Search results for "Linguistics"
showing 10 items of 8097 documents
La voce allo specchio
2012
En partant de l'hypothèse de Rizzolatti et collègues (1998, 2007) d'un isomorphisme originaire entre phonétique et sémantique, l'article analyse le rapport entre les différences phonologiques et les différences sémantiques dans quatre ensembles de mots monosyllabiques italiens (monophonèmes, pronoms, verbes et adverbes) et montre que les signifiants tendent à s'opposer entre eux par le biais des traits phonologiques distinctifs comme les signifiés s'opposent par le biais de traits morphologiques et sémantiques. Par exemple, le premières personnes tendent à être relativement plus postérieures et graves, les deuxièmes, antérieures et aiguës et les troisièmes centrales et ouvertes. En outre, d…
Els auxiliars dels temps compostos en català medieval
2005
The study of auxiliary verbs in compound tenses («haver» vs. «Ésser») in Old Catalan is a topic discussed in many works. But no research deeply analysing literary works of the time and using an accurate methodology is available. Our purpose is to show that so significant medieval literary works such as «Llibre de Meravelles» by Ramon Llull, «Llibre dels Fets» by King James I & «Tirant lo Blanch», can also provide very valuable information to understand the phenomenon of change of auxiliary. Referring to usage frequencies, we show that chronology plays a great role in these alternations and outline a whole series of factors that explain the observed evolutive tendencies.
La selecció de l'auxiliar en els verbs intransitius del català antic : alguns aspectes descriptius i explicatius
2021
En aquest article demostrem que, si es tenen en compte les principals idees de l'enfocament descriptiu de Sorace (2000, 2004) sobre la selecció de l'auxiliar, es pot donar compte de manera força natural d'algunes de les principals aportacions que fa Batlle (2002) per al català antic. Així, per exemple, és un fet esperable que els verbs estatius i els verbs esdevenimentals siguin els primers a admetre la substitució de l'auxiliar ésser per haver, ja que són precisament aquests verbs els que ocupen una posició intermèdia en l'anomenada jerarquia de la selecció d'auxiliar. Es demostra també que les línies de tall entre les classes lexicosemàntiques implicades en la selecció de l'auxiliar es fi…
Els verbs de canvi d'estat en català: la participació en l'alternança causativa
2011
L’article analitza, en primer lloc, la participació dels diferents tipus de verbs de canvi d’estat del català en l’alternança causativa: la possibilitat d’un verb de tenir un oes transitiu i un d’intransitiu, amb la particularitat que l’argument objecte en el primer alternant passa a ser subjecte en el segon (v. (i) En Joan va rompre la finestra, (ii) La finestra es va rompre). L’anàlisi ens permetrà comprovar que la generalització que fa Alexiadou (2006) respecte del funcionament dels verbs de causa externa no se segueix en català. Pel que fa als verbs de canvi de causa interna, els quals no havien estat estudiats en català, veiem que el seu comportament és poc uniforme i que n’hi ha que p…
L’analogia i el paral·lelisme en l’estil proverbial de Ramon Llull
2022
Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.
Autentiski teksti valodas apguvē: teorijas, pieejas un pieredzes stāsti
2020
Lingvodidaktisks izdevums, kas paredzēts valodniecības un pedagoģijas studiju programmu īstenošanai universitātēs, svešvalodu metodiķu un pedagogu profesionālajai pilnveidei. Izdevumā īpaša uzmanība ir pievērsta lingvistiskās ainavas pieejas un tekstu izmantojuma teorētiskajam pamatojumam un praksei, mācot latviešu valodu kā svešvalodu Latvijā un ārvalstīs.
Valoda: nozīme un forma, 11: Gramatika un valodas normēšana
2020
Lähdekielen vaikutus ja kielitaitotasot: paikallissijojen kehitys oppijansuomessa
2013
Artikkelissa tarkastelemme, millaista funktioltaan konkreettisten ja abstraktien paikallissijojen kaytto on oppijansuomessa. Tutkimuksen lahtokohtana on Eurooppalainen viitekehys: kielten oppiminen, opettaminen, arviointi (2003, tasta lahtien EVK) ja sen kielitaitotasot A1–C2. Tavoitteena on selvittaa, miten eri kielitaitotasoilla olevat oppijat kayttavat suomen paikallissijoja ja millainen on laheisen sukukielen viron mahdollinen vaikutus paikallissijojen kayton kehittymiseen kielitaitotasoittain. Tutkimusaineisto koostuu Oulun Kansainvalisen oppijansuomen korpuksen (ICLFI) vironkielisten oppijoiden osakorpuksen ja YKI-tutkintojen korpuksen kirjallisista teksteista. Aineistoa analysoidaan …
Understanding Estonian phraseological units on the basis of Finnish : contributing and misleading factors
2020
Vironkielistä tekstiä lukevien suomalaisten on havaittu hyödyntävän monenlaisia strategioita selvittääkseen sukukielen sanojen merkityksiä. Yksi niistä on pohjustaminen (priming). Kun kyseessä on fraseologinen yksikkö, yksi osa (prime) pohjustaa toisen osan eli kohdesanan (targetin) esiintymistä, mikäli prime on tunnistettavissa äidinkielen perusteella. Tässä artikkelissa kuvaamme muutamia erityistilanteita. Miten pohjustimen ja kohdesanan välinen etäisyys tai teemanvaihdos vaikuttavat ’petollisen ystävän’ ymmärtämiseen? Lisäksi tutkimme sitä, miten ahdasrajainen semanttinen kategoria ohjaa siitä puuttuvan jäsenen merkityksen löytämistä ja millaisia perusteita käännösratkaisuille on löydett…
Helppoa vai vaikeaa arvioida? : Yleisten kielitutkintojen suomen kielen arvioijien käsityksiä vironkielisten arvioinnista
2016
Finnish raters’ beliefs about assessing Estonian speakers in a Finnish language test: easy or difficult? This paper aims to contribute to our understanding on rater beliefs and views and to promote transparency in rater’s work in the form of reflection. The paper focuses on professional Finnish raters’ beliefs and views of assessing L1 Estonian speakers in the criteria-referenced Finnish language test of the National Certifi- cates of Language Proficiency test system. Finnish raters (N = 27) were asked via email to shortly reflect on what they find easy and what difficult in rating Estonian speakers’ writing and speaking skills in the Finnish language test. The raters reflected on many issu…