Els fonaments de la ironia caldersiana: «La Glòria del doctor Larén»

Resum: L’article passa revista a les diferents modalitats de la ironia que són presents a La Glòria del doctor Larén (1936), la primera novel·la de Pere Calders: les reflexions metaficcionals a càrrec dels narradors i dels personatges i altres recursos irònics a l’abast del narrador en l’exercici de les seues funcions, la ironia de l’autor en el prefaci, les ironies de situació, les ironies verbals i les paròdies. L’anàlisi mostra, a través de la diversitat i la recurrència de les ironies que hi apareixen, que La Glòria del doctor Larén posa les bases de la ironia que identificarà la poètica de l’autor i ho fa amb el caràcter, les funcions i l’estil característics de la producció de l’etapa…

Unitats de xoc, de Pere Calders: el testimoni de la guerra arran d'humanitat

Unitats de xoc pertany a l'apartat de l'obra caldersiana que apareix directament vinculat amb l'experiència vital de l'escriptor, el de les obres que prenen la Guerra Civil, viscuda per Calders com a soldat, com a motiu d'inspiració o font de la història. Hi ha dos trets que singularitzen Unitats de xoc dins la literatura de guerra: d'una banda, el fet que el pacte autobiogràfic, el valor documental i el realisme propis del dietari de campanya es combinen amb l'inconfusible estil caldersià; i, de l'altra, la universalitat d'un testimoni que transcendeix les circumstàncies i els detalls de la guerra que reflecteix per a assolir un valor moral atemporal. Més que els aspectes descriptius o que…

Ironies del destí i visió del món en dues narracions de Víctor Català i Josep Carner

The current article examines the use of irony in two short stories by Víctor Català and Josep Carner: «Parricidi» and «L¿objecte màgic», respectively. These are two particularly interesting examples for the study of the subject, since the ironic treatment is carried out around the concepts that support the authors¿ vision: fatalism, in Víctor Català, and arbitrariness, in Josep Carner. Thanks to the study not only the use of situational irony or dramatic irony in Català, but also the use or verbal irony, with its different procedures, in Carner¿s story can be confirmed. [Keywords: Irony; vision of the world; fatalism; arbitrariness; Josep Carner; Víctor Català

Autor, realitat i ficció en la narrativa de Jordi Sarsanedas

L’article analitza el tractament de la figura de l’autor real en els reculls de narracions de Jordi Sarsanedas. En el primer, «Mites», el prefaci auctorial ha estat interpretat en clau autobiogràfica, a pesar de l’absència de marques explícites, de la ficcionalització amb què s’hi elaboren alguns dels elements i de l’enunciació a càrrec d’un jo que es projecta fantasmagòricament en els narradors autodiegètics de les narracions de ficció. En el darrer, «Una discreta venjança», l’estatus del prefaci auctorial és ambigu perquè es confon amb la metaficcionalitat dominant en el recull, sobretot a causa de l’ús de la metalepsi de l’autor. També s’hi analitza el tractament de la figura de l’autor …

Territori i identitat en la narrativa de Carme Riera

This paper analyses the relations between thematization of the territory and symbolic elaboration of identity in Carme Riera’s narrative: in two inicial short story collections, Te deix, amor, la mar com a penyora and Jo pos per testimoni les gavines,and in two novels: Dins el darrer blau and La meitat de l’ànima. The aim of the research is to show that, according to the works, the identity value of Mallorca arises either from a sentimental perspective, or in terms of moral or in terms of culturaltransmission, in literary key.

Usos de la ironia en la literatura catalana contemporànea

Selecció bibliogràfica sobre la literatura catalana actual

Bibliografia sobre literatura catalana actualitzada a la data de publicació de la revista (1997).

Realitat, fantasia i ideologia en la poètica de Pere Calders

This paper analyses the value and meaning of the concepts "reality" and "fantasy" in Pere Calders' literary world, as the foundations of a literary attitude upholding the imaginary and the fantastic and facing realistic literature of committed or testimonial nature. Secondly, it analyses the author's critiques of positivist scientism and his claim of art and literature as gnoseological alternatives. The analysis of two short stories completes the ideological approach to Calders' oeuvre: "The First Harlequin", as opposed to religious thinking, and "The Streak and the Wish" [1], as a metaphoric view of Catalonian exile.[1] Traducció del títol a càrrec de Mara Faye Lethem. L'article analitza e…

Algunes reflexions a l’entorn de la relació entre traducció, recepció i hipertextualitat

This paper analyses, based on Genette's theory of hypertextuality, the relationship between translation and reception and the rewrites that derive from it. Leaving aside translation as a serious transformation or transposition, it focuses, first, on exploring translation as the only possible mediation to ensure the reader's familiarity with the foreign hypotext transformed by the hypertext, from the translation of Mark Twain's El Diari d'Eva and the Catalan hypertexts. Secondly, it approaches reception as a hypertextual requirement with the study of Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon, by Francesc Trabal, a parody of Faust which, to a large extent, is explained as a playful reaction…

