0000000000479274
AUTHOR
Ricard Herrero
De la coarticulación a la armonía vocálica en valenciano
En la bibliografía se considera que la armonía vocálica surge generalmente como una fonologización de un proceso previo de coarticulación parcial entre vocales. El objetivo de este estudio es presentar dos variedades del valenciano septentrional que corresponderían a los dos estadios en la consolidación de la armonía. Por una parte, la variedad de Nules, que presenta en general elevados índices de coarticulación entre una vocal labial tónica /ɔ/ y una vocal baja postónica, pero que solo presenta igualación total de los rasgos en un contexto especialmente asimétrico: cuando la vocal baja aparece en posición postónica interna. Por otra, la variedad de Borriana, en que una vocal baja se asimil…
De la coarticulación a la armonía vocálica en valenciano
En la bibliografía se considera que la armonía vocálica surge generalmente como una fonologización de un proceso previo de coarticulación parcial entre vocales. El objetivo de este estudio es presentar dos variedades del valenciano septentrional que corresponderían a los dos estadios en la consolidación de la armonía. Por una parte, la variedad de Nules, que presenta en general elevados índices de coarticulación entre una vocal labial tónica /ɔ/ y una vocal baja postónica, pero que solo presenta igualación total de los rasgos en un contexto especialmente asimétrico: cuando la vocal baja aparece en posición postónica interna. Por otra, la variedad de Borriana, en que una vocal baja se asimil…
Coarticulació i harmonia vocàlica en valencià septentrional
L’harmonia vocàlica del valencià és un fenomen pel qual la vocal àtona final a s’assimila a les vocals mitjanes tòniques [ɛ] i [ɔ] precedents (cf. terra [ˈtɛrɛ], cosa [ˈkɔzɔ]). Una de les assumpcions de la bibliografia és que aquesta assimilació s’associa amb l’especial obertura de les vocals mitjanes obertes en valencià. En aquest treball estudiarem dos parlars pertanyents al valencià septentrional —el de Nules, que no presenta harmonia, i el de Borriana, que presenta harmonia únicament en la sèrie velar— per comprovar si, efectivament, l’harmonia implica una major obertura de la vocal [ɔ] en el parlar de Borriana. Amb aquest objectiu analitzarem i compararem els valors dels formants de le…
Acoustic properties and perception of minimal contrasts in Valencian Catalan sibilants
El valencià estàndard presenta tres consonants fricatives sibilants: /s/, /z/ i /S/.Mentre que el contrast entre /z/ i /s/ sembla indiscutible, l’existència d’unaoposició real entre /S/ i /s/ és més dubtosa. El primer objectiu d’aquest treball éscomprovar si, en un estil de parla hiperarticulat (Fonet, Gonzàlvez et al., 2007), laconsonant /s/ és diferent de /z/ i de /S/ tenint en compte set paràmetres acústics:durada, harmonicitat, pic espectral i quatre moments espectrals: centre de gravetat,desviació estàndard, asimetria i curtosi. Les dades revelen que /z/ i /s/ contrastenclarament en durada, harmonicitat i asimetria; /S/ i /s/ contrasten en harmonicitat,desviació estàndard, curtosi i, e…
L'harmonia vocàlica i el canvi lingüístic
L’anàlisi instrumental de l’harmonia vocàlica del valencià que presentem en aquest treball vol contribuir a millorar la comprensió de diversos punts que han estat centrals en el debat sobre la fonètica i la fonologia del català en els darrers temps. L’objectiu principal del treball és analitzar com es passa de sistemes sense assimilacions a sistemes amb harmonia generalitzada i establir a través de quins estadis es desenvolupa el procés. En aquest treball, plantejarem una hipòtesi sobre el fenomen basada en la idea habitual que la variació dialectal existent pot reflectir l’evolució d’un procés; així, varietats amb harmonia incipient, amb assimilacions puntuals, poden correspondre a estadis…