6533b86dfe1ef96bd12c9eae

RESEARCH PRODUCT

El «canvi i caiguda de preposicions» en el ‘Tirant lo Blanch’

subject

description

Resum: En aquest treball es fa una petita contribucio a l’estudi de la fonamentacio historica  de la normativa gramatical contemporania (la de Fabra, la de la Gramatica normativa valenciana i la de la Gramatica de la llengua catalana de l’IEC) en relacio amb l’anomenat «canvi i caiguda de preposicions», i alhora es contribueix al coneixement de la sintaxi historica del catala. La recerca se circumscriu al Tirant lo Blanch . Els resultats mostren que l’absencia de  preposicio davant de la conjuncio que introductora de completives es sistematica en el Tirant ,  amb que es confirma la coherencia de la posicio de Fabra i s’explica que la GNV i la GIEC n’hagin estat continuadores. En canvi, la substitucio, davant d’infinitiu, de les preposicions  de regim verbal en i ab per a i de no es un fenomen que caracteritzi el Tirant , que reflecteix  una situacio complexa. La norma de Fabra a proposit d’aquest punt tenia, doncs, una fonamentacio historica mes feble, i la modificacio de la posicio normativa sembla prou justificada. Paraules clau: sintaxi historica, sintaxi catalana, codificacio linguistica, literatura medie- val, historia de la llengua Abstract: This paper makes a small contribution to the study of the historical foundations of contemporary normative grammar (Pompeu Fabra, the Gramatica normativa valenciana  and the Gramatica de la llengua catalana) in the field of the so-called “change and deletion  of prepositions”. At the same time, this paper contributes to the knowledge of Catalan historical syntax. The research is limited to Tirant lo Blanch , the most important work in the canon of authorities in Fabra’s grammars. The results show that in Tirant, systematically, the preposition does not precede the conjunction que introducing finite subordinate clauses, which confirms the coherence of Fabra’s position in this point, and also justifies that the GNV and the GIEC have maintained his approach. On the other hand, before non-finite subordinate clauses the substitution of the prepositions en and ab for a and de is not a phenomenon that characterizes Tirant . This medieval novel seems to reflect a complex situation, not fully studied yet. In this respect, Fabra’s rule had, therefore, weaker historical foundations, and the modification of the normative position seems justified enough. Keywords: historical syntax, catalan syntax, corpus planning, medieval literature, history of language