6533b834fe1ef96bd129dde1

RESEARCH PRODUCT

Els professionals de la medicina (fisics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) a la corona d'Aragó després de la pesta negra (1350-1410) : activitat econòmica, politica i social

subject

description

Durant la segona meitat del segle XIV el món dels intel·lectuals, de la cultura, de la ciència i de la tecnologia es trobaren en un moment d’extraordinaria vitalitat amb la fundació incessant d’univeraitats, d’escoles municipals, amb la fecunda producció literària de pensadors i escriptors de procedència ben diversa i la introducció d’una sèrie d’innovacions tècniques aplicades a molt diversos camps. No deixa de ser paradoxal que aquesta incessant producció intel·lectual i tecnolègica es produís enmig de greus problemes i tensions socials, polítics i económics que anaren colpint la societat europea (pestes, guerres, crisis de subsistència, fams, etc.) i que els historiadora han anomenat “crisi del feudalisme”. En aquest context la medicina va experimentar un desenvolupament inèdit fíns aleshores, malgrat que les seues arrels s’havien encetat ja en el segle XII al sud d’Itália, en Sicilia, i Salem especialment, quan la práctica médica com erá a basar-se en la filosofía natural aristotélica. Aquest fet s’ha de relacionar amb la traducció d’una serie de textos àrabs i grecs d’una complexitat intel·lectual desconeguda a l’Occident llatí. L’aplicació dels esquemes propis de l’aristotelisme dotaren de caràcter de scientia una disciplina que abans era considerada una art manual. Però, a més, el concepte de salut passà a basar-se també en la filosofia natural esmentada. Així doncs, un nou concepte de medicina, del seu aprenentatge i també del seu practicant, i el reconeixement com a peça cabdal per al bé de la cosa pública, va fer acte d’aparició en l’horitzó europeu des de sobretot la segona meitat del segle XIII, i la voluntat de fer extensible aquest model a tota la societat per part de les autoritats serà un fet inqüestionable. Ara bé, les realitats al continent europeu eren ben diverses segons els païssos als quals ens aproximem, ja que la tradició d’estudis mèdics i la seua consolidació a través de la creació de les facultats de medicina als Studia Generalia —un altre dels punts claus en aquesta nova medicina— imposá ritmes distints de divulgació així com especificitats concretes, per exemple pel que fa al món de la cirurgia, amb una tradició més arralada del costat italiá. Tot plegat conduí a l’aparició d’una nova forma de practicar la medicina, sobretot davant les demandes de la societat civil, conscient deis avantatges que aquesta li podia reportar i que aviat en sotmeté l’exercici al control legal: la salut fou concebuda com una mercaderia i com un concepte susceptible de ser valorat i quantificat, i per tant de satisfer el manteniment i recuperació d’aquell bé amb un salari. En definitiva, es crea una xarxa d’atenció sanitària que pot mesurar-se en diversos indrets de 1’Europa mediterránia. A la Corona d’Aragó aquest model es va consolidar i va penetrar el teixit social amb una gran força. Nobles i pagesos, mercaders i artesans, institucions i tribunals eclesiástics i civils, consells municipals i corts reíais, arreu es volia comptar amb les virtuts i els beneficis de la medicina i es féu tot el possible per garantir la millor i més completa assistència mèdica. D’aquesta manera es va configurar una autèntica xarxa assistencial,òbviament no dissenyada des de l’estat, però amb una indiscutible presència i un vigor manifest a la documentació. Aquest fenomen al qual alúdese començà a conéixer-se amb el mot “medicalització” -que amb les reserves oportunes podem aplicar al context baixmedieval-: comportaments que abans eren jutjats normals o desviats, bons o dolents, per l'autoritat pública, són ara assignats al control mèdic i redefinits com salut o malaltia, producte, aquesta atribució, d’una confiança en l'autoritat dels que tenen coneixements mèdics provats. En conseqüència, els encarregats d’aquestes noves tasques assoleixen un protagonisme fonamental en el bon funcionament de les societats. Aquestes els ho van recompensar a bastament.