0000000001198495
AUTHOR
Juan José Pomer Monferrer
Fuegos que no queman en la novela griega antigua y las ordalías en Aquiles Tacio y Heliodoro
La cremación como castigo a los condenados a muerte ya fue utilizada en la Antigüedad. En algunos casos, ciertas personas no se ven afectadas por las llamas a causa de la intervención divina. Se trata de un motivo literario y folklórico que parte del Antiguo Testamento (libro 3 de Daniel) y aparece también en la novela griega antigua, con matices variados. Aquiles Tacio y Heliodoro presentan al final de sus obras sendas ordalías en que los personajes encausados demuestran su inocencia, pero con lecturas bien diferentes en una y otra novela. Cremation as a punishment for those sentenced to death was already used in Antiquity. In some cases, certain people are not affected by the flames becau…
El vi i els copers com a elements eròtics a la novel·la grega i la seua recepció
En un context amatori tan propici com és el gènere novel·lístic no podia faltar un dels tres grans pilars de l'alimentació mediterrània des de fa mil·lennis: el vi. La seua funció consistirà a incrementar el desig, ja siga per haver-lo consumit ja siga per la contemplació de qui el serveix, o potser per ambdós motius, com sol passar quasi sempre. La literatura posterior, com la bizantina i, especialment, la medieval catalana, presentarà una sèrie d'escenes en què abocar el vi esdevindrà un motiu recurrent propi de l'àmbit dels enamorats.
Ramon Muntaner. La secció grega de la Crònica
Ramon Muntaner, a la secció grega de la seua Crònica, ens documenta, tant indirectament com directa,l'interès per la Grècia contemporània. El text presentat vol no només oferir una traducció grega literal, ans també un aparat de notes que tinga molt presents els aspectes filològic i literari, sense per això descurar els pròpiaments històrics. S'ha comparat el text de Muntaner amb els dels historiadors grecs de l'època.
Aticisme i koiné als llibres I-III de les Etiòpiques d'Heliodor
El principal objectiu del present treball és descriure les característiques lingüístiques de l'obra d'aquest autor, mitjançant l'anàlisi filològica dels aticismes i dels trets de la koiné -ús real de la llengua en l'època del nostre novel•lista-, en els tres primers llibres de les Etiòpiques d'Heliodor. L'estudi de la llengua d'aquest gènere literari ha de tenir en compte, simultàniament, la tradició literària en què aquesta cerca els models per a una llengua elaborada, digna d'un gènere que esdevindrà gairebé hegemònic dins la cultura grega tardana, com ho demostra la nombrosa circulació de les obres a jutjar per les troballes papiràcies, i l'evolució de la llengua com a sistema al període…
Les fonts grega i francesa de la versió aragonesa de la Crònica de Morea
La versió aragonesa de la Crònica de Morea o Libro de los fechos et conquistas del Principado de la Morea fou un encàrrec de Johan Ferrández d'Heredia, mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, al seu scriptorium d'Avinyó. A jutjar pels seus gal·licismes i hel·lenismes, les seues fonts són diversos textos francesos i grecs. El manuscrit aragonés resultant es desmarca així dels altres manuscrits grecs, francés i italià en nombrosos aspectes. The Aragonese version of The Chronicle of Morea or Libro de los fechos et conquistas del Principado de la Morea was ordered by Johan Ferrández d'Heredia, Grand Master of the Knights of Saint John of the Hospital, to his scriptorium in Avignon. Regardin…
Quelques notes sur les koinismes chez Longus
Le roman habituellement intitulé Daphnis et Chloé et attribué à un certain Longus n'est pas tout à fait celui que l'on pense. La langue littéraire du roman a été décrite comme élaborée et sophistiquée. C'est l'opinion commune que nous trouvons chez Rohde, Norden et Hunter. Cela étant, s'il y a eu des doutes raisonnables sur le titre de l'oeuvre et sur son auteur, la langue présente elle aussi quelque incertitude. Le propos de ces pages est de décéler quelle a été la contribution de la langue postclassique, la Koinè, à la langue du roman, pour autant que cette contribution soit effective.
