6533b82afe1ef96bd128c8b9

RESEARCH PRODUCT

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

Carme Gregori Soldevila

subject

MetaficcióIronyIroníaNarrativa catalana actualIroniaMetaficciónAutoconsciencia textualCatalà Termes i locucionslcsh:Philology. LinguisticsTextual self-consciencelcsh:P1-1091Autoconciencia textuallcsh:PC1-5498lcsh:Romanic languagesLiteraturaMetafictionProsaCatalan current narrative

description

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera. Ramon Solsona and Sergi Pàmies, this paper analyses the existence of a trend, in the Catalan short narrative, which happens to us metafiction ressources, adapting them to the literay interests and to each author’s style, but with a shared general aim. It is a clearly non-realistic trend and with a full textuality conscience which explicits fiction’s procedures; a kind of ironic discourse that wonders about the possibilities and the limits of how to represent what is real and, shortly, about what we think it is real. A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona y Sergi Pàmies, el artículo analiza la existencia, en la narrativa breve catalana actual, de una tendencia que se caracteriza por el uso de los recursos de la metaficción, adaptados a los intereses literarios y al estilo de cada autor pero con una orientación general compartida. Se trata de una tendencia de claro signo antirrealista y con plena consciencia de textualidad que explicita los mecanismos de la ficción; una modalidad de discurso irónico que se interroga sobre las posibilidades y los límites de representación de lo real y, en definitiva, sobre lo que entendemos por realidad.

http://hdl.handle.net/10550/59571