Search results for ":language"
showing 10 items of 944 documents
The Reason of Imagination. The Blazing Worlds of Margaret Cavendish and Siri Hustvedt
2020
One of the peculiarities of 17th and 18th centuries literature is the link between knowledge and imagination, a relationship in which narration sometimes accompanies science, sometimes goes beyond it. The idea of imagination as a true means of knowledge is the subject of Margaret Cavendish’s best known work, The Blazing World (1666), where her alter ego is free to built a whole social and philosophical system based on corporality and subjectivity. From the same conception of imagination starts Siri Hustvedt when in 2014 rewrites The Blazing World: the story of an artist who still in the twentieth century tries to face the overwhelming misogyny with the performance of the body and the theory…
Cómo mirar una parte del mundo: el vocabulario del cuerpo en una lengua amerindia
2006
This paper analyses the vocabulary of body parts in Cha’palaachi, an Amerindian language of the Republic of Ecuador. A number of basic roots refers to (a) forms or (b) parts of the body, although in some cases reference is made to general areas more than to specific parts. These areas, as well as the general vocabulary of forms, points to the importance of spatial elements in Cha’palaachi, which is also identifiable in other parts of the vocabulary and grammar. A significant point is that the body-part terms are organised on the basis of the reference to form, in such a way that the body-part element itself is only of secondary importance. Metaphorical and metonymic extension is more freque…
Funktionskreis e Gestaltkreis: la metafora del circolo nella biologia teoretica
2014
This paper aims to examine the use of the circle metaphor within the functionalist perspective by Jakob von Uexküll and the morphological perspective by Viktor von Weizsäcker. Whereas the functionalist theory dissolves the unity of the organism in the multiplicity of functional relationships, Weizsäcker’s morphology recognizes the fundamental unity of the biological act, leading to a new concept of the living organism.
América en la escena operística
2015
El argumento del primer encuentro cultural entre europeos y americanos fue terreno fértil para ejercitar dos representaciones diferentes del extranjero. Para los compositores europeos América fue parangón y pretexto tanto para sublimar al otro desde el iluminismo que escamoteaba su diversidad, como desde la visión exotizante que hacía del extraño ocasión de pintoresquismos. Ambas perspectivas resultaron ser muy afines a las que en el siglo XIX preocuparon a compositores sudamericanos. Cuando estos trataron de elaborar por fin un repertorio lírico propio, no hicieron otra cosa que recorrer otra vez más uno de aquellos dos senderos que la ópera de los italianos ya había trazado, es decir, o b…
Método y técnica en la traducción de modismos en obras audiovisuales: el caso Archer
2020
espanolEl debate en torno a la traduccion literal y su idoneidad a la hora de hacer frente a una traduccion es ciertamente antiguo. Cuando dicho debate se aplica a la traduccion audiovisual, este se encrudece todavia mas. En la actualidad, es comun encontrarse con comentarios posicionados en contra de la traduccion literal como opcion para hacer frente a modalidades como el doblaje o el subtitulado. Sin embargo, dichas aseveraciones no suelen especificar la diferencia entre tecnica de traduccion y metodo de traduccion, dado que este ultimo contiene una amplia variedad de soluciones que si son observables y aplicables en la traduccion audiovisual (vease Martinez Sierra, 2017). Para ejemplifi…
La toponímia com a eina d'aproximació al romanç andalusí: el cas de Mallorca i Menorca
2011
Després de fer un repàs a les obres que s’han ocupat del tema, s’intenta, a partir de la toponímia conservada en la documentació i dels noms de lloc subsistents, classificar els fenòmens fonètics que semblen caracteritzar el parlar romànic anterior a la conquista catalana en el marc geogràfic de les Balears estrictes.
El contacte del català amb la llengua dels aragonesos al segle XIII al País Valencià: influència sobre el lèxic
2009
El contacte amb els aragonesos ha estat un condicionant del lèxic del català del País Valencià. Pretenem mostrar ací amb exemples concrets l’antiguitat d’aquesta influència. Partim del despullament d’un corpus textual format per documentació del s. XIII en llatí, en català, en aragonès i en espanyol. Estudiem una selecció de tres menes de mots extrets d’aqueix corpus: a) mots que, tot i pertànyer l’espanyol general o més tost a les varietats orientals, pogueren arribar al català amb els aragonesos establits al Regne de València des del s. XIII, o amb el contacte que, des de llavors, mantingué Aragó (sobretot, la regió meridional) amb el nou regne; b) mots que es podrien explicar com a arago…
Dels límits de concepte lingüístic de mossàrab. A propòsit del romanç andalusí de la Catalunya Nova
2011
A partir de l’aportació de 1953 de Samuel Gili i Gaya sobre el mossàrab de Lleida, ha estat acceptat com un lloc comú de la filologia catalana que el romanç andalusí lleidatà coetani de la conquesta comtal (1149) tenia característiques afins al català nouvingut. Tant la poca consistència de la documentació aportada com les dades fornides pels historiadors rebaixen aquest lloc comú a mera hipòtesi de treball sobre la filiació d’una varietat lingüística amb tota probabilitat extinta abans del segle XII.
El mossarabisme, encara: la instrumentalització ideològica del romanç andalusí
2011
El concepte de «mossàrab» pertany a la litúrgia i a la història de l’art, però des de començament del segle passat alguns lingüistes se n’emparen per indicar la llengua dels cristians de la Hispània romana sotmesos als musulmans. Pel que es refereix a València, cal dir que a l’arribada de Jaume I (1238) no hi devia romandre ni un sol parlant d’aqueixa llengua. La majoria d’historiadors són d’acord amb aquesta afirmació, però alguns escassos estudiosos encara s’entesten a parlar de la llengua dels mossàrabs valencians, sobretot L. Peñarroja. Ací s’han estudiat les seves idees i examinat alguns dels apel·latius adduïts (per exemple, «llomello» o «regomello»), suposadament mossàrabs, i demostr…
Visioni apocalittiche in El cuerpo de Giulia-no di Jorge Eduardo Eielson
2013
Jorge Eduardo Eielson is a well-known poet and plastic artist, but his narrative works remain little-known, even in his native Peru. El cuerpo de Giulia-no is a discontinous and elusive text. Written in the 1950s but not published until 1971 in Mexico, it is an undoubtedly innovative work which thwarts the readers’s expectations with its fragmentary composition, elliptical tendencies, and the underlying dislogue amongst literature, visual arts and science running throughout the text. Like a typical Eislson work, it is a ‘chaotic’ text, which brings together the themes of the indigenist conflict and the Apocalypse emboded by the crisis of language with elements of meta-theatre and science fi…