0000000001325006
AUTHOR
Ajuntament De València [Col·labora]
Horts de tarongers : visions culturals d’un paisatge : Jardí Botànic, Sala d’exposicions : Del 12 de desembre de 2012 al 19 de març de 2013
El taronger ha estat un arbre de jardí molt apreciat per les seues qualitats estètiques. En la tradició cultural valenciana els conceptes d’hort i jardí han estat íntimament relacionats. A finals del segle XVIII comencen en els cercles il·lustrats les primeres experiències del cultiu del taronger amb una finalitat comercial, del que s’obtenen quantiosos beneficis econòmics. En un primer moment els horts de tarongers quedaran centrats en els nuclis de la Ribera i de la Plana de Castelló on es van desenvolupar de forma molt lenta, fins que a meitat del segle XIX es donaren les condicions que afavoriren l’exportació de la producció als països europeus. Però a partir de 1880 el taronger es va e…
FOTOGRAFIA I OBRA PÚBLICA : Paisatges de la modernitat. Lucio del Valle (1815-1874). Centre Cultural La Nau. Sala Estudi General - De 17 de desembre de 2015 a 21 de febrer de 2016
El 2 de març de 1815 naixia a Madrid Lucio del Valle y Arana. Commemorar el bicentenari del seu naixement, rememorar la seua persona, el seu treball, la seua obra és una de les motivacions principals d'aquesta exposició. Lucio del Valle, el pensament i l’obra del qual ocupen les dècades centrals del segle XIX, constitueix un exemple singular de l'eclosió de l'enginyeria civil en el període isabelí, de la construcció d'una Espanya moderna, de la consolidació d'una professió. La seua primera destinació va ser el districte de València, entre 1840 i 1851, és a dir, una tercera part de la seua vida professional la va dedicar a la Comunitat Valenciana.
Tot està per fer : València, capital de la república (1936-1937). Sala Acadèmia - La Nau : De 7 de novembre de 2016 a 19 de febrer de 2017
Al començament de novembre del 1936, quasi tres mesos després del colp d’estat contra el Govern democràtic de la Segona República, l’exèrcit franquista es troba a les portes de Madrid. Davant del que es percep com a imminent caiguda de la capital d’Espanya, l’executiu, liderat pel socialista Francisco Largo Caballero, decideix traslladar-se a València. La nit del 6 al 7 de novembre comencen a arribar-hi els membres del Govern, així com tot l’edifici humà de la maquinària estatal. L’endemà València es desperta convertida, de facto, en capital de la República i se celebra ja el primer consell de ministres al Palau de Benicarló. L’estada del Govern legítim es va prolongar fins a les acaballes …
Mestres de ciutadania: Manuel Broseta, Ernest Lluch i Francisco Tomás y Valiente : Centre Cultural La Nau. Sala Acadèmia - De 14 d'octubre de 2014 a 25 de gener de 2015
Malgrat la terrible circumstància compartida de la mort dels tres professors universitaris protagonistes d'aquesta exposició (Manuel Broseta, Ernest Lluch i Francisco Tomás y Valiente, allò que es pretén és emfatitzar la seua vida i obra i oferir al visitant la possibilitat d'accedir a les seues àmplies aportacions tant a la vida universitària com a les seues contribucions a la democràcia i a la convivència. Van ser tots tres rellevants professors i destacats polítics, compromesos amb la democràcia en l'època tardofranquista i partícips de primer pla en la construcció de la democràcia que ara compartim. Per això creiem que, en aquesta exposició, explorar les possibilitats educatives de la s…
Gravats mestres. L'empremta d'Albrecht Dürer i Lucas van Leyden en la col·lecció Mariano Moret : Sala Estudi General – La Nau : Del 29 de novembre de 2012 a 17 de febrer de 2013
