquisició que havia comés el crim nefand de sodomia amb altres homes. En les seues declaracions van aflorar els noms de fra Miquel de Morales, religiós trinitari del monestir de Sant Bernat d’Alzira, i Joan Ximenes, escuder del senyor de Miraflores. L’eficaç procediment inquisitorial convertia els acusats d’un procés de sodomia en testimonis en els processos d’altres reus. D’aquesta manera es van unir els tres vèrtexs d’un triangle amorós en una documentació que palesa els moments de violència i criminalitat que van viure els nostres protagonistes, per bé que els tres gaudiren d’una relació duradora entre l’amis…
Crònica Universal de 1427. Estudi i edició
La historiografia catalana medieval ens ha deixat nombrosos testimonis i, d’entre els diferents tipus d’escrits historiogràfics (annals, cronicons, cròniques reials, cròniques «nacionals», cronicons locals, etc.), al llarg dels segles XIV i XV destacaren notablement les cròniques de caràcter universal. En aquest context s’emmarca la Crònica universal de 1427, una obra sense pretensions artístiques ni literàries, composta amb la voluntat de compilar en un volum tot el saber històric universal, des de la creació divina del món fins als temps més propers a l’època del seu autor. Pel que fa a l’autoria de la crònica, tot i que ens ha pervingut anònima, tant la focalització final de la seua narr…