Le trame oscure nella poesia di Ausiàs March: il caso del canto 28

Anàlisi de la tendència d'Ausiàs March a postposar la clau d'intel·lecció del tema argumental als seus poemes, en una dispositio retòrica que cerca deliberadament l'obscuritat. Aquesta anàlisi és complementada per l'exposició del tema argumental del famós però obscur poema 28, "Lo jorn ha por de perdre sa claror". Aquest tema argumental revela un jo poètic que, malgrat els seus ideals d'amor pura, planeja com seduir sexualment una dama. An analysis of Ausiàs March's propension to postpone clues for understanding plot subjects in his poems, in a rhetorical dispositio which deliberately chooses obscurity. This analysis is complemented by the plot subject's exposition of the famous but obscure…

Producción y difusión digitales de las humanidades no vanguardistas en el siglo XX: el ejemplo de la filología catalana medieval

Aquest article ofereix un panorama històric dels formats digitals emprats al segle XX en un petit camp de les Humanitats: la filologia catalana medieval, com a exemple de moltes altres àrees de recerca similars, no avantguardistes, i centrades en estudis textuals. S'hi mostra que la gestió textual i de vocabulari, així com les bades de dades lèxiques i bibliogràfiques, van constituir els seus primers projectes. L'article conclou amb una brevíssima valoració dels desafiaments digitals en el futur immediat, especialment en eines de publicació: pdf front a epub, i l'accelerat procés de compartir la recerca més recent a través de les xarxes socials d'investigadors. S'hi defén la via de la cultu…

Les anotacions marginals al «De amore» català

A new, philological edition of the marginal notes in Andreas Capellanus’ «DeAmore’s» medieval Catalan translation, uniquely preserved in Real Biblioteca de Madrid’s manuscript II-3096 (I), accompanied by transcriptions of the sentence or paragraph which each note refers to. These notes are thematically classified in four groups and described so as to outline their medieval annotator’s main interests.

Sobre la prosa d'art en Isabel de Villena

Aproximació a l"ús que fa Isabel de Villena a la seua Vita Christi de la denominada prosa d"art, estil que té el seu origen en les artes dictaminis medievals. S"hi mostra que Villena sovint coincideix amb les eleccions retòriques de Joan Roís de Corella; almenys amb les de la fase de les proses mitològiques, que es prenen com a referència per existir-ne ja una caracterització retòrica. A first approach to Isabel de Villena¿s use of the so-called 'prosa d¿art' in her Vita Christi, a style originated in the medieval artes dictaminis. It is shown that usually Villena¿s rhetoric preferences are similar to Joan Roís de Corella¿s; at least to those in his proses mitològiques period, which are sta…

La rima de mèrit a l'Espill de Jaume Roig

Resum: Estudi dels tipus de rimes aplicats per Jaume Roig al seu Espill (1460), a través de la quantificació de cada tipus de rima de mèrit (rimes superiors a la bàsica sonança lleial) entre un total de 8104 rimes (s’ofereix una taula de valors absoluts i percentuals a l’annex 1). Els resultats mostren clarament un alt grau d’ocurrència de rims acordants de mèrit (57.8% del total de rimes), i a dins d’aquests de la lleonismitat en els seus diferents tipus (46.4%), especialment de terminació femenina. També hi són analitzats els rims diccionals, i a dins d’aquests es remarquen els rims equívocs contrafets tipus 3 com els més emprats d’aquest grup (7.5%). També s’estudia l’ús per part de Roig…

Les dones medievals es mereixen estudis mès acurats

Peter Cocozzella 'Text, Translation and Critical Interpretation of Joan Roís de Corella's 'Tragèdia de Caldesa'' [Ressenya]

Ressenya del llibre de Peter Cocozzella 'Text, Translation and Critical Interpretation of Joan Roís de Corella's 'Tragèdia de Caldesa''

El denominat 'estil afectiu' en la Vita Christi d'Isabel de Villena

Estudi de la consideració de la prosa d'Isabel de Villena com a "afectiva" per la crítica literària al llarg dels segles. Se sosté que aquesta prosa no és més afectiva que la de la resta de vitae Christi. Es presenta una catalogació de l'ús de diminutius en aquesta autora, i es mostra que en va fer un ús molt més escàs que no es pensava abans. A study of the consideration of Isabel de Villena's prose as "affectionate" by the literary critics throughout the ages. It is maintanied that her prose is no more affectionate than the rest of vitae Christi's. A cataloguing of the use of diminutives by Villena is presented, and shown that she used diminutives much more scarcely that was believed befo…

Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l'Espill

Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l'Espill

Expressions multiplicatives en textos catalans medievals

Explicitació i aclariment de passatges amb expressions multiplicatives en textos medievals en català: (1) "Estar en quatre tants" (Facet); (2) "A cent doblàries" (Vita Christi d'Isabel de Villena); (3) "Doble és l'afany" (poema 1 d'Ausiàs March). An explicitation and clarification of three medieval Catalan texts' passages with multiplicative expressions: (1) "Estar en quatre tants" (Facet); (2) "A cent doblàries" (Vita Christi by Isabel de Villena); (3) "Doble és l'afany" (Ausiàs March, poem 1).

Conferència "La figura humana de Sanchis Guarner en al seu temps"

Conferència "La dedicació de Sanchis Guarner a la filologia". Homenatge al filòleg Manuel Sanchis Guarner.