Search results for " llengua catalana."
showing 8 items of 18 documents
Presentació del monogràfic «Com s'escriu avui la història de la llengua catalana?»
2021
Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
El nou diccionari normatiu de la llengua catalana
1994
This article describes the process by which the Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana (NDNLC) has been made; this dictionary brings up to date and regularizes Pompeu Fabra’s Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC), which implies, on the one hand, adding to the dictionary new words brought about by different social habits and by the progress of Science and technology, and, on the other hand, bringing the contents of the dictionary up to date. This project has been carried out in three different phases. The first consisted in creating a general Computer data base (BDOL) which contains, besides the DGLC, words belonging both to the common language and to specific fields; in t…
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
2017
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
Phrasal Europeanisms in Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs. A diachronic and comparative study.
2016
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs (entre 1291 i 1295) de Jafudà Bonsenyor, metge jueu de Barcelona. Es tracta d’una obra escrita en llengua catalana, a partir de “llibres aràbics”, útil per a l’estudi de la transmissió sapiencial d’Orient a Occident, a través d’Al Àndalus i Catalunya. Per a l’anàlisi, hem aplicat el mètode de concordances fràsiques, a partir del qual hem seleccionat, descrit, documentat, contrastat i validat deu proverbis com a europeismes. Ens ha interessat sobretot la localització i comparació de les codificacions en llatí medieval i llengües europees de l’època estudiada …
La relació entre història de la llengua i història literària
2021
La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. E…