6533b7d6fe1ef96bd12658a7

RESEARCH PRODUCT

La fraseología metalingüística amb verbs de llengua en Alemany i català. Estudi comparat d'un corpus de locucions verbals.

subject

description

El llenguatge és un domini més de la realitat i l'experiència i, com a tal, es troba representat a les llengües com un camp lexicosemàntic que pot ser dividit i estructurat a partir de tota una sèrie de distincions funcionals. Entre els elements que conformen aquest camp es troba el grup corresponent a les unitats amb valor metalingüístic, mitjançant les quals designem, descrivim o comentem aspectes diversos de l'acte de producció d'un enunciat verbal.El nostre treball al voltant de les locucions verbals metalingüístiques de l'alemany i el català consta de cinc apartats. En els dos primers fem un breu esment de la recerca al voltant de les unitats fraseològiques (UFs) a les tradicions alemanya i hispànica i els trets bàsics del seu objecte d'estudi. El tercer capítol està dedicat a la definició, classificació i caracterització dels lexemes pertanyents a la classe lèxica «verbs de llengua» a partir de les propostes de G. Harras et al. (2004) per a l'estudi dels verbs comunicatius alemanys. Al quart capítol establim la divisió i distribució interna del camp lexicosemàntic de la funció metalingüística, basant-nos en les propostes de C. Fernández (2003) i M. Aznárez (2004) per a l'estudi de la fraseologia metalingüística de l'espanyol i, a continuació, descrivim cadascuna de les locucions del corpus aplegat mitjançant un model d'anàlisi en set apartats que contempla els cinc nivells bàsics de significació d'aquestes UFs (semanticodenotatiu, lèxic, sintacticosemàntic, morfològic i sintàctic). El capítol cinquè, l'anàlisi comparada dels trets apuntats per a cadascun dels sintagmes examinats ens permet establir, d'una banda, les propietats que defineixen aquestes unitats i les distingeixen de les locucions que designen altres tipus de valor metalingüístic i de la resta d'unitats del sistema de la llengua, i d'altra banda, fan possible determinar quins factors condicionen la seua aparició i utilització com a elements del discurs tant a nivell intralingüístic com interlingüístic.El treball realitzat al voltant de les locucions verbals del corpus constata de la validesa del model d'anàlisi proposat per a posar al descobert particularitats de les locucions verbals metalingüístiques alemanyes i catalanes que havien romàs inèdites o, almenys, necessitaven ser confirmades en la pràctica. Les eines que proporciona aquest model permeten exposar un nombre important de dades referides a gairebé tots els aspecte que interessen en la caracterització d'aquestes unitats de manera bastant clara i concisa.Entre els avantatges d'aquest model es troben:1) La identificació dels cinc nivells bàsics de significació de les UFs, considerades des del punt de vista de la llengua;2) L'estructuració interna del camp lexicosemàntic estudiat a partir del significat denotatiu de les UFs possibilita la troballa d'equivalències funcionals entre dues locucions d'una o més llengües i, alhora, permet establir els fenòmens més comuns en la seua construcció i ús;3) L'aplicació del principi segons el qual els sintagmes fraseològics han de ser analitzats a partir dels trets que els són propis i característics ens porta a la conclusió que les UFs, com a tipus d'unitat lingüística diferent de les que pertanyen a altres camps adjacents, com el lèxic, la gramàtica o la sintaxi, necessiten un tractament especial que permeta esbrinar en què consisteix la peculiaritat d'aquestes construccions i les seues singularitats enfront d'altres fenòmens de la llengua;4) La nostra proposta pot resultar especialment interessant en camps com la traducció, l'ensenyament de llengües i l'optimització dels diccionaris monolingües i bilingües. Allà on els diccionaris fraseològics o generals només solen proporcionar el significat d'una UF o el seu equivalent denotatiu en un altre idioma, el nostre model indaga en aspectes determinants de l'ús d'aquests sintagmes que possibiliten la seua utilització adequada en situacions comunicatives molt concretes.