0000000000976429
AUTHOR
Josep Pérez Soriano
showing 7 related works from this author
¿Por qué se van? Mujeres de pueblo y desarraigo en la ruralidad valenciana. 'Why do they migrate?
2013
The relative absence of young women is a threat to the social sustainability of rural municipalities. The social sciences have attributed this female migration to causes such as labor market or education among other factors. The feminization of rural migration is a consequence of social, regional and gender inequalities. Along those causal variables also must be considered the symbolic structures of domination, as urban supremacy. This paper refers to the reasons of rural female uprooting, having observed the social representations of rurality in the Valencian Country, using a qualitative approach. Village women today are mobile people: urban, modern, and they express an increasing resistan…
El ball de les fadrines : raons i discursos del desarrelament femení en la ruralitat valenciana
2013
Envelliment, celibat i masculinització són trets característics de les poblacions rural. La causa n'és l'absència relativa de dones, la qual cosa amenaça la sostenibilitat social de les poblacions perifèriques. El procés migratori sembla iniciar-se en una decisió particular, espontània, tot i que és un procés social complex, un epifenòmen, que cal situar en conflictes objectius, exteriors i anteriors. D’una banda, la disposició a mudar d’hàbitat i d’habitus, es relaciona amb la posició ocupada en la jerarquia social, atès que la pressió varia segons els llocs de l’estructura social (Pérez Díaz, 1971). Les migracions expliquen les relacions de conflicte entre el camp i la ciutat i la fugida …
Dones de poble: la sostenibilitat social dels municipis rurals valencians
2010
Celibat i masculinització rural són motiu d�estudi des fa dècades. Ara cobra interès en persistir el desequilibri genèsic fins amenaçar la sostenibilitat social dels pobles. Obviant la banalització del fenomen, l�explicació científica assenyala el procés de modernització i altres variables, com la fugida il·lustrada o el mercat de treball. La sobreemigració femenina expressa un conflicte, generacional i de gènere, què contradiu la perspectiva bucòlica de l�idil·li rural. El treball que ara presentem és un resum d�una investigació exploratòria (DEA, 2008) realitzada amb l�objectiu de conèixer per què fugen les dones i quin és l�abast de la qüestió als pobles valencians.
Oliveres mil·lenàries i postmodernitat
2013
El cas de l'acció col·lectiva engegada amb les oliveres mil·lenàries del Maestrat és un exemple interessant per conèixer les tres dimensions de la sostenibilitat (econòmica, ambiental i social-cultural) També per comprendre els canvis observats en la funció i en els significats dels territoris rurals en les societats actuals. En pocs anys les oliveres més improductives són objecte de protecció, una icona postmoderna d'identitat, territorial i cultural. También disponible en: http://www.serra-espada.org/images/stories/camps/camp15.pdf
Entre el desarraigo y la resistencia rural. Imágenes y discursos en la periferia europea.
2014
El fenómeno de la sobre-emigración femenina del medio rural es una expresión de la desigualdad social, territorial y de género. Las causas del desarraigo rural son objetivas (como los factores de expulsión o de atracción) y también subjetivas. De acuerdo con Bourdieu, las estructuras sociales de dominación se manifiestan en las relaciones sociales y en la subordinación del medio rural al urbano, que se interioriza de forma variable en función de la posición ocupada en la estructura social, condicionando las identidades y los proyectos particulares de vida. ¿Por qué se van las mujeres de los pueblos? ¿De qué huyen? ¿Huyen aun? Los motivos del desarraigo se han observado en una muestra de 32 …
De l'espoli a icona territorial, el cas de les oliveres mil·lenàries del Maestrat
2012
L'article descriu un cas de conflicte pels tres vessants de la sostenibilitat, mediambiental, social i econòmica. Amb l’espoli de centenars d’oliveres mil•lenàries observat al Maestrat des de l'any 2000, un grup de llauradors endegaria una estratègia defensiva del patrimoni natural i una altra més ofensiva, què tractaria de valoritzar-lo. Una dècada després han capgirat una espiral insostenible d’una manera innovadora: aquest patrimoni monumental ara es protegeix, l’oli cobra reconeixements d’abast mundial, i encara més: defensant un mar d’oliveres improductives, les més velles del món, han trobat una icona d’identitat territorial que transcendeix les fronteres provincials i els ajuda a red…
El món de la pilota i la ruralitat
2016
La pilota valenciana és considerada un tret cultural característic del poble valencià, un signe d’identitat que, internament, concita una rara i gojosa unanimitat com a element cultural propi i distintiu. Sovint s’ha presentat com una conseqüència de la ruralitat que explicaría la seua pervivència plurisecular. Per què s’associa el joc de la pilota al món rural? Per què la pilota concita una rara unanimitat? Aquest article tracta de respondre aqueixes qüestions, partint d’una suposició inicial: l’adscripció de la pilota i dels pilotaris, al món rural és una interpretació equívoca.