Hibridisme i autoreferència en el fantàstic d'Espiral, de Manuel Baixauli

The aim of this paper is to define and to analyse the fantastic universe of short stories by Manuel Baixauli published in the volume Espiral (2010), an original and highly significant example of modern fantastic literature that has abolished the real and imaginary borders, that is to say a significant example of fantastic literature conceived as a language phenomenon. The conception of reality integrates and naturalises the supernatural and the irrational in a vision that joins multiple dimensions and perspectives of reality. The self-referential component is also of essential importance in this fantastic, which assimilates and exhibits themes and motifs of inherited traditions in a fully c…

Imatges del m�n i miralls literaris. L''escriptura metaficcional en l''obra de Carme Riera

L'article proposa una analisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diegesi, giren l'atencio cap a la mateixa condicio literaria del text i cap als mecanismes de construccio i de funcionament que li son propis; es a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caracter ficcional de l’obra i mitjancant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciencia i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusio mimetica propia del pacte realista per a plantejar una reflexio sobre l'artifici dels sistemes de captacio del real per part de la literatura, deixant al descobert els limits i els codis que regeixe…

Memòria i ficció: metaficció historiogràfica en la narrativa de Jesús Moncada

The critical reception of Jesus Moncada's work has been determined by critical debate that opposed rural literature and urban literature in the eighties of the twentieth century. From this perspective, the narrative of Moncada has been identified with the desire to preserve the memory of Mequinensa, disappeared under the water. The paper proposes a reading of author's work from the historiographic metafiction in which the exercise of memory is not to be understood as the desire to preserve against forgetting a lost world, but as a question about mechanisms of understanding of the real one, about conditionings and limits on access to knowledge of history and about relationship between fictio…

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Mon…

Las Relaciones hipertextuales entre 'La raya y el deseo', de Pere Calders, y 'Volver', de Carme Riera

The short story 'La raya y el deseo', by Pere Calders, functions as hypotext of Carme Riera's short story 'Volver', according to the own writer's testimony, who declares to have had it as a model. This paper analyses the hypertextual relation between both works, paying attention basically on two aspects, besides the characterization of the type and system of the hypertextual relation: the reflection on the concept of reality and its codes of interpretation, as well as on the treatment of exile and identity. El cuento "La raya y el deseo", de Pere Calders, funciona como hipotexto del cuento de Carme Riera "Volver", según el testimonio de la propia escritora, que declara haberlo tenido como m…

El mite fundacional d'Adam i Eva en un conte de Pere Calders

Anàlisi del mite d'Adam i Eva en el conte "El primer arlequí", de Pere Calders, enfocada a l'aplicació en ensenyament secundari. Repàs a la història i les reescriptures del mite. S'hi explica la recreació lúdica i el mecanisme de la continuació temàticament infidel que caracteritzen l'apropiació del mite d'Adam i Eva per part de Calders.

Pere Calders, tòpics i subversions de la tradició fantàsticas

Reality, Fantasy and Ideology in Pere Calders’Poetics

L’article analitza el valor i el sentit dels conceptes «realitat» i «fantasia» en l’univers literari de Pere Calders, com a fonaments d’una actitud literaria que reivindica l’imaginari i el fantastic i s’enfronta a la literatura realista de caracter compromes o testimonial. En segon lloc, analitza les critiques de l’autor al cientifisme positivista i la seua reivindicacio de l’art i la literatura com a alternatives epistemologiques. L’aproximacio ideologica a l’obra caldersiana es completa amb l’analisi de dos exemples: «El primer Arlequi», com a oposicio al pensament religios, i «La ratlla i el desig», com a visio de l’exili en clau metaforica.

Identitat i alteritat en les novel.les de Carme Riera

The article analyses the theme of identity in the first two novels of Carme Riera: Una primavera per a Domenico Guarini i Joc de miralls, a theme which is based on the path to personal maturity in the first novel and on motive of the double in the latter.

La narrativa breu de Josep Lozano

This article studies Josep Lozano¿s short fiction as a whole. It can be organised into three great narrative lines: historic fiction, the depiction of local reality as a figment and the writing of dreams. This study does also describe this short fiction pieces taking into account the poetics of brevity, pointing out the time of discourse and how characters are depicted. Finally, loneliness is underlined as the central topic of Josep Lozano¿s short fiction world. This research helps us to integrate short fiction along Lozano¿s novels harmoniously, although it specifies its particular features as short stories.

Difusió literària i ensenyament: l'experiència del Diàleg entre l'escriptor/a i els lectors joves a la UV

Anàlisi de l'experiència del Diàleg entre l'escriptor/a i els lectors joves a la UV com a model de difusió literària i de pràctica de foment de la lectura adreçada a estudiants de secundària i de batxillerat.

