0000000000479782
AUTHOR
Josep Lluís Blasco Estellés
Realismo
El término tiene significados y usos muy diversos; puede decirse que es un término polisémico.
Los límites del empirismo: a propósito de Kant y Russell
... This paper attemps to contrast Kant's view on the limits of empiricism with the posing of the problem in the empiricism of this century, as exemplified by Bertrand Russell's thought. The conflict is approached analyzing two problems: the epistemological nature of mathematics, on the one hand, and the theory of subjectivity, on the other hand, both considered in Kant and Russell. As regards mathematics, the epistemological possibilities of Kant's constructivism are contrasted with the difficulties, from the point of view of empiricism, of accepting Russell's platonic logicism. As regards the theory of subjectivity, the paper presents the alternative between transcendental subjectivity as…
El positivismo lógico
La metafísica ha sufrido en la modernidad diversos, aunque no definitivos, embates por motivos más homogéneos de lo que a primera vista pudiera parecer.
Consideracions sobre la "Lògica Moderna" d'Andreu Piquer
L 'objecte d'aquesta comunicació és analitzar la significació de la "Lógica Moderna o arte de hallar la verdad y perficionar la razón", del metge Andreu Piquer i Arrufat, dins de l'evolució de la Filosofia científica a l'edat moderna.
Epistemologia empirista sense dogmes
Josep Lluís Blasco critica en aquest article la concepció fonamentista del coneixement, d’arrel cartesiana i basada, sobretot, en el dogma empirista que afirma que els enunciats, als que classifica segons la dicotomia analític-sintètic, poden tenir confirmació o refutació aïlladament, en suposar un atomisme semàntic que defensa que tot enunciat amb significat és reductible a un enunciat sobre la experiència immediata. Per tal de realitzar la seua crítica, que té com a blanc principal l’empirisme tradicional, el Wittgenstein del Tractatus i el positivisme lògic, Blasco es basa en Quine, Tarsky i el segon Wittgenstein i defensa un holisme semàntic, ontològic i epistemològic. Segons el holisme…
Metafísica y Teoría del conocimiento
El estatuto de la Teoría del Conocimiento dentro de la República, afortunadamente un tanto anárquica. de la Filosofía ha sido cuestionado desde su aparición en la segunda mitad del siglo XIX hasta hoy. Cuando el hegelianismo la desterraba del saber filosófico, los neokantianos la reivindicaban como area específica de análisis del alcance y límites del conocimiento humano. En el siglo XX el Círculo de Viena discutió el estatuto epistemológico de la Teoría del Conocimiento (con una evidente huida hacia el campo de la «meta»: metaepistemología de la epistemología), justamente porque quería convertirla en el fundamento del fuego antimetafisico; pero una vez fracasado el proyecto inquisitorial d…
Reflexions sobre el problema de la veritat
Aquest article exposa els problemes centrals de les dues concepcions sobre la veritat que ens ha llegat la tradició filosòfica, la teoria de la correspondència i la teoria coherentista, assenyalant com a tret comú d’aquestes el fet que plantegen el problema de la veritat centrant-se en enunciats aïllats. S'esbossa una proposta alternativa consistent en combinar la tesi intuïcionista de Dummett amb l’holisme de Quine, proposta que situa la veritat com una construcció no d’enunciats individuals sinó de sistemes cognitius que interpreten la realitat.
