Search results for " llengua catalana"
showing 10 items of 23 documents
La poesia infantil en el sistema literari valencià actual:un estudi de cas
2022
L’objectiu principal d’aquest article és definir les característiques i tendències principals d’un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l’àmbit estatal es troben també a l’àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l’única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l’editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el c…
Models dinàmics de competició entre llengües, aplicats al cas català-castellà, al País Valencià
2015
Antecedents: l'any 2003 Abrams i Strogatz van publicar un article en la revista Nature, sobre models dinàmics de la desaparició de les llengües. Dos anys més tard Mira i Paredes van esmenar el model proposat pels autors anteriors. Mètode: en aquest article es presenta una recerca inicial de la dinàmica de l'evolució del procés de substitució lingüística al País Valencià a partir de models matemàtics d'equacions diferencials. En particular, discutim l'aplicació dels models esmentats anteriorment a dades empíriques obtingudes d'enquestes realitzades pel Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En el …
Un tast dels vocabularis bilingües valencians actuals
1994
By means of a choice of seventy words, this work shows the lexical richness and the degree of acceptance of the guidelines –defined in the Diccionari General de Llengua Catalana by Pompeu Fabra– regulating nine bilingual Valencian/Castilian and Castilian/Valencian vocabularies published between 1972 and 1993.
La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics
2021
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’o…
Presentació del monogràfic «Com s'escriu avui la història de la llengua catalana?»
2021
Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»
2011
Des del punt de vista de la història de la ciència, ens permet resseguir quins eren els temes que preocupaven la comunitat científica de l’època, els desfasaments respecte a altres països i quin paper jugava la transmissió i la divulgació de la ciència en l’imaginari col·lectiu català d’aleshores. «Ciència» va ser una revista mensual editada a Barcelona des de l’any 1926 fins a 1933. Amb el subtítol de «Revista Catalana de Ciència i Tecnologia», des del primer moment es va marcar com a objectiu crear un espai editorial vehiculat en català que potenciara la transmissió i divulgació del coneixement cientificotècnic. Naix per a ocupar el buit que havia deixat l’Institut d’Estudis Catalans, cla…
El nou diccionari normatiu de la llengua catalana
1994
This article describes the process by which the Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana (NDNLC) has been made; this dictionary brings up to date and regularizes Pompeu Fabra’s Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC), which implies, on the one hand, adding to the dictionary new words brought about by different social habits and by the progress of Science and technology, and, on the other hand, bringing the contents of the dictionary up to date. This project has been carried out in three different phases. The first consisted in creating a general Computer data base (BDOL) which contains, besides the DGLC, words belonging both to the common language and to specific fields; in t…
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …