Search results for "Vanguardia."
showing 10 items of 70 documents
Heinz-Klaus Metzger o della musica negativa
2010
L'anno 1910 in Russia
2012
1910 is a crucial year for Russian culture – the deaths of Lev Tolstoi, Vera Komissarzhevskaia and Mikhail Vrubel' symbolize a deep crisis. Symbolism discusses its own death, while the movements which will take its place (acmeism, futurism) move the first tentative steps. This volume is the output of the work of an international research team, analyzing the different parallel events that characterized Russian literature, visual arts, theater, music and cinema in 1910, aiming to compose a synoptic table, a map of the complex and intertwined phenomena that laid the foundation for future developments.
Artes y cultura como vanguardia de la sociedad
2004
Juana Francés siempre en la vanguardia. Sus etapas artísticas
2011
Peinture et poésie dans Peindre d’André Salmon
2007
Estudio de las relaciones entre la pintura y la creación poética en la obra "Peindre" (1921) de André Salmon.
Eisenstein: une figuration, des corps pour le pathétique?
2001
"C'est à ce degré qu'il plut plusieurs fois au Seigneur de me donner cette vision : je voyais près de moi, à ma gauche, un ange dans sa forme corporelle, ce qu'il ne m'arrive de voir que très exceptionnellement [ ... ]. Mais il plut au Seigneur de me montrer l'ange sous cette forme. Il n'était pas grand, plutôt petit, d'une grande beauté, son visage tres enflammé le désignait comme des plus élevés, qui semblent tout embrasés. [ ... ]Je voyais dans ses mains un long dard en or, avec, au bout de la lance, me semble-t-il, un peu de feu. Je croyais sentir qu'ill' enfonçait dans mon coeur à plusieurs reprises, il m'atteignait jusqu'aux entrailles, on eût dit qu'il me les arrachait en le retirant…
Imatge cinematogràfica i poder: el muntatge en l'experiència soviètica d'avantguarda
1989
Hi ha, amb tot, un lloc on el poder s'exerceix sobre la imatge, pero, contra allò que molts ingenus puguen creure, aquest lloc és interna la imatge o, millor, és la seua mateixa genesi: l'acte mitjançant el qual un subjecte fa seues unes possibilitats lingüístiques i enuncia un discurs, construeix un enunciat icònic i amb elles dirigeix, implica i exerceix un poder sobre altres subjectes. Darrere de la imatge sempre hi ha un treball les empremtes del qual són sempre perceptibles, tant quan volen manifestar-se com quan prefereixen amagar-se. Sempre, per úl.tim, que existeix aquest treball que anomenem muntatge, hi ha, sens dubte, poder.
El montaje cinematográfico: teoría y análisis [Introducción]
1996
El montaje no es sólo una fase ténica de la elaboración de una película, sino también el principio estético que define la actividad del cine frente a otras formas artísticas. Este libro repasa los distintos ámbitos del lenguaje cinematográfico con un afán didáctico y de investigación: composición plástica de la imagen, profundidad de campo, dirección de actores, leyes de la continuidad clásica, principios del montaje intelectual...Además, se recorren las principales escuelas teóricas del montaje desde el primer encuentro entre cine y vanguardia en los años diez (futurismo, cubismo, etc.) hasta la estética, la semiótica y la deconstrucción actual, poniendo especial énfasis en las grandes for…
Presente continuo [Ressenya]
2002
Albera, François (ed.): Eisenstein dans le texte, número monográfico de Cinémas, vol. 11-nº 2-3, primavera 2001 S.M. Eisenstein: Hacia una teoría del montaje, Barcelona, Paidós, 2001, dos volúmenes La presente reseña se ocupa de dos libros en torno a la vanguardia artística en su relación con el cine y la Teoría general del montaje de S.M. Eisenstein y reflexiona sobre las articulaciones que la obra de Eisenstein tuvo con la vanguardia francesa, alemana y, sobre todo, rusa de los años diez y veinte del s. XX.
Del excentrismo teatral a la teoría a la teoría del montaje: Bertolt Brecht y S.M. Eisenstein
1994
El presente texto pone en relación las poéticas de Bertolt Brecht y Sergei Eisenstein en relación con la teoría del montaje que se impoe en teatro y cine al filode los años 1920-1930. La práctica excéntrica común a muchas vanguardias es interpretada en los dos casos señalados mediante un esfuerzo suplementario por centrar el mensaje ideológico. Sin embargo, la dialéctica entre extrañamiento y centramiento o de atracción y efecto ideológico final, respectivamente, tendrá una función y mecánica también distinta.