Search results for "XIX"
showing 10 items of 739 documents
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l’aportació de Faust Hernández Casajuana
2015
Resum: Hernández Casajuana va saber recollir en les seues obres literàries un interessant vocabulari popular, que en part enllaça amb la tradició lingüística dels dramaturgs valencians del segle XIX, i en part representa una innovació, des del moment que té en compte els canvis socials i de costums que es produeixen al segle XX, els quals tenen un reflex en el llenguatge. Aquest article se centra en aquesta parcel·la lèxica més innovadora d’Hernández Casajuana, tot i que considera també la producció d’altres autors contemporanis i anteriors. Així, proporciona novetats en relació amb els diccionaris històrics i etimològics, i dóna compte de la motivació i l’origen de determinats mots i accep…
Actituds lingüístiques dels lexicògrafs valencians del segle XIX
1991
Linguistic attitudes shown by the Valencian lexicographers during the 19th century do vary considerably and range from Sanelo and Llombart's very positive views in favour of a standard norm, to the rather uncommitted and more neutral position of Escrig, or the very negative outlook represented by Cabrera.
El llemosinisme valencià a la darreria del segle XIX
1991
As this paper tries to show, the association between the terms Catalan and llemosí, traditionally used in an indiscriminate way when mainly referring to Catalan, was clearly revised and corrected by the middle of the 19th century both in Catalonia and the Balearic Islands, but not so in Valencia, where its persistence can be seen as the clear expression of an outstanding form of local particularism vis à vis the raising linguistic Catalanism.
Contacte lingüístic entre el català i el castellà a la València dels segles XVIII i XIX
1996
Joaquim Martí Mestre studies several phenomena of linguistic contact in the valencian context of 18th and 19th centuries, such as linguistic interference, code switching, code mixing, as well as the problem of the functions, conditions and sphere of use of the languages, Catalan and Castilian in this case, and linguistic attitudes and social values related to each language in contact.
La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana
2011
Anàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continu…
Le rire, clef de voûte du vaudeville
2018
Rire au théâtre. Théâtre comique. Quels sont les facteurs qui font que le texte théâtral soit comique ? Qu’est-ce que le rire ? Quels sont les éléments qui déclenchent cette réaction ? Henry Bergson (1859-1941) l’analyse minutieusement dans son œuvre Le rire (1922), ce qui permet de mieux comprendre certains mécanismes employés par les dramaturges au moment de créer leurs pièces. Une des questions qui se dégagent de l’étude de Bergson est la possibilité que les ingrédients de la recette pour faire rire varient en fonction de la nationalité de celui qui rit, autrement dit, serait-il possible que les bases du rire varient en fonction des différentes cultures ?
La zarzuela en el área mediterránea
1996
En este trabajo se estudia la vida y creación zarzuelística en el área mediterránea, tomando un área geográfica que abarca la Comunidad Valenciana y la región de Murcia. Dentro de esta ubicación se dedica una atención especial a la ciudad de Valencia, como importante centro de actividad musical. Cronológicamente, los límites son el comienzo del siglo XIX por un lado, y el inicio de la Guerra Civil Española por otro. A su vez, el ámbito temporal abarcado aparece dividido en tres periodos que coinciden con la evolución del género zarzuelístico. En cada etapa se comentan aspectos como los locales teatrales, el repertorio y el reflejo de la zarzuela en la sociedad de la época. En este último ap…
Evolución del género "artículo científico" en español (1799-1920) a la luz de la expresión de la evidencialidad
2016
El objetivo de esta investigación exploratoria es estudiar la evolución del género del artículo científico entre 1799 y 1920 a través de un análisis de la expresión de la evidencialidad en un corpus de artículos de ciencias biológicas publicados en revistas de las instituciones más relevantes de la ciencia española de este periodo. La novedad de esta investigación reside en que hemos seleccionado un periodo poco estudiado en la historia de la lengua. Además, este trabajo supone el primer intento de trazar la evolución del género del artículo científico en español. Para los estudios sobre la evidencialidad, este trabajo aporta ideas metodológicas y de definición de la categoría, testadas, ad…
Ments alterades en el segle XIX: Els relats d'Edgar Allan Poe i Guy de Moupassant
2014
En el present article s’aborda la confl uencia entre l’autor nord-america Edgar Allan Poe (1809-1849) i l’autor frances Guy de Maupassant (1850-1893), que, a pesar d’estar adscrits a tendencies literaries divergents (romanticisme enfront de realisme/naturalisme), van compartir interessos tematics i formals inequivocs en l’ambit del relat. Partint de les primerenques infl uencies de la contistica de Poe sobre l’escriptura de Maupassant, aquest treball se centra en una seleccio dels relats de l’autor frances que el vinculen literariament a Poe (tant en el terreny tematic com en el narratologic), relacionats amb la fascinacio d’ambdos autors per estats mentals atipics i narradors alterats o «a…