La llibertat de la raó
Les meues reflexions van per una altra via: vull parlar de la llibertat des d’una perspectiva epistemològica i, consegüentment, dins de la dimensió teorètica de la raó humana. Però no es tracta de construir una epistemologia de la llibertat, com coneixem la llibertat o quelcom de semblant, la qual cosa no sabria ni com encetar, ni tan sols si té cap sentit plantejar-la, sinó de la funció de la llibertat en el coneixement humà, o en l’activitat cognitiva (teorètica, doncs) de la raó humana. Tampoc no em referesc al problema de la llibertat de l’investigador enfront dels condicionaments econòmics, polítics, ideològics, etc., cosa que s’inscriuria millor dins del que anomenem «ètica i/o sociol…
Identificació d'individus
L’interés principal d’aquest article rau en el fet que Josep Lluís Blasco utilitza com a pretext l’anàlisi de la identificació d’individus per presentar-nos la seua concepció primerenca de la filosofia en general, i de la filosofia analítica en particular, una concepció oberta i antidogmàtica arrelada en el segon Wittgenstein i que, amb les matisacions i desenvolupaments pertinents, mantindrà fins a la fi de la seua trajectòria filosòfica. En aquest article, doncs, Blasco manifesta el seu rebuig no només de l’empirisme clàssic i del positivisme lògic, sinó també de qualsevol altre tipus de reduccionisme a l’hora d’explicar el procés d’identificació dels individus, procés que, per ell, depèn…
Mètode analític i transcendentalitat
No tinc la seguretat que l'expressió «filosofia analítica» siga un rètol adient per a cap tendència, mètode o escola de l'activitat filosòfica. En un sentit molt general i potser trivial, encara que no n'estic cert, la filosofia és, del seu origen ençà, anàlisi: anàlisi del pensar i de l'ésser, i de les condicions de l'un i de l'altre. Tanmateix, només al nostre segle s'ha etiquetat una manera de fer filosofia com a «filosofia analítica», per motius no gaire clars.
El coneixement humà I [Pròleg]
El coneixement humà. El seu abast i els seus límits està considerada com la darrera obra sistemàtica de filosofia de B. Russell; ·fou publicada el 1948, quan Russell tenia 76 anys, just el mateix any que, a força de nedar, va salvar la seua vida d'un accident d'avió precipitat al mar. Posteriorment a aquesta data, Russell publica obres de temes d'allò més divers, entre les quals cal destacar una de filosòficament important: My philosophical development (1959). L'obra, però, no intenta d'ésser un resum final o sistema del pensament de l'autor. En primer lloc, perquè el filòsof anglès la va escriure com una obra més, com el resultat de les seues darreres investigacions, que afegien als estudi…
¿En los albores de una nueva era? [Ressenya]
Reseña del libro de Manuel Castells "La era de la información: economía, sociedad y cultura" vol. I La sociedad red Vol.2 El poder de la identidad Vol. 3 Fin de milenio Alianza, Madrid, 1997-1998.
El sentit de l'epistemologia conceptual
Reflexionar sobre Wittgenstein és, siga quin siga el motiu o l'ocasió, un repte a la imaginació filosòfica. Wittgenstein va practicar sempre (Tractatus inclòs) la filosofia inacabada, la filosofia suggeridora, la filosofia com a interrogació (o, si es vol, la sospita com a mètode de reflexió). Més encara, podria dir-se, bé que només fóra hiperbòlicament, que el fil conductor de la seua evolució filosòfica rau en el trànsit de l'afirmació a la interrogació. El Tractatus comença amb afirmacions rotundes i acaba amb interrogacions, i la seua darrera obra ja quasi no passa de ser una coJ.lecció d'interrogants, com ara el cas paradigmàtic de De la certesa: els darrers paràgrafs d'aquesta obra, e…
Joan Fuster: Converses filosòfiques [Pròleg]
Aquest volum conté un extens assaig sobre les reflexions filosòfiques de Joan Fuster. Constitueix, de fet, una guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Rusell a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que “inacabada”, sostinguda a tres veus: l'autora, el seu germà Josep Lluís, professional del gremi, com li agradava dir a Fuster, i ell mateix, protagonista, a la qual s'afegeixen alguns documents d'especial interès.
Estructura lógica y valor epistemológico de los argumentos trascendentales
El asunto de los argumentos transcendentales ha provocado en las últimas décadas, y sigue provocando, importantes reflexiones epistemológicas
El sentit de l'ontologia en W. V. O. Quine
El corrent positivista va conèixer molt aviat els seus heterodoxos. L'heterodòxia consistia fonamentalment en el fet de no acceptar la tesi de la reducció de la filosofia a l'anàlisi logicosintàctica del llenguatge i en el de ser reticents al rebuig dogmàtic dc l'especulació filosòfica. Bertrand Russell ja clamà al seu dia en defensa de l'especulació filosòfica i contra el dogmatisme positivista. I Quine fou un dels primers. filòsofs que, tot i que contaminat de positivisme però híbrid de positivisme i russellianisme, va obrir les portes a l'ontologia.
