Search results for "Corella"
showing 10 items of 21 documents
L'oltre ogni ragionevole dubbio: nuovo criterio del giudizio di condanna?
2006
Il contributo contiene riflessioni sulla reale portata applicativa della formula di nuovo conio inserita nel corpo dell’art. 533 c.p.p. dalla l. n. 46 del 2006. Dopo una breve ricognizione sull’elaborazione dottrinale e giurisprudenziale del suddetto parametro decisorio prima della sua codificazione, si vuole valutare se, in concreto, esso aggiunga un quid novi per il giudizio di responsabilità, ovvero abbia solo il valore di rafforzare i principi di garanzia già patrimonio del nostro sistema.
Rapporti tra mancanza dei gravi indizi e infondatezza della notizia di reato
2007
L'Autrice affronta le molteplici insidie derivanti dall'innesto operato dalla "Legge Pecorella" nell'art. 405 c.p.p., inserendovi il comma 1 bis, che, prevedendo un'ipotesi di "archiviazione coatta", finisce col introdurre nel sistema d'inazione del pubblico ministero un inedito obbligo di non agire sulla base di un discutibile parallelismo tra insussistenza dei gravi indizi di colpevolezza, confermata in cassazione, e infondatezza della notizia di reato.
"Per Haver pinto tutta la cappella di San Giovanni Nepomuceno". Il contributo dell'Archivio Storico Diocesano di Palermo per la conoscenza di opere a…
2015
Lo studio rende nota, grazie ad inedita ricevuta di pagamento autografa del pittore, Vincenzo Maria Salerno, finora sconosciuto agli studi, la paternità e la data di esecuzione (1731) degli affreschi, recentemente ritrovati, all'interno della cappella di San Giovanni Nepomuceno, nonché dati sul committente, il sacerdote Vincenzo Pecorella. The study makes known, thanks to unpublished autograph payment receipt of the painter, Vincenzo Maria Salerno, hitherto unknown to studies, the authorship and date of execution (1731) of the recently found frescoes inside the chapel of St. John of Nepomuk, as well as data on the client, priest Vincenzo Pecorella.
Algunes dades sobre la influència de les proses mitològiques de Corella a les «Transformacions» de Francesc Alegre
2019
A través d’una comparació entre les proses mitològiques de Corella i les Transformacions de Francesc Alegre l’autora mostra que Alegre utilitza materials provinents de les Lamentacions i del Parlament en casa de Berenguer Mercader de Joan Roís de Corella per a la traducció catalana medieval de les Metamorfosis d’Ovidi, escrita entre 1472 i 1482, aproximadament. Així mateix, s’apunten indicis pel que fa a la influència del Raonament de Telamó i Ulisses a les Transformacions. Així, malgrat que Alegre parteix del poema llatí, completa la traducció amb la integració d’altres fonts que decideix no explicitar (Bonsignori, Corella). Finalment, es detecta un indici que apuntaria al fet que Corella…
«Tragèdia de Caldesa», de Joan Roís de Corella: una aproximació textual
1998
The author offers a commentary-edition of the famous Corellian prose work, putting forward an interpretation of its story line in autobiographical terms and placing it chronologically in the life of the writer, who might have turnedan authentic personal experience into a piece of literature.
Con li suoi vestimenti asciugare il morto viso della salata acqua, e bagnarlo di molte lagrime: la "Fiammetta" en el "Leànder y Hero" de Roís de Core…
2005
The «Elegia di madonna Fiammetta» has an evident impact of the story of Leandre and Hero, especially in the moments in which the lady suffers while waiting for her lover, who never comes. Fiammetta makes obvious this parallelism on several occasions, and manages to invent an end for the story loaded of pathos. Joan Roís de Corella realises about this relationship between both two works and makes the inverse path: he uses the tone and some narrative elements of the Elegia for writing his Leander and Hero. It is demonstrated that the so contreversial end of Corella’s story is not original of the Valencian, but it also depends on Boccaccio’s text
Corella i el «Tirant»: qüestions d'intertextualitat
1998
The article points out that the presence of Corellian fragments in Tirant does not only affect his published works,but also those that were never printed and that must have been orally transmitted. The author finds evidence of oral performance, and of a constant amplifying and simplifying process of a hypo-text, which seems to reflect an ornamental, free and creative use of paragraphs that does not influence the narrative flow.
Variacions sobre el tema "Corella i els contemporanis valencians"
1998
The author provides data concerning the interrealtion between Corella's work and that of some of hiscontemporaries -precisely Ausiàs March, Joan Moreno and Bernat Fenollar-. He analyses in detail the jovial poem dedicated to Bernat del Bosch - a character here identified as historical, and executed for his homosexuality.
La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts
2008
The lost literature of an author provides data that, in spite of being partial, are important to better understand his preserved work and the complexity of his literary work. This article offers an approach to the losses experienced by Joan Roís de Corella’s literature down the centuries, in the full meaning of the term. It focuses on the analysis of the sources that supply information to establish a catalogue of these losses, as a starting point for subsequent work concerning the causes and periods of the disappearances.
Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d’Isabel de Villena
2015
Resum:La Vita Christi de sor Isabel de Villena es gestà en la dècada dels 60 del segle XV a partir dels tractats que l’abadessa del monestir de la Trinitat de València usava per a formar les seues monges i per a suscitar en elles la contemplació de Jesús a través dels ulls de Maria i de les dones que l’envoltaren. La comparació de la llengua i de l’estil del Tractat de la Passió i els de les edicions de 1497 i 1513 ha permès comprovar que aquells s’adaptaren a la sensibilitat religiosa i lingüística de cada moment. El llenguatge de l’abadessa, culte i popular alhora, no es deixà influir pel de Corella. Tanmateix, sor Aldonça de Montsoriu, l’editora de l’incunable, intentà 'vendre' l’«elegan…