Search results for "eix"

showing 10 items of 200 documents

T.S. Kuhn. Lògica o sociologia de la investigació científica?

1998

Fa un parell d'anys, amb motiu de la mort de Thomas S. Kuhn, van aparèixer diversos articles tant en la premsa especialitzada com en la premsa diària. No es pot, però, reduir l'interès del seu pensament a un ritual necrològic; l'obra de Kuhn, al meu parer, continua present en l'intent de comprensió de la ciència, tasca pròpia de l' epistemologia.

filosofia de la cienciateoria del coneixementUNESCO::FILOSOFÍA:FILOSOFÍA [UNESCO]epistemologiacienciaKuhn
researchProduct

Pràctica 4. Astigmatisme

2021

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València Guió de la quarta pràctica de l'assignatura d'Òptica Fisiològica del Grau d'Òptica i Optometria de la Universitat de València Script of the fourth practice of Physiological Optics subject of the Optics and Optometry Degree of the University of Valencia

focalUNESCO::FÍSICAmeridiàastigmatismeeixcilindre
researchProduct

Action-Depicting Gestures and Morphosyntax: The Function of Gesture-Speech Alignment in the Conversational Turn

2021

The current study examines the role of action-depicting gestures in conversational turns by focusing on their semantic characteristics and temporal position in relation to their verbal affiliates (action verbs or more complex verb phrases). The data are video recordings of naturally occurring interactions in multilingual construction sites in Norway. The analysis distinguishes two modes of action depiction: generic depictions, which represent the action as a general type, and contextualized depictions, which in addition include deictic references to the spatio-material environment or iconic representations of the specific manner of action performance. These two modes typically occupy differ…

interactionprojectionVerbDeixis050105 experimental psychology03 medical and health sciencesaction depiction0302 clinical medicinePsychology0501 psychology and cognitive sciencesGeneral PsychologyOriginal ResearchCommunicationgesture-syntax alignmentmultilingual construction sitebusiness.industrygestures05 social sciencesVerb phraseSyntaxBF1-990Action (philosophy)stroke positionDepictionverbal affiliatebusinessPsychology030217 neurology & neurosurgeryMeaning (linguistics)GestureFrontiers in Psychology
researchProduct

¿Quién sabe si es posible saber lo que es justo? la teoría del conocimiento y el estatuto epistemológico de las ciencias normativas: a propósito de H…

2011

RESUMEN En esta comunicación se sugiere una revisión de la clásica escisión entre teorías cognotivistas y no cognotivistas, a la luz que pueda resultar del repaso a algunos hitos de la teoría del conocimiento como nueva “filosofía primera” o “filosofía primera” propia de la modernidad y que debieron afectar a la cuestión del estatuto epistemológico de las llamadas ciencias normativas. Se hace especial referencia a la teoría del conocimiento de David Hume.  ABSTRACT In this paper we suggest a revision of the classic division between cognotivistic and non cognotivistic  points of view after reviewing some “highlights” of the theory of knowledge as a new "first philosophy" or philosophy of mod…

lcsh:Jurisprudence. Philosophy and theory of lawCognotivismo ethicsEpistemologíaK201-487JusticeTeoría del conocimientoTheory of knowledgeCognotivisme ethicsCognotivismo éticoEpistemologyCognotivismo ethics; epistemology; theory of knowledge; justice; Hume; Cognotivismo ético; epistemología; teoría del conocimiento; justicia; HumeHume David 1711-1776--Criticism and interpretationJustíciaKnowledge Theory ofHume David 1711-1776--Crítica i interpretacióJusticiaConeixement Teoria delJurisprudence. Philosophy and theory of lawlcsh:K201-487Hume
researchProduct

La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica

2015

En aquest text s’ofereix una panoràmica àmplia de la neologia com a camp de coneixement i com a camp de treball. Així mateix s’exploren les relacions que la neologia manté amb altres matèries com la psicologia i la sociologia, i les seves connexions amb les tecnologies. Els neologismes són l’objecte central de la neologia com a camp de coneixement. L’article mostra la dificultat de delimitar clarament aquest objecte per tal com es tracta d’un objecte relatiu, a més de polièdric. La relativitat dels neologismes obliga a definir-los sobre la base d’establir un punt de referència a partir del qual una unitat és neològica en funció de la producció, de la recepció o de la circulació social. L’ar…

lcsh:Language and LiteratureLinguistics and LanguageNeologismdisciplinaFilologíasScienceScientific objectEpistemologycamp de coneixementLanguage and Linguisticslcsh:P1-1091Objecte científicTheoryneologiaDisciplinaCamp de coneixementNeologiaUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASneologismeLingüísticaTeoriaNeologyPhilosophyField of knowledgeepistemologianeologia; disciplina; teoria; camp de coneixement; objecte científic; neologisme; epistemologiaEpistemologialcsh:Philology. LinguisticsNeologismeobjecte científic:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:PteoriaScientific objectHumanitiesNeologia semàntica
researchProduct

«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»

