Search results for "D11"
showing 10 items of 337 documents
Entre la coronació de Ramon Berenguer IV i la dotalia de Catalunya. Edició crítica del ms. 280 de la Biblioteca de Catalunya
2015
Resum: Aquest codex del segle xvi es un aplec de sis textos de procedencia diversa ordenats aleatoriament sense cap criteri cronologic. Es tracta d’uns fragments copiats d’altres croniques medievals que presenta uns interessants punts de contacte amb la Cronica i dietari del capella d’Alfons el Magnanim , el ms. d.III.2 del Escorial de Marti de Viciana el Vell, avi de l’historiador i el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines. Paraules clau: Historia de Catalunya, historiografia, llegendari medieval, croniques catalanes Abstract: This XVI century codec gathers six texts from varied sources without any chronological criterion. The document consists of extracts copied from other medieva…
Nobleza y expansión militar de la Corona de Aragón: La nobleza valenciana en las guerras del rey (1420-1448)
2003
This article studies the role of the nobility in the XV century military expansion of the Crown of Aragon, through the particular case of the valencian nobility and the Alphonse V the Magnanimous's war cycle betwen the years 1420 and 1448. If s first analyzed the development of the royal campaigns. Then, the Valencian lineages are identified, also precising their particular degree of involvement in the royal wars. The study is based upon the registers of the Royal Treasury and Cancillery, supplemented by notarial and judicial records, and the chronicles. The militarization of the nobility was unequal. The majority of the noblemen were involved occasionally in the royal wars, more as an soci…
La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats
2015
Resum: El drama Lucrece Borgia de Victor Hugo confereix al personatge historic una serie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’epoca: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrecia Borja es el millor exemple d’allo que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al veri o l’incest que es popularitzara gracies a les nombroses obres derivades del drama: de l’opera de Donizetti als romancos populars de manera que les caracteristiques del personatge de ficcio s’imposaran a l’historic en l’imaginari col·lectiu. Lucrecia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les politiques familiars…
L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella
2014
Resum: Aquest article se centra en l'estudi del tractament de l'erotisme en algunes de les composicions pòetiques de Francesc Fontanella (1622-1682/3). El treball estudia quinze epístoles literàries que l'autor va dedicar a les monges dels convents dels Àngels i de Jerusalem de Barcelona durant la dècada de 1640. Es divideix en dues parts; a la primera s'identifiquen les composicions objecte d'estudi, es presenten breument i s'aclareixen alguns problemes relacionats amb la seva transmissió. A la segona s'analitzen detalladament totes les referències eròtiques presents als textos. Aquesta anàlisi, d'una banda, permet presentar una interpretació del sentit argumental del conjunt epistolar. D…
L’interés de Gaspar Escolano per la llengua i la literatura medievals i per Ramon Llull, a la Década primera de la historia de Valencia (1610)
2014
El present treball fa una aproximació a una obra clàssica de la historiografia valenciana al segle xvii, la Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), de Gaspar Escolano, per tal de fixar-nos en l’interès d’aquest cronista en alguns dels autors medievals catalans. En especial, en Jaume i –en tant que fundador del Regne de València–, però també en Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Jaume Roig i, en especial, Ramon Llull, al qual dedica diversos capítols. This work is an approach to a classic of historiography of València in the XVII century, Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), of Gaspar Escolano, lookin…
Las Cortes de 1428 y su repercusión en la Hacienda municipal de la ciudad de Valencia
2004
Call for Cortes council means to Valencia's city big expenses about municipal Treasury. All of them were accounted by <i>clavario</i> of the city in his book of accounts (document wages, copy, donations, etc.). From these books, and also by the same ones written by the <i>Consell</i> (Valencia city council), we can know which expenses they were, and also how, from 1428, mostly percent of these expenses were assumed by <i>Diputation del General</i> (also known as <i>Generalitat</i>, Kingdom political and economic assembly).<br><br>La convocatoria para asistir a Cortes le suponía a la ciudad de Valencia toda una serie de gastos que r…
El beneficio eclesiástico en la ciudad de Valencia (primera mitad del siglo XV)
1998
This paper describes all the benefices in the city of Valencia, together with their dedication, founders and those who were engaged with them.[fr] Dans ce travail on analyse l'organization de cette institution avec l'indication de leur localisation dans la ville de Valencia, ses advocations, ses fondateurs et ceux qui l'ont joui.
La formación de compañías para el tintado de paños. El caso de Cocentaina en el siglo XV
2011
El presente trabajo pretende destacar la importancia del tintado de paños en uno de las más activos centros textiles del antiguo reino de Valencia, Cocentaina. Su amplio desarrollo artesanal durante el siglo XV se manifiesta a través de la formación de compañías para el tintado de paños. Compañías que eran suscritas no sólo por tintoreros sino también por pelaires y drapers que con ello querían garantizarse una posición de privilegio en el ámbito de la producción y el comercio regional de paños.
La comunidad de "peraires" de la ciudad de Valencia: de la disgregación a la unión confraternal (1340-1511)
2019
El presente artículo se centra en las formas de organización corporativa de la industria lanera valenciana durante el periodo bajomedieval, desde la fundación de la primera cofradía de peraires en 1340 y la posterior división en cofradías de obreros y maestros en la segunda mitad del siglo XIV hasta los procesos de unificación corporativa de 1444 y 1477, que integraron a todas las categorías laborales (mestres, macips y exempts) en una misma estructura profesional. El estudio individualizado de las distintas asociaciones de pelaires permite trazar la trayectoria y adquisición de competencias de uno de los principales oficios del sector textil valenciano.
Aproximación al estudio sobre el Modelo de mujer espiritual de los eclesiásticos en la Edad Moderna
2016
Resumen: El modelo de mujer espiritual, de beata, fue siempre el mismo a lo largo de la Edad Moderna. En todas las vidas de mujeres, los biógrafos siguieron un patrón o arquetipo y éste se reprodujo hasta bien entrado el siglo XVIII, y perduró hasta el siglo XIX. No obstante, es necesario profundizar en cada una de las biografías para comprender que cada vida de mujer fue también única y singular. Solamente de este modo cada una de estas mujeres podrá recobrar el protagonismo que tuvo. Palabras clave: Beata, Edad Moderna, biografía, confesores, espiritualidad. Abstract: The model of a spiritual woman, a laywoman (beata), was always the same all throughout Modern Age. In all women’s live…