La Universitat de València, per mitjà d’aquesta exposició, «Gravats mestres. L’empremta d’Albrecht Dürer i Lucas van Leyden en la col·lecció Mariano Moret», torna a donar suport a la gran tasca que desenvolupen els col·leccionistes privats, primer, en la conservació del patrimoni cultural i, segon, en la seua posada en valor davant la societat. En aquesta ocasió, reconeix i difon l’acurada selecció d’estampes dels segles xv, xvi i xvii formada i organitzada per Mariano Moret. Una exposició que endinsa l’espectador en el món del gravat, un art útil, influent i peculiar, no sempre reconegut, que al llarg del temps ha complit nombroses funcions. Des dels inicis, va permetre la transmissió d’id…
Paco Bascuñan i Quique Company : l'equip Escapulari-O i altres derives : Sala Estudi General – La Nau : De 9 de març de 2016 a 29 de maig de 2016
L'exposició Paco Bascuñán i Quique Company. L'equip Escapulari-O i altres derives evoca la crònica d'una amistat, descubreix les obres d'Escapulari-O (equip format en anys de joventut pels dos creadors que, amb el temps, es convertirien en referents del disseny gràfic al nostre país) i recorre les posteriors “trobades” i col·laboracions professionals que donaren lloc a marques i emblemes que perviuen en l'imaginari de molts valencians. Bascuñán (1954-2009) i Company (1954-2005) es conegueren a l'Escola d'Arts i Oficis de la nostra ciutat i allí decidiren unir-se i treballar junts, a quatre mans, durant un període. Després de separar-se, cadascun va seguir el seu camí, però –tot i ser molt d…
DONES. AFGANISTAN Gervasio Sánchez. Centre Cultural La Nau. Sala Acadèmia - De 25 de setembre de 2015 a 14 de febrer de 2016
L'exposició "DONES. AFGANISTAN Gervasio Sánchez" és una exposició amb retrats del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, especialitzat en conflictes armats. L'autora dels textos és Mònica Bernabé, única periodista de l'Estat espanyol que informa permanentment des de l'Afganistan. La mostra posa de manifest que la violència contra les dones a l'Afganistan és una violència endèmica i estructural, un problema social potenciat per la guerra, l'existència d'una impunitat generalitzada al país, la falta d'educació, la instrumentalització de la religió i les lleis masclistes.
La València d'El Flaco : La Nau, Sala Acadèmia - De 11 de maig de 2017 a 27 d'agost de 2017
Tradicionalment, un cronista documentava fets i costums, recopilava fonts i esdeveniments, era testimoni directe de la vida d'un lloc. La narrativa quotidiana actual implicarà el suport rotund en la imatge, on el llenguatge visual es fa imprescindible i el fotògraf es transforma en un constructor de relats. Aquests relats socials que van avançar Bernard Plosu o Walker Evans i després continuen, des d'Espanya, autors com Joan Colom, Luis Baylón, Francisco Moltó o Alberto García-Alix, es mostren reveladors d'una realitat genuïna que ocorre a partir de la relació entre la ciutat i la seua diversa gent. D'aquesta empremta, on la mirada capta el retrat humà, podem afirmar que sorgiria el germen …
LA TRACA. La transgressió com a norma. Sala Estudi General - La Nau : De 5 d'octubre de 2016 a 15 de gener de 2017.
Hi hagué un temps, no tan llunyà, que la ciutat de València produïa la revista de més tiratge d’Espanya, la més polèmica, la més jocosa, la més llegida. Es tractava d’una publicació d’humor que feia guerra de l’arbre en terra –la monarquia–, que s’acollia amb èmfasi a la tradició liberal de l’anticlericalisme i que assaonava els seus guisats amb el condiment picant de la sicalipsi. Aqueix setmanari es deia La Traca. De tan popular com va ser, avui i tot, d’una manera inadvertida, alguns dels personatges d’invenció que van trafegar per les seues pàgines continuen entre nosaltres: els seus noms formen part de la cultura popular i els qui van llegir aquella revista els van transmetre a aquells…