0000000000531017
AUTHOR
Jordi Ginebra
showing 3 related works from this author
Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic
2015
Resum: En aquest treball es mira de contribuir a objectivar el concepte de neologia sintàctica, de manera que pugui ser un recurs classificatori operatiu. La proposta és utilitzar l’expressió neologisme sintàctic per referir-nos als canvis de règim verbal que no són concomitants amb canvis semàntics (ja que llavors haurem de parlar de neologisme semàntic), i que tampoc concorren amb altres procediments neològics. En aquest sentit, un neologisme sintàctic no és un neologisme lèxic, una paraula nova, com sí que ho són els neologismes semàntics. Quan diem que el neologisme sintàctic exclou el canvi semàntic, però, no ens referim al significat relacionat amb les propietats estructurals de tipus…
El «canvi i caiguda de preposicions» en el ‘Tirant lo Blanch’
2017
Resum: En aquest treball es fa una petita contribucio a l’estudi de la fonamentacio historica de la normativa gramatical contemporania (la de Fabra, la de la Gramatica normativa valenciana i la de la Gramatica de la llengua catalana de l’IEC) en relacio amb l’anomenat «canvi i caiguda de preposicions», i alhora es contribueix al coneixement de la sintaxi historica del catala. La recerca se circumscriu al Tirant lo Blanch . Els resultats mostren que l’absencia de preposicio davant de la conjuncio que introductora de completives es sistematica en el Tirant , amb que es confirma la coherencia de la posicio de Fabra i s’explica que la GNV i la GIEC n’hagin estat continuadores. En canvi, la s…
Problemes de la història social de la llengua dels segles XIX i XX
1999
Reflections on the conditions, contents and methodology of the social history of Catalan, reflections which deal with the 19th and 20th centuries, but go beyond these periods. From a perspective close to that of the sociology of knowledge, the author points out the limitations that threaten the status of this discipline. He points out some problems both in method and exegesis, such as access to data, reliability of these data, interdisciplinary collaboration, the conceptual scope of linguistic change, the distinction between facts and interpretations, and periodization.