Las relaciones hipertextuales entre “La raya y el deseo”, de Pere Calders, y “Volver”, de Carme Riera

espanolEl cuento “La raya y el deseo”, de Pere Calders, funciona como hipotexto del cuento de Carme Riera “Volver”, segun el testimonio de la propia escritora, que declara haberlo tenido como modelo. El presente articulo analiza la relacion hipertextual entre ambas obras, con una atencion centrada fundamentalmente en dos aspectos, ademas de la caracterizacion del tipo y regimen de la relacion hipertextual: la reflexion sobre el concepto de realidad y sus codigos de interpretacion, asi como sobre el tratamiento del exilio y de la identidad. EnglishThe short story “La raya y el deseo”, by Pere Calders, functions as hypotext of Carme Riera's short story “Volver”, according to the own writer’s …

Cinema i literatura: Un film (3000 metres), de Víctor Català

En 1926, en plena represa del gènere novel·lístic en la literatura catalana, Víctor Català va publicar la seua segona novel·la, Un film (3000 metres), prèviament publicada en fascicles. La declarada vinculació amb el cinema feta des del títol instaura un pacte de lectura determinat i representa una presa de posició en relació al gènere. L'article posa en context i analitza la concepció del cinema com a mitjà d'expressió per part de l'autora, així com la influència del relat fílmic en el discurs narratiu de la novel·la. In 1926, during the revival of the novel genre in Catalan literature, Víctor Català published her second novel, A film (3000 meters), previously published in installments. Th…

Introducció

El número 18 de la revista Quaderns de Filologia. Estudis literaris dedica el monogràfic a la investigació, l’anàlisi i la reflexió sobre el relat des d’una triple perspectiva: des de la literatura, des de la lectura i des de l’escriptura. Aquest triple vessant de la narració conflueix de manera habitual en un context particular: el de l’educació secundària. De fet, la presència del relat com a narració literària i alhora com a forma de lectura i d’escriptura en els documents dels diferents nivells educatius ha generat multitud de reflexions i estudis.

Mèxic en l' obra de Pere Calders

Pere Calders’ long exile in Mexico gave rise, in a literary sense, to the works which critics have given the name “Mexican themes”: «Gent de l’alta vall», «L’ombra de l’atzavara» and «Aquí descansa Nevares», published together in volume 2 of his «Obres Completes», together with «Apunts per a dos contes mexicans». The principle aspects I will deal with in this article are the homogeneity or heterogeneity of these works in relation to the rest of Calders’ work, the discussion on whether his work can be described as “realistic” and their lukewarm reception of his work.

El títol com a clàusula del contracte metaficcional irònic en la narrativa contemporània

El treball analitza de quina manera els títols poden convertir-se en potents recursos al servei del discurs metaficcional a través d'un corpus d'estudi centrat en un conjunt de contes, narracions i reculls de contes de la literatura catalana del segle XX. Els procediments que generen, des del títol de l'obra, la consciència metaficcional són: el qüestionament del gènere al qual cal adscriure el text; posar en evidència les dinàmiques que governen la relació entre fragment i totalitat; cridar l'atenció sobre les característiques tècniques o materials del text; i inserir el text dins d'un debat literari extern que en determina la interpretació.

Imatges del món i miralls literaris. L'escriptura metaficcional en l'obra de Carme Riera

L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l’obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixe…

L'ús de la citació i de les fonts bibliogràfiques i documentals en "Literatura catalana contemporània"

La citació i l'ús de materials bibliogràfics i documentals en el comentari de textos literaris en l'assignatura "Literatura catalana contemporània" del Grau en Filologia Catalana. Tipus de fonts i materials adequats en la pràctica acadèmica i formes d'integració en el comentari de textos.

Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris

Anàlisi de les repercussions semàntiques i pragmàtiques de l'enunciació subjectiva en el comentari de textos literaris en l'assignatura de "Literatura catalana contemporània" del Grau en Filologia Catalana

De l'anàlisi a la producció textual

Presentació de resultats dels projectes d'innovació docent UV-SFPIE_RMD17-723532 / UV-SFPIE_RMD18-954023 / UV-SFPIE_PID19-1096104 de les assignatures del grau de Filologia Catalana. L'objectiu dels projectes és renovar la metodologia docent, de manera conjunta, d’assignatures que treballen l’anàlisi de textos i l’escriptura com a eina per transmetre idees, problemes i solucions dins de l’àrea d’estudi i per dominar destreses com la crítica i l’anàlisi de manifestacions lingüísticoculturals. També, construir un diàleg entre els professors de l'equip a partir d’una metodologia compartida i la formació en l'ús de les tecnologies.