Search results for "Linguistics"
showing 10 items of 8097 documents
La toponímia com a eina d'aproximació al romanç andalusí: el cas de Mallorca i Menorca
2011
Després de fer un repàs a les obres que s’han ocupat del tema, s’intenta, a partir de la toponímia conservada en la documentació i dels noms de lloc subsistents, classificar els fenòmens fonètics que semblen caracteritzar el parlar romànic anterior a la conquista catalana en el marc geogràfic de les Balears estrictes.
El contacte del català amb la llengua dels aragonesos al segle XIII al País Valencià: influència sobre el lèxic
2009
El contacte amb els aragonesos ha estat un condicionant del lèxic del català del País Valencià. Pretenem mostrar ací amb exemples concrets l’antiguitat d’aquesta influència. Partim del despullament d’un corpus textual format per documentació del s. XIII en llatí, en català, en aragonès i en espanyol. Estudiem una selecció de tres menes de mots extrets d’aqueix corpus: a) mots que, tot i pertànyer l’espanyol general o més tost a les varietats orientals, pogueren arribar al català amb els aragonesos establits al Regne de València des del s. XIII, o amb el contacte que, des de llavors, mantingué Aragó (sobretot, la regió meridional) amb el nou regne; b) mots que es podrien explicar com a arago…
Dels límits de concepte lingüístic de mossàrab. A propòsit del romanç andalusí de la Catalunya Nova
2011
A partir de l’aportació de 1953 de Samuel Gili i Gaya sobre el mossàrab de Lleida, ha estat acceptat com un lloc comú de la filologia catalana que el romanç andalusí lleidatà coetani de la conquesta comtal (1149) tenia característiques afins al català nouvingut. Tant la poca consistència de la documentació aportada com les dades fornides pels historiadors rebaixen aquest lloc comú a mera hipòtesi de treball sobre la filiació d’una varietat lingüística amb tota probabilitat extinta abans del segle XII.
El mossarabisme, encara: la instrumentalització ideològica del romanç andalusí
2011
El concepte de «mossàrab» pertany a la litúrgia i a la història de l’art, però des de començament del segle passat alguns lingüistes se n’emparen per indicar la llengua dels cristians de la Hispània romana sotmesos als musulmans. Pel que es refereix a València, cal dir que a l’arribada de Jaume I (1238) no hi devia romandre ni un sol parlant d’aqueixa llengua. La majoria d’historiadors són d’acord amb aquesta afirmació, però alguns escassos estudiosos encara s’entesten a parlar de la llengua dels mossàrabs valencians, sobretot L. Peñarroja. Ací s’han estudiat les seves idees i examinat alguns dels apel·latius adduïts (per exemple, «llomello» o «regomello»), suposadament mossàrabs, i demostr…
L2 motivation in focus : the case of Finnish comprehensive school students
2017
The aim of this study is to explore whether latent classes, i.e. subgroups of students, representing specific motivational profiles can be found among learners of different foreign languages (L2s) ...
Temps, espace et signification : psychomécanique du langage et syntaxe structurale
2014
International audience; Fondé sur les principes théoriques de la psychomécanique du langage et de la syntaxe structurale, ce travail tente de redéfinir le nom-espace et le verbe-temps au service de la signification. Il s’appuie sur l’idée que cette dernière est adossée (essentiellement) aux mots prédicatifs (psychomécanique du langage) ou aux mots pleins (syntaxe structurale). Mais cette hypothèse ne vaut qu’à condition d’accepter préalablement le postulat selon lequel les langues (à morphologie identifiable) associent intrinsèquement le verbe au temps et le nom à l’espace. Dans ce corrélat noologique, le verbe-temps et le nom-espace forment, paradoxalement, une position et une opposition. …
Fach, Fachsprache und Fachtextsorte: ein 'magisches' Dreieck in der Fachsprachenvermittlung
2008
Im Mittelpunkt des Beitrags steht die Frage nach der linguistischen Dimension der Fachsprachenvermittlung. Gezeigt wird, dass die linguistische Aufbereitung authentischer, u.U. komplexer Fachtexte der gleichzeitigen Vermittlung von fachlichen Grundbegriffen und Fachsprache dienen kann. Dem Zusammenspiel zwischen Mikro- und Makroebene entsprechend erfolgt die Analyse auf textlinguistischem und kognitiv-semantischem Niveau.
Sustainability Development in Mathematics Education : A Case Study of What Kind of Meanings Do Prospective Class Teachers Find for the Mathematical S…
2019
In this article, our focus is on sustainable development in mathematics education from the point of view of teacher training. The aim was to develop prospective teachers’ content knowledge and pedagogical content knowledge of school mathematics. As a case study, we chose the mathematical symbol “a/b”, and examined how prospective class teachers in Finland connect it to the concepts of fraction, ratio, division, rational number or probability. Mathematics textbooks often have a central role in lessons, and they affect strongly how pupils understand concepts and the relationships between them. We chose languaging as a multi-semiotic approach to interpreting what kind of meanings the prospecti…
Multi-word Clusters, Keywords and Key Terms in English Car Reviews: a Preliminary Corpus Linguistic Study
2018
Classroom use of authentic texts used in everyday communication has not always been an inseparable part of foreign language teaching. According to Grigaliuniene (2013, p. 17), “the structures many current textbooks teach for certain functions are either never used or used infrequently while quite unexpected structures are the ones that actually occur”. Despite the awareness of the importance of authentic patterns of language use, students often learn structures (lexical or grammatical) which are rarely used in actual communication. Teaching authentic phrases is even more important in English for Specific Purposes (ESP) where learners’ specific needs impact the design of a course (Dudley-Eva…
The patterned ways of interlinking linguistic and multimodal elements in visually oriented communities
2019
This paper attends to languaging in the context of visually oriented communities of sign language users through the concept of chaining. I define chaining as the patterned, routine ways of interlin...