2011

Des del punt de vista de la història de la ciència, ens permet resseguir quins eren els temes que preocupaven la comunitat científica de l’època, els desfasaments respecte a altres països i quin paper jugava la transmissió i la divulgació de la ciència en l’imaginari col·lectiu català d’aleshores. «Ciència» va ser una revista mensual editada a Barcelona des de l’any 1926 fins a 1933. Amb el subtítol de «Revista Catalana de Ciència i Tecnologia», des del primer moment es va marcar com a objectiu crear un espai editorial vehiculat en català que potenciara la transmissió i divulgació del coneixement cientificotècnic. Naix per a ocupar el buit que havia deixat l’Institut d’Estudis Catalans, cla…

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASLingüísticaFilologíasrevista «Ciència»divulgació científicalcsh:Philology. Linguisticsdifusió del coneixement científiclcsh:P1-1091:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:P«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»llengua catalanarevista «Ciència»; «Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»; difusió del coneixement científic; divulgació científica; llengua catalana
researchProduct

Era cristià "Lo Crestià" de Francesc Eiximenis? Història d'un error de paleografia

2010

Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana», «crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o …

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASetimologia de cristiàLingüísticaFilologíascopistesJhsEiximenisel nom JesúsVita ChristiLo Crestiàlcsh:Philology. LinguisticsEiximenis; misticisme; el nom Jesús; el nom Christ; Primer del Crestià; Vita Christi; Lo Crestià; copistes; paleografia; etimologia de cristià; abreviatures; Jhs; XrsPrimer del Crestiàlcsh:P1-1091abreviaturesXrs:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]lcsh:Ppaleografiamisticismeel nom ChristCaplletra: Revista Internacional de Filologia
researchProduct

Notes sobre la tradició textual del Llibre dels Àngels de Francesc Eiximenis

2010

L’edició completa de les obres de Francesc Eiximenis és una empresa filològica que presenta dificultats objectives, no només perquè les obres tenen un pes material més que considerable, sinó també per la gran quantitat de testimonis manuscrits i impresos que cal col·lacionar. Amb l’objectiu d’ajudar a superar aquestes dificultats, ja fa alguns anys que l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona ha emprès la publicació de les Obres de Francesc Eiximenis, i avui afortunadament podem afirmar que les obres d’Eiximenis, especialment les inèdites, ja tenen equips de treball que s’ocupen de la preparació de les edicions corresponents. Paral·lelament, i en la mateixa líni…

lcsh:Language and LiteratureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAStradició textualLingüísticaFilologíasliteratura catalana medievalEiximenis Francesc 1327?-1409. Llibre dels àngelsEiximenisLiteratura medievallcsh:Philology. LinguisticsEiximenis; tradició textual; ecdòtica; literatura catalana medieval; "Llibre dels Àngels"Eiximenis Francesc 1327?-1409 -- Crítica i interpretaciólcsh:P1-1091ecdòtica:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Literature Medievallcsh:P"Llibre dels Àngels"Eiximenis Francesc 1327?-1409 -- Criticism and interpretation
researchProduct

Representació social i tòpic de la igualtat davant la mort a través de la figuració del joc dels escacs (de Jaume de Cèssulis i Innocenci III / Joan …

2001

Este artículo supone un exhaustivo ejercicio de análisis de textos literarios medievales procedentes de literaturas románicas a partir de las metaforizaciones literarias que utilizan el juego del ajedrez en el Occidente medieval, con especial relación con la literatura catalana. El artículo analiza el funcionamiento, fuentes y difusión de la imagen literaria de representación social a partir del juego del ajedrez (enunciada en el Liber de Moribus Hominum de Officciis Nobilum, obra moralizada del siglo XIII escrita por el dominico Jacobo de Cessulis) y de un motivo que se deriva, el de la igualdad social ante la muerte asociado a la mezcla de las piezas cuando son en la bolsa o saco (atribui…

lcsh:Language and Literaturelcsh:Philology. Linguisticslcsh:P1-1091chessAusiàs MarchFrancesc Eiximenislcsh:PJacobus de Cessulis
researchProduct

Sobre el origen de la cognición

2008

El presente artículo se ocupa de examinar dos teorías sobre el origen de la cognición. La primera de ellas es una teoría neurobiológica de los autores V. Mountcastle y J. Hawkins, pero trabajando independientemente el uno del otro. La segunda teoría pertenece a la Psicología Cognitiva y es de D. Gentner. Es interesante comprobar la fuerte congruencia que existe entre ambas teorías a pesar de tener, naturalmente, metodologías totalmente diferentes. Por dos caminos distintos se llega a postular la analogía y sus mecanismos como el principal elemento de la cognición. El presente trabajo da razones para contemplar la analogía como la causa principal del origen del conocimiento en el niño/a. Ade…

lcsh:Philosophy (General)AnalogyInnatismLógicalcsh:Speculative philosophyFilosofía de la CienciaCognitionKnowledgeEpistemic similarityConeixement Teoria delOrigin of the knowledgeFilosofíalcsh:BD10-701lcsh:B1-5802
researchProduct