Search results for "elits"
showing 6 items of 6 documents
De llauradors a nobles: la família del comte de Ròtova als segles XVII i XVIII. Patrimoni, lluita antisenyorial i vida quotidiana
2021
El propòsit d’aquesta investigació és documentar i analitzar la trajectòria d’ascensió social protagonitzada durant els segles XVII i XVIII per la família Escrivà, originària de la Font d’en Carròs. La recerca es basa en diverses i nombroses fonts arxivístiques i s’ubica en el marc historiogràfic actual dels estudis sobre mobilitat i canvi social, família i elits de poder. El seguiment biològic i patrimonial de diverses generacions de la família Escrivà, i dels seus parents, els Faus d’Ador, ens permet analitzar, d'una banda, els mecanismes que marquen l’itinerari de promoció social seguit pels llauradors rics i, d’altra banda, les estratègies econòmiques però també de planificació matrimon…
Relacions entre viles reials valencianes i corona a la Baixa