Search results for " català"
showing 10 items of 85 documents
Valors adverbials associats a la conjunció «que»: un estudi històric
2005
In this article we will discuss the causal and final adverbial values connected to the conjunction «que» in Catalan and in other Romanic languages. In the first part, we analyse the evolution of the complex conjunctions system in Classical Latin and the posterior oral usages which originated the preliterary Romanic languages. In the second, we study the causal and final subordinate propositions introduced by the nexus «que». As we will try to show, in Medieval Time the nexus que, as it happens today, was used to introduce both argumentative adjuncts, integrated in the predicate, and propositional adjuncts, more external and with a discursive function. Since the 13th century, the progressive…
La maduresa d'un autor: Josep M. Benet i Jornet, de «Revolta de bruixes» a «Fugaç»
2015
A study of the elements characterizing J.M. Benet i Jornet's mature creative period, those refering both to thematic evolution and to new conceptions of theatrical technique and aesthetics.
Anàlisi contrastiva dels marcadors de reformulació i exemplificació
2001
The aim of this paper is to present a contrastive analysis of reformulation and exemplification markers in Catalan and Spanish, on the one hand, and in English, on the other. The study is based on a corpus of expository prose (mainly academic writing). The analysis shows coincidences regarding the sources of the connectives, but also differences relating to the variety of forms and the preference of fixed or variable connectives. The differences identified in the grammar of Catalan and Spanish vs. that of English will be associated with two distinct styles for building expository texts.
La projecció sintaxi-fonologia en els clítics del català i de l'espanyol
1995
This article covers Spanish and Catalan clitic pronouns according to the fundamental theoretical principles of Distributed Morphology. The author postulates that the syntax-phonology mapping of clitics consists of two submappings, the first from syntax to morphology and the second from morphology to phonology. In this second mapping, the clitics may suffer the effect of various morphological rules, specifically, the structural operations of Impoverishment, Adjunction, Fusion and Fission. The author proves that the complex and quirky behaviour of clitics and clitic clusters in Spanish and Barceloní can be easily explained by taking into account that these four operations act on the clitics'…
La producció impresa en català dels ss. XV i XVI: observacions sobre la història de la impremta a través de l'estudi dels catàlegs
2011
El final del segle XV és una època de canvis profunds per a la societat i per a la cultura catalana. Entre els darrers anys d’aquest segle i els primers del XVI s’ha situat la transició entre l’època daurada de les lletres catalanes i un període que s’ha anomenat durant molt de temps Decadència, i que recentment es tendeix a designar amb el nom més neutre d’edat moderna. Alguns esdeveniments importants hi confluïren, entre els quals l’aparició de la impremta, que es considera com un dels elements que va contribuir al canvi de llengua, a la progressiva substitució lingüística. L’objectiu d’aquest article és dur a terme una visió global del desenvolupament de les publicacions en català en ter…
La comprensió de les clàusules de relatiu en català infantil
2021
Les clàusules de relatiu han estat objecte d’un nombre important de treballs en el camp de la gramàtica adulta, la gramàtica infantil i l’afàsia. Aquí emprenen el primer estudi de la comprensió de les clàusules de relatiu de subjecte i d’objecte en català infantil. Repliquem un experiment dissenyat per a l’italià per Adani (2008), en concret una tasca d’identificació d’agent, amb 33 nens parlants del català central d’edats compreses entre els 3,5 i els 6,2 anys. L’anàlisi dels resultats indica que els nens assoleixen nivells adults de comprensió de les relatives de subjecte primerencament, mentre que la comprensió de les relatives d’objecte progressa però no assoleix nivells adults fins a l…
La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià: una perspectiva territorial
2012
Aquest article fa una elaboració de les dades de l’Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 referides a la transmissió intergeneracional del català. Primerament aquestes dades se situen en el context de tot el domini lingüístic (els Països Catalans) i després són analitzades, des d’una perspectiva territorial, al País Valencià. La recerca ens fa adonar-nos que, sociolingüísticament, hi podem distingir dues comunitats de parla diferents d’acord amb la vitalitat que mostra el català en cadascuna. En la zona formada per les regions d’Alcoi/Gandia i València (sense la ciutat de València) i la part nord de la regió de Castelló el català obté guanys en el pas de pares a fills. L’altra…
Tipologia de parlants en una comunitat de parla amb interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional
1996
The article deals with the different kinds of speakers that emerge when language transmission failure arises between consecutive generations. The case is exemplified through the speech community of the city of Alacant, where we can distinguish four kinds of speakers, from the ones who know very well the local variety of Catalan to the ones who only understand this variety and whose first language is Spanish. In between we have the main concern of our study, the precarious speakers, distributed in two categories according to their skill in the use of Catalan, which has become their second language.
Aproximació a la partícula "idò", valors i melodies
2010
L’article vol ser una primera aproximació als usos actuals de la partícula catalana idò. Àmpliament utilitzada en la parla col·loquial i espontània de les Illes Balears, la partícula parteix d’usos comuns amb el seu originari doncs (fr. donc, it. dunque), però ha anat prenent altres valors, tot i mantenir una notable simetria. Al costat de valors consecutius i de marcador discursiu pot funcionar com a element interrogatiu i interjecció. Com sovint s’esdevé amb certes partícules, idò pren valors lligats a l’entonació, que permetrà destriar retolacions i significats.
Cap a una cronologia dels models teatrals de Pedrolo
2015
This article scans Pedrolo's dramatic oeuvre starting from the comparative analysis of story-line and thematic aspects, characters, space and time. The final ambition is to emphasize the fact that three periods may be defined: early theatrical experiments (1954-1956), central production (1957-1963) and the last plays (1966-1977), that respond to different theatrical models.