Search results for "Mauss"

showing 6 items of 6 documents

« Au nom du père ou les “autobiographies” de ceux qui ne dessinent pas (Altarriba, Gallardo, Spiegelman, Tardi) »

2015

International audience; Antonio Altarriba, Miguel Angel Gallardo, Art Spiegelman ou encore Jacques Tardi sont autant d'auteurs qui ont dessiné l'autobiographie de leur père. Ces égodocuments, qui sont des oeuvres en collaboration, peuvent-ils encore être qualifiés d'autobiographies ? Faut-il parler d'allobiographies ? d'altrobiographies ? Par ailleurs, ces autobiographies père-fils ajoutent une nouvelle strate contractuelle à ce genre qui n'en manquait déjà pas : celle du modèle maussien du don et du contre-don.

AltarribaMaussGallardocomics[SHS.ART] Humanities and Social Sciences/Art and art historyTardi[SHS.ART]Humanities and Social Sciences/Art and art history[ SHS.ART ] Humanities and Social Sciences/Art and art historyMausAutobiographySpiegelman
researchProduct

El concepte de malaltia en la constitució de l'antropologia cultural

1995

Aquest assaig tracta d'estudiar una correlació, potser una mica innovadora, entre els conceptes de 'malaltia' i 'cultura' en el procés de constitució del discurs antropològic anomenat científic, un discurs que aconseguí un lloc reconegut en el món acadèmic i dels museus sota el paradigma d'estudi que avui solem anomenar l'evolucionisme clàssic.

Antropología culturalUNESCO::FILOSOFÍA:ANTROPOLOGÍA [UNESCO]:FILOSOFÍA [UNESCO]Antropologia filosòficaUNESCO::ANTROPOLOGÍAE. B. TaylorM. MaussHistòria de l'AntropologiaEvolucionisme clàssicM. Müller
researchProduct

De l'usage du don en histoire médiévale

2013

Paru dans la collection en ligne : « De l'usage de… » dans la plateforme Menestrel, 2013 http://www.menestrel.fr/spip.php?rubrique397&lang=fr Tel qu'il a été formulé par Marcel Mauss (1872-1950) dans son célèbre Essai sur le don (1925), le don est une notion qui traverse aujourd'hui l'ensemble des sciences humaines et sociales et qui peut être considérée comme un élément de « matrice disciplinaire » ou « paradigme » de la « science normale » (Th. Kuhn, 1962/1970). Son entrée dans les manuels universitaires d'histoire médiévale francophones au début des années 2000 (p. ex. J.-P. Devroey, 2003), marque définitivement son incorporation à l'arsenal thématique courant des médiévistes. C'est dans…

Moyen ÂgeMarcel Mausséchange[SHS.HIST] Humanities and Social Sciences/Historyhistoriographiedon
researchProduct

Des expatriés de retour frustrés mais fidèles à leur organisation. Analyse d’un paradoxe à l’aide de la théorie du don/contre-don

2021

Cet article analyse le comportement paradoxal des expatriés de retour frustrés mais fidèles à leur organisation à partir d’une théorie encore émergente en sciences de gestion, celle du don/contre-don de Marcel Mauss. En considérant une expérience d’expatriation comme un « fait social total » qui inclut le passé, le présent et le futur de l’individu et articule l’ensemble des dimensions personnelles et professionnelles, nous proposons une perspective renouvelée sur la période du retour d’expatriation et formulons des préconisations managériales qui prennent en compte les mécanismes nouveaux mis en évidence.

Social Sciences and HumanitiesDon/contre-dongift/countergiftCarrera profesionalMarcel Mauss05 social sciencesCarrièreGeneral MedicineGestion internationale des ressources humainescareerinternational human resources managementDon/contra-don0502 economics and businessExpatriationSciences Humaines et Sociales050211 marketingExpatriaciónGestión Internacional de Recursos Humanos050203 business & managementManagement international
researchProduct

Les médiévistes et le don. Avant et après la théorie maussienne

2008

The medievalists, as well the anthropologists and the sociologists, have forgotten that « gift-counter-gift » or « gift-exchange » (Gegengabe, Widergabe, Gebentausch), concepts used by Marcel Mauss in his classical « Essai sur le don », have been forged at the nineteenth century by the historians of the medieval german law and language (Jacob Grimm, Karl von Amira, Richard M. Meyer...), in a context of criticism against the capitalism. Thus, the concepts historicity seems essential to a reasoned use of theory in social sciences.

[SHS.ANTHRO-SE] Humanities and Social Sciences/Social Anthropology and ethnologyMauss[SHS.SOCIO]Humanities and Social Sciences/SociologySociology and Political Science[ SHS.HIST ] Humanities and Social Sciences/History[SHS.SOCIO] Humanities and Social Sciences/Sociologyhistoriogrphylcsh:D111-203lcsh:Medieval history[ SHS.SOCIO ] Humanities and Social Sciences/Sociology[SHS.ANTHRO-SE]Humanities and Social Sciences/Social Anthropology and ethnologythéoriePhilosophy[ SHS.ANTHRO-SE ] Humanities and Social Sciences/Social Anthropology and ethnology[SHS.HIST] Humanities and Social Sciences/Historygifthistoriographietheory[SHS.HIST]Humanities and Social Sciences/Historydon
researchProduct

From disaster to development : parliamentary debate analysis: Atomausstieg and securitization

2017

Tutkimukseni tehtävänä on selvittää, mitä turvallisuusargumentteja käytettiin Saksan parlamentaarisissa debateissa, jotka koskivat atomivoimasta luopumista vuonna 2011 maaliskuusta kesäkuuhun, jolloin keskustelu oli vilkkainta. Alkupäivämäärä määräytyi Fukushiman ydinonnettomuuden mukaan ja loppupäivämäärän määritteli hetki, jolloin Saksan parlamentti, Bundestag, hyväksyi uusia lakeja liittyen ydinenergian käyttöön ja rajoittamiseen. Ydinenergian käytön rajoittamiseen ja poistamiseen viitataan termillä Atomausstieg. Taustoitan työtä keskustelemalla ensin parlamentaarisista debateista yleensä, sitten turvallistamisesta ja energiaturvallisuudesta. Aineistossani viittaukset Fukushiman ydinonne…

ydinenergiajulkinen keskustelusecuritizationturvallisuusparlamentitAtomausstiegEnergy safety and securityenergiaturvallisuusparliamentary debatesSaksa
researchProduct