Search results for "Historiografia"
showing 10 items of 90 documents
Les Amazones com a model d´inversió social
2013
La figura de l´Amazona, singularitzada en les diverses reines que apareixen al llarg de la literatura des de l´època grega, es caracteritza per la pertanyença a un estat ginecocràtic que trenca les normes socials tant de l´Antiga Grècia com de les societats cristianes de l´Occident europeu. Normalment aquesta inversió és castigada pels autors, o bé amb la mort al combat, com a l´Antiguitat, o bé amb la derrota amorosa que les fa participar de bon grat de la societat patriarcal establerta. En tot cas, el punt de vista dels autors és força variat i també manifesta una admiració per la valentia d´aquestes dones de naturalesa indòmita, qualitat que les fa encara més atractives als ulls del sexe…
Le Moyen Âge vu d'ailleurs II. Historiografia e pesquisas recentes
2004
Pascual Martinez Sopena Tradiciones y tendencias en el medievalismo españolJudite A. Ginçalves de Freitas Os caminhos da história do poder no medievalismo português (ca. 1975-ca. 2000)Pablo Ubierna Literatura profética y poder en Byzancio durante los siglos VIII al XEleonora Dell'Elicine Discurso, gestos y comunicación en la liturgia visigoda (589-711)Daniel Russo Histoire de l'art et iconographieMaria Cristina Pereira Os pilares do claustro de MoissacJean-Claude Schmitt Problèmes de l'image médiévale pour l'historien médiévisteMarta Madero Causa, creencia y testimonios. La prueba judicial en Castilla durante el siglo XIIIPaola Miceli Entre memoria y olvidio. El tiempo de la costumbre en el…
La universidad colonial hispanoamericana (1538-1810) : bibliografía crítica, metodología y estado de la cuestión. El Río de la Plata
1994
Ponencia en las Actas de las VI Jornadas sobre la presencia universitaria española en América. Alcalá de Henares, 26 y 27 de Noviembre de 1992.
L'arqueologia en l'obra de Santiago Bru i Vidal
2002
Una de les facetes de Santiago Bru, potser no la més coneguda perque s'hi va dedicar tan sols uns anys de la seua vida, fou l'arqueologia. Pioner en la utilització del valencià en aquest camp en uns anys difícils per a la nostra llengua, el vaig conéixer a través del seu llibre 'Les terres valencianes durant l'època romana (1963). Tanmateix, la seua obra -pròpia d'un humanista d'amplies mires intel·lectuals i d'una gran sensibilitat- ultrapassa els límits de la història i de l'onomàstica i s'endinsa profundament en el conreu de la literatura i particularment de la poesia, amb la llengua com a lligam.
Dar alguna luz à la historia antigua : les primeres excavacions arqueològiques al País Valencià en el segle XVIII
2012
This paper deals with the first archaeological excavations made in the Valencian country during the 18th century, aiming to discover the ruins of monuments from the Classical Antiquity and recover pieces of artistic value to enrich private collections. These works were developed in some Roman towns, as they were Saguntum, Ilici and Lucentum, and villages such as El Vilar (El Puig) and Els Banys de la Reina (Calp). Its proponents were important people from diverse backgrounds as some leading representatives of the Valencian Enlightenment, as well as members of the ecclesiastical hierarchy and even foreign travelers.
Commenting on Historical Writings in Medieval Latin Europe : A Reconnaissance
2015
Modern scholarship seems to undervalue medieval commentaries on historical writings. This article intends to bring this phenomenon to scholars’ attention by providing a preliminary overview of the forms and subjects of such commentaries. It examines various types of evidence including not only a few commentaries proper (Nicolas Trevet’s on Livy and John of Dąbrówka’s on Vincent of Cracow), but also different apparatus consisting of more or less systematic interlinear and marginal glosses and commentary-like additions to vernacular translations, mostly of Italian and French origin. It begins by considering various consultation-related signs and annotations, such as cross-references. Then, it…
Historia de las mujeres e historia de la vida privada: confluencias historiográficas
2009
[ES] El interés por los temas de la vida privada y las formas de sociabilidad constituye uno de los rasgos que caracterizan la trayectoria más reciente de la Historia y las Ciencias Sociales. Como es habitual en la configuración de nuevos objetos de análisis histórico, ese interés tiene sus raíces en las transformaciones epistemológicas que las ciencias sociales han experimentado en los últimos decenios, concretamente en las aportaciones de la historiografía feminista, la historia cultural y las orientaciones de la historia social inspiradas en la sociología y la antropología. En este texto se revisan brevemente esas aportaciones y se sintetizan los complejos y variables significados de «pr…
La història digital: una certa idea i algunes il·lustracions
2013
A les darreres dècades, les noves tecnologies han fet que els historiadors reconsiderin les formes com investiguen, escriuen i difonen el seu treball. La pretensió d’aquest text és esbossar un marc general al voltant del que significa la història digital, proposant una distinció entre la «història a l’era digital» i «la història digital»: entre els estudiosos que utilitzen certs recursos i eines digitals (processadors de textos, correu electrònic, catàlegs, etcètera) i els acadèmics que desenvolupen una nova comprensió de la història, compromesos amb el paper que les noves tecnologies digitals poden assolir dins l’estudi del passat. Aquest assaig analitza ambdues perspectives, presentant un…
NO-DO : entre ideología e historia de las mentalidades. Ficciones históricas
1999
El reto de los historiadores consiste en reconocer en lo fraudulento la carga de información que contiene sobre su enunciador y sobre el mundo que aquél pretende agotar; saber leer -es decir, corregir, añadir, sustraer- el documento, sacando a relucir sus intersticios y, sobre todo, cotejarlo, completarlo, transfomarlo con ayuda de otras· fuentes. Pero jamás negar el documento. NO-DO es en este sentido un documento, único en su género (para lo bueno y para lo malo). Despreciarlo no sólo sería una irresponsabilidad histórica y una deserción intelectual, sino también y sobre todo una automutilación.
Trauma y posmemoria en el análisis histórico (Dossier: 'Sogno e trauma come materiale storiografico')
2019
Trauma y posmemoria en el análisis histórico En la primera parte de este artículo se plantea el problema de las distintas nociones de trauma en el análisis histórico y si algunas de ellas pueden ser útiles en el estudio de ciertos fenómenos relacionados con la memoria colectiva. A propósito de las rupturas y elaboraciones posteriores de diversas memorias colectivas, la segunda parte entra en el concepto de posmemoria y considera si esas rupturas pueden o no asociarse a la transmisión de un trauma a las generaciones posteriores. Trauma and postmemory in historical analysis The first part of this article focuses on the problem of the different notions of trauma in historical analysis. It also…