Poder, estat i identitat en la societat global (La societat global vista des de la nova configuració dels Estats a Europa)
Constitueix una idea compartida entre sociòlegs, economistes, historiadors, i cada vegada més entre filòsofs, que assistim a uns canvis tan pregons en la configuració de la societat que en altres moments històrics no haguéssem dubtat d'utilitzar la paraula «revolució» per esmentar-los, però com que avui aquest mot ha caigut en desús, emprem expressions com ara "nova era", "emergent", i d'altres. Tanmateix, no dubte que si entenem que «revolució» és un canvi en aquells elements estructurals de la societat, tant en l'àmbit econòmic com en el polític, cultural, etc., que permeten albirar una nova estructuració i una nova autopercepció de la societat, assistim a una «revolució».
Transcendental
El término «transcendental» lo usó la filosofía escolástica para designar un tipo de predicados del ente.
Anàlisi categorial
Si durant la primera meitat del nostre segle la filosofia científica es caracteritzà per un recel envers l'especulació filosòfica, recel emparat en la concepció de la filosofia com a «sintaxi lògica» i en el dogma del principi de verificació, a la segona meitat del segle es pot observar un major classicisme en la investigació filosòfica d'aquest corrent: vells temes de la tradició recobren interès i criden l'atenció dels filòsofs del nostre temps; la intricada qüestió dels universals, la determinació ontològica del que hi ha, la naturalesa de les entitats abstractes, el problema de l'innatisme ... són, entre d'altres, velles qüestions a què la filosofia analítica i científica actual ret un …
Problemes epistemològics dels condicionants prelingüístics
Les reflexions que segueixen se situen en les fronteres entre ontologia, epistemologia i filosofia del llenguatge. No pot sorprendre aquesta situació: el més habitual és que els problemes filosòfics siguen problemes fronterers o, dit d'altra manera, que la reflexió filosòfica situe sempre els seus problemes allà on més s'emboliquen. The object of this paper is to carry out a criticat anatysls of the epistemological foundations of those extralinguistic elements to which it is necessary to resort in order to give an account of communication, both intratinguistic and interlinguistic. The paint of view adopted is exclusively philosophical, within the field of problems of philosophy of language,…
Solipsisme i trascendentalitat en el Tractatus
Aquest article discuteix la interpretació kantiana del Tractatus, subratllant importants diferències entre els plantejaments de Kant i Wittgenstein i llurs concepcions de la lògica i de la transcendentalista. Es posa especial atenció en dues interpretacions kantianes del solipsisme wittgensteinià: la defensada per Hintikka i Maslow, i la defensada per David Favrholdt.
Descartes y el fundamentismo epistemológico
Descartes es un pensador polémico y contradictorio. Abre la modernidad, pero como ya se ha insistido tantas veces, esta apertura acontece desde presupuestos medievales: su proyecto filosófico ha de atender por igual a las exigencias epistemológicas de la ciencia modema y a la fundamentación metafísica del conocimiento, a la ciencia que Galileo había constituido y a la teología que se había convertido en "ciencia" oficial, a Dios fuente de toda verdad y a la autoconciencia individual indubitable.
Idealismo y filosofía de la ciencia : introducción a la epistemología de Karl R. Popper [Ressenya]
Reseña del libro de Miguel A. Quintanilla Idealismo y filosofía de la ciencia: introducción a la epistemología de Karl R. Popper, Madrid, Tecnos, 1972.
