0000000000948225
AUTHOR
Lluís Julián Guia Marín
Les instruccions de Carles d'Aùstria als virreis de Sardenya (1708-1717 ) : la continuïtat d'una tradició hispànica
L’anàlisi de l’origen de la institució virregnal a la Corona d’Aragó i de la seua consolidació a les albors dels Temps Moderns ha portat als estudiosos a subratllar la importància que va tenir el regne de Sardenya en aquest procés. Sens dubte el regne sard va ser un dels bressols més emblemàtics d’una institució que esdevindrà fonamental a l’organigrama de la complexa estructura política d’una monarquia composta com la Hispànica.
A la cerca de l'horitzó: la noblesa valenciana i l'ambaixada del senyor de Borriol de 1654
Dissidència política i repressió social al Pais Valencià a mitjan segle XVII
CON EL PRESENTE TRABAJO ABORDAMOS LA PROBLEMATICA DE LA PROGRESIVA INTEGRACION DEL PAIS VALENCIANO EN LOS DESIGNIOS DE LA MONARQUIA HISPANICA. PONEMOS DE RELIEVE COMO LA DISIDENCIA POLITICA DE LAS CAPAS DIRIGENTES VALENCIANAS (PROTAGONISTAS DE TACTICAS MAFIOSAS, CONEXAS CON EL BANDOLERISMO Y ENCAMINADAS A SEGUIR CONSERVANDO SU PODER POLITICO Y ECONOMICO) VA A SER OBJETO DE UNA FUERTE REPRESION, SO CAPA DE RESTAURAR EL ORDEN PUBLICO. TODO ELLO EN UNOS MOMENTOS GRAVES PARA LA CORONA: LA GUERRA DE CATALUÑA, PARA LA QUE SE NECESITABA UNA INCONDICIONAL AYUDA VALENCIANA Y POR TANTO UNA SITUACION INTERNA DE PROBLEMAS Y RESISTENCIAS.
El "Regent la Reial Tresoreria" al regne de Sardenya. Un ofici emblemátic de la Corona d'Aragó en la crui"lla deis canvis dinástics del segle XVIII
La "Regencia la Reial Tresoreria" fue en Cerdeña una institución emblemática, homónima y homóloga a tantas otras existentes en los diversos territorios de la Corona de Aragón hasta los cambios políticos producidos con motivo de los conflictos dinásticos del inicio del siglo XVIII. El caso del reino sardo fue particular porque esta institución sobrevivirá a aquellos conflictos y continuará vigente bajo la administración de la nueva dinastía de los Saboya. A través de una aproximación prosopográfica a aquellos que ejercieron el cargo en la primera mitad de la centuria, evidenciamos no solo la división interna de las élites entre los partidarios de Carlos de Austria y los de Felipe de Borbón s…
La Junta de Contrafurs: uns inicis conflictius
Les rendes de Sardenya i l'exili valencia a la Guerra de Successio
Un destino imprevisto para Cerdeña : de los Habsburgo a los Saboya
Cuando en 1573 Felipe II afirmaba, refiriéndose a Cerdeña, que la Corona de Aragón no podía desmembrarse, era difícil imaginar que apenas siglo y medio después este reino iba a perder definitivamente sus vínculos con la Monarquía Hispánica.
Los estamentos valencianos y el duque de Montalto: los inicios de la reacción foral
Felipe IV y los avances del autoritarismo real en el País Valenciano : las Cortes de 1645 y la guerra de Cataluña
Mes enllà de les Corts : els estaments sards i valencians a les acaballes de la Monarquia hispànica
Els regnes de València i Sardenya havien estat incorporats successivament a la Corona Catalano-aragonesa, durant la Baixa Edat Mitjana, en un procés expansiu que va aglutinar sota una mateixa monarquia, territoris d’un costat i de l’altre de la Mar Mediterrània, des de Nàpols fi ns l’Aragó. Llur integració en aquesta Corona s’havia fet conformant-los com regnes específics amb institucions polítiques pròpies a imitació de les que regien a un dels territoris primigenis de la dinastia, és a dir Catalunya. En aquest sentit les similituds entre un i l’altre regne foren evidents. Similituds que no es reduïen a una determinada organització política sinó que anaven més enllà compartint una mateixa …