6533b827fe1ef96bd12858b0
RESEARCH PRODUCT
«(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca»
Clàudia Pons-mollsubject
lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASreducció vocàlicafidelitat posicionalLingüística(sub)paradigmes flexiusFilologíasVocalsreducció vocàlica; subaplicació; (sub)paradigmes flexius; (sub)paradigmes derivacionals; pressió paradigmàtica induïda per marcatge; fidelitat posicional; prominència de l’esquerre del radicalBalearic languageMallorca (Illes Balears)subaplicaciólcsh:Philology. Linguistics(sub)paradigmes derivacionalspressió paradigmàtica induïda per marcatgeBalearlcsh:P1-1091:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:Pprominència de l’esquerre del radicalVowelsMajorca (Balearic Islands)description
En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d’una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d’aquesta manera: (a) tal com ja s’ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d’aquestes vocals d’assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l’estatus privilegiat de la síl·laba situada a l’esquerra o a l’inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional.
year | journal | country | edition | language |
---|---|---|---|---|
2013-01-01 |