Filosofía y lenguaje [Ressenya]
Es una reseña del libro Indagaciones sobre el lenguaje de Ferrater Mora, Madrid, Alianza, 1970. Son muy escasas las investigaciones que la filosofía española contemporánea ha dedicado al lenguaje, no obstante ser éste uno de los temas que más atención merecen en la filosofía actual más allá de nuestras fronteras. La obra del profesor Ferrater Mora constituye una de las pocas excepciones a este vacío. Y se trata, sin duda, de una excepción notable: es una obra en la que se abordan los problemas que la filosofía del lenguaje tiene hoy planteados. Pese a la dificuldad de su cometido - informar de los problemas y corrientes actuales de la filosofía del lenguaje, a la vez que elaborar soluciones…
Llenguatge, veritat i lògica [Pròleg]
El 1936 un jove professor anglès, Alfred Julius Ayer, de vint-i-sis anys, que ja havia destacat com a estudiant a Oxford i que, malgrat la seua jovenesa, havia passat, aconsellat per Gilbert Ryle, per la Viena del Positivisme Lògic i havia connectat amb els pontífexs del Cercle de Viena com M. Schlik, i amb els joves filòsofs d'aleshores com W. v. Quine, publicava un llibre, Language, Truth and Logic, que esdevingué una fita important en el pensament anglès, fins al punt que va repetir edicions en pocs anys i continua editant-se. Evidentment, Llenguatge, Veritat i Lògica no és ni la Metafísica d'Aristòtil, ni la Crítica de la Raó Pura de Kant, ni el Tractatus logico-philosophicus de Wittgen…
Joan Fuster i la Il·lustració
Si difícil és globalitzar les posicions de Fuster, un pensament dissolut, viciós, amb ferma voluntat d'antisistematisme i d'antiacademicisme, més difícil resulta encara vincularlo a un moviment complex, la li-lustració, el qual inclou posicions tan dispars i difícils de conciliar com un Kant i un Voltaire. Aquest paper intentarà, si més no, encetar aquesta tasca i deixar el camí obert a successius treballs d'investigadors que vulguen dedicar algun temps de la seva vida a l'obra del nostre paisà de Sueca.
Autoconeixement
Autoconeixement ABSTRAC L’objecte de l’article és abordar el problema epistemològic-ontològic respecte del “jo”, en particular, presentar i analitzar les dues formes dominants de concebre el referent del “jo”: cartesianisme i empirisme. En les primeres seccions es presenten les posicions, prestant especial atenció a les afirmacions de Descartes i de Russell. Seguidament, es presenta una objecció per rebatre una de les premisses en les quals es recolza la darrera. L'objecció elaborada contesta la tesi russelliana que el subjecte no pot conèixer-se a si mateix per familiaritat (“aquaintaince”) i, en conseqüència, pot percebre’s com a fet però no en tant que subjecte. L’autor argumenta que si …
Ciència i racionalitat
Des que es constitueix la ciència moderna, la filosofia, en la seua branca epistemològica, s'ha preocupat de fonamentar aquest coneixement i explicar-ne la naturalesa, però és al segle XX quan la Teoria de la Ciència, amb l'ajut de la lògica, enceta l'anàlisi de l'estructura formal de les teories científiques. Aquesta anàlisi conté dues línies fonamentals: l'una sintàctica: l'estructura de les teories, els tipus d'enunciats que intervenen, el raonament, els principis del mètode ... ; l'altra semàntica: el significat dels termes que intervenen en les teories, llur base empírica i llur traducció teòrica.
Empirismo
El término «empirismo» proviene de la palabra griega empeiría que significa «experiencia», «habilidad», en el sentido, por ejemplo, del conocimiento de los médicos (en Grecia) que era una práctica adquirida por experiencia más que por una ciencia teórica.
Compromís òntic i relativitat ontològica
La major part dels escrits filosòfics del professor Quine menen a l'ontologia, entesa com una resposta a la qüestió «sobre el que hi ha». La tradició metafísica ha situat la investigació ontològica en un context de justificació: es tractava d'esbrinar per què hi havia boscos en compte de deserts desolats. El tomb que Quine dóna a l'ontologia consisteix a plantejar-se una qüestió prèvia i a ajustar els termes del plantejament. La qüestió «què és el que hi ba?» se situa en un context de decisió -«decisió òntica», ha estat anomenada per Quine- més que no en un context de justificació. Aquesta distinció marca ja el sentit de la resposta: quan es tractava de justificar el que hi ha, calia recórr…
El laberinto del lenguaje, de M. Black [Ressenya]
Reseña del libro El laberinto del lenguaje de Max Black, trad. cast. Roberto J. Vernengo, Venezuela, Monte Avila editores, 1969, 278 p.