Herois clàssics i herois cavallerescos en espais marítims i espais ficcionals
Presentació del monogràfic coordinat per Juan José Pomer Monferrer
Les metamorfosis de Teàgenes i Cariclea i el bestiari de les Etiòpiques
Els dos protagonistes de les Etiòpiques, Teàgenes i Cariclea, són contemplats com a divinitats en diferents ocasions per tal de subratllar les seues qualitats, físiques i espirituals, davant dels ulls del lector. Castedat i bellesa els acosten al món diví en una obra amb marcat sentit religiós. Seguint també amb altra tradició literària, els bestiaris, Heliodor es basa en fonts d'altres autors i relaciona dades de diversa procedència per a presentar la descripció d'una sèrie d'elements i d'éssers que conformen la part exòtica i més o menys fabulosa del regne meravellós que dóna nom a la seua novel·la. Theagenes and Charicleia, the two main characters of the Aethiopika, sometimes are seen as…
Heliodor, Etiòpiques VI 14-15: un cas únic de necromància a la novel·la grega antiga
La tradició literària que hi ha al darrere de la novel·la d'Heliodor Teàgenes i Cariclea és abundant en obres i en gèneres, però especialment deutora de l'Odissea d'Homer. L'únic passatge de necromància de la novel·la grega antiga també presenta, i de manera molt evident i curiosa, aquesta intertextualitat, oferint importants punts en contacte amb la nékyia del cant XI de l'obra homèrica. Així mateix, remet als ritus egipcis que descriu Heròdot al llibre II de la seua Història i al d'Els perses d'Èsquil per convocar el fantasma de Darios. Es tracta d'un passatge singular amb motius de la literatura grega precedent. The literary tradition which underlies to the Heliodorus' roman Theagenes an…
Heliodor, Etiòpiques VI 14-15: un cas únic de necromància a la novel·la grega antiga
La tradició literària que hi ha al darrere de la novel·la d'Heliodor Teàgenes i Cariclea és abundant en obres i en gèneres, però especialment deutora de l'Odissea d'Homer. L'únic passatge de necromància de la novel·la grega antiga també presenta, i de manera molt evident i curiosa, aquesta intertextualitat, oferint importants punts en contacte amb la νέκυια del cant XI de l'obra homèrica. Així mateix, remet als ritus egipcis que descriu Heròdot al llibre II de la seua Història i al d'Els perses d'Èsquil per convocar el fantasma de Darios. Es tracta d'un passatge singular amb motius de la literatura grega precedent.
Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa
La inclusió de cartes d’amor al Curial e Güelfa, així com a la novel·la cavalleresca catalana, és un element literari la funció del qual no només es limita a la comunicació entre els enamorats, sinó que també és capaç de dinamitzar la trama, provocar reaccions dramàtiques i configurar la psicologia dels personatges. Les cartes d’amor a la novel·la sorgeixen juntament amb el mateix gènere, l’últim de la Grècia antiga, i el Curial, consegüentment, també en presenta, directament influenciat per les obres dels principals novel·listes grecs. The inclusion of love letters in Curial e Güelfa, as well as in the Catalan chivalresque novel, is a literary element whose function is not only confined to…
Jenofonte de Éfeso rétor: ornato retórico en las Efesíacas
La novela de Jenofonte de Éfeso ha recibido atención por diversas razones, pero no precisamente por su empleo de un estilo tocado por un color retórico. Al contrario, se ha llegado a señalar que el autor no era capaz de utilizar este tipo de registro. El presente trabajo presenta, a pesar del carácter del texto que para muchos estudiosos es sólo una versión epitomizada del original, evidencias de que la retórica sí ha de contarse entre los elementos característicos de la novela. The novel by Xenophon of Ephesus has received attention for various reasons, but not precisely for his use of a literary style provided with the mark of rhetoric. It has been pointed out that the author was not able…
Focs que no cremen en l'hagiografia tardoantiga i bizantina
L'ús del foc com a element per a martiritzar santes i sants cristians va ser molt estés, tal com ho testimonia la literatura hagiogràfica de l'antiguitat tardana i d'època bizantina. Els autors relaten casos miraculosos en què els màrtirs no es veuen afectats per les flames gràcies a la intervenció divina. Es tracta d'un motiu literari i folklòric que arranca de l'Antic Testament (llibre de Daniel), apareix a la novel·la grega antiga i passa al'hagiografia, influenciada pel gènere novel·lístic. L'efecte d'aquest prodigi pretén que el missatge religiós assolisca més força en els fidels i que augmente el poder de la fe cristiana.