Razón y análisis
La cuestión de la razón puede ser abordada, en filosofía, desde muy diversos ángulos: puede analizarse su trayectoria histórica, pueden examinarse sus condicionamientos; alguien podría cuestionarse el problema de su naturaleza; sus leyes son también objeto de investigación... Ninguna de estas perspectivas es la que voy a adoptar en este escrito. En filosofía pueden plantearse, entre otros, dos tipos generales de cuestiones: "¿qué es x?" y "¿qué entendemos por x?". El primer tipo de cuestiones tiene como objectivo, por lo general, la construcción de teorías que den cuenta de la x en cuestión, y su metódo, por razones de todos conocidas, es fundamentalmente imaginativo:se trata de ejercer la …
Estructura lógica y valor epistémico de los argumentos trascendentales
En el contexto de la efervescencia del paradigma naturalista en filosofía, y en epistemología en particular, se analiza en este texto la naturaleza y validez de los argumentos trascendentales. En particular, se considera que el problema del escepticismo difícilmente puede ser abordado desde planteamientos naturalistas, puesto que se enfrentan al dilema de o bien partir de la existencia del conocimiento del mundo externo o bien indagar una respuesta negativa a las posibilidades de tal conocimiento, pero tal indagación ya no será naturalista. En este contexto, los argumentos trascendentales se presentan como una opción antiescéptica en contra del naturalismo y se impone examinar su estructura…
Què serà de la filosofia en el segle XXI?
És normal que el fet de trobar-nos no sols a les acaballes d'un segle, sinó també d'un miHenni, ens provoque reflexions escatològiques diverses; també la filosofia pot ser objecte d'aquest tipus de reflexions que poden ben bé acompanyar un estudi sobre el que ha fet (i continua fent) la filosofia a la segona meitat del segle XX.
The philosophy of language, de Jerrold J. Katz [Ressenya]
Reseña del libro The philosophy of language de Jerrold J. Katz, New York, Harper & Row, 1966, 326 p.
Lògica i coneixement [Introducció]
Hom estaria temptat de dir que Russell és molt més que un filòsof, que és un matemàtic, un físic, un polític, un literat, etc.; amb tot, s'ha preferit qualificar-lo sempre de filòsof, i així s'ha collaborat a fer que el mot filosofia recuperi el seu sentit inicial i que s'alliberi de la constant denigració a què ha estat sotmès per escolàstics de qualsevol disciplina. La filosofia de Russell conté una constant preocupació per les dues vessants de l'aventura humana: el coneixement i la vida; en la primera s'intenta contribuir al progrés del saber, i en la segona a «la conquesta de la felicitat ». I no es tracta de dues vessants separades: el progrés del saber contribueix a augmentar la felic…
La filosofia de Marta [Presentació]
És opinió bastant generalitzada en la societat de la darreria del segle XX, almenys en les nostres contrades, que la filosofia no sols no aprofita per a res, idea que ja ve de molt lluny, sinó que no té cap interès en un sistema social dominat per la competitivitat i la productivitat. Tanmateix, la manera de procedir de Marta, una xiqueta inquiridora, davant dels enigmes que vol aclarir ens força a replantejar-nos críticament aquest tòpic.
Reflexions crítiques sobre alguns problemes epistemològics del materialisme dialèctic [Pròleg]
Les sotragades pendulars de la història sempre són perilloses, especialment quan es tracta d'aspectes ideològics i teòrics: un determinat període pendular pot generar actituds dogmàtiques i inquisitorials o, en altres casos, d'ignorància i rebuig. I ara ens trobem al bell mig d'aquest perill. ~ensorrament a Europa de l'anomenat socialisme real pot provocar l'arraconament d'anys i anys de reflexió i estudi al voltant dels problemes plantejats per Marx, Engels i Lenin; centenars de milers de pàgines impreses podrien passar a ocupar racons ben amagats de les biblioteques fins que d'aquí a un grapat d'anys, quan canviés el període pendular, fossen rescatades i desempolsades per recuperar si més…
El lenguaje común: ensayos de filosofía analítica, de V. C. Chappell [Ressenya]
Reseña del libro El lenguaje común: ensayos de filosofía analítica de V. C. Chappell, Madrid, Tecnos, 1971, Col. Estructura y función.
Lògica materialista de Galvano della Volpe [Pròleg]
Enfront del vell marxisme antropocèntric, i al capdavall escatològic, que circulava per les Facultats del país a principi de la dècada dels seixanta, i del qual es nodrien tants estudiants d'aleshores, guanyen terreny aquests darrers anys uns altres corrents marxistes, no tan recents com hom podria pensar, i que marxen per altres dreceres: a la preocupació humanista oposen la direcció epistemològica de llurs reflexions.
La teoría del conocimiento en el "Tractatus"
La influencia de Wittgenstein en el pensamiento del siglo XX está fuera de toda duda. La radicalidad de sus planteamientos y el nivel fundamental en que se sitúa constituyen una buena guía para plantear qué sea la Teoría del Conocimiento.
Alfred Julius Ayer: una sistematización de la filosofía
No son vanos ni fáciles los intentos de sistematizar la filosofía. Es posible que para algunos filósofos irracionalistas y profesionalmente antiacadémicos una sistematización de la filosofía no pase de ser algo con que llenar el cesto de los papeles, pero cuando se piensa que la filosofía trata de resol- ver racionalmente cuestiones sobre el conocimiento, la reali- dad, la ciencia... el intento de ofrecer una sistematización de estas cuestiones y sus soluciones coherentes es valioso aunque sólo sea porque nos permite una reflexión sobre el camino recorrido.
Las palabras y los hombres, de José Ferrater Mora [Ressenya]
Reseña del libro de José Ferrater Mora Las palabras y los hombres, Barcelona, Península, 1972.
La metalògica en la crítica de la raó pura
Aquest article comenta un text de la Crítica de la Raó Pura (B. 113-116) en què Kant fa referència a la doctrina clàssica dels transcendentals (Unum, Verum i Bonum). Es rebutja la interpretació de Torreti, que identifica l’Unum transcendental amb la unitat sintètica de l’apercepció, i es defensa una segona interpretació, segons la qual els transcendentals, en el tractament kantià, prefiguren les propietats centrals estudiades per la metalògica contemporània: consistència, decidibilitat i completesa.
La llibertat de la raó
Sense intencions merament protocolàries, vull començar·aquesta primera compareixença davant de vostès manifestant la meua sorpresa quan els companys filòsofs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials d'aquesta institució m'assabentaren de la seua intenció d'encetar el procés del meu ingrés a l'Institut d'Estudis Catalans.
Aportaciones metodológicas del "Grup Temps"
Creemos fundamental explicar el sentido que para el"Grup Temps" puede tener esta comunicación. No se trata de exponer un trabajo elaborado, sistemático y con conclusiones precisas, más bien pretendemos contaros algu~as de las experiencias en las que ha trabajado el grupo, como punto de partida para una serie de interrogantes, problematizaciones, etc ... , que creemos compartir con muchos de vosotros y que, pensamos, podrán tener una contestación más adecuada, filosófica, al abrirse a un más amplio grupo de diálogo.
Racionalismo
Desde el punto de vista epistemológico, con el término «racionalismo» se mencionan las posidones filosóficas que tienen en común defender la primacía de la razón en la construcción del conocimiento humano.
T.S. Kuhn. Lògica o sociologia de la investigació científica?
Fa un parell d'anys, amb motiu de la mort de Thomas S. Kuhn, van aparèixer diversos articles tant en la premsa especialitzada com en la premsa diària. No es pot, però, reduir l'interès del seu pensament a un ritual necrològic; l'obra de Kuhn, al meu parer, continua present en l'intent de comprensió de la ciència, tasca pròpia de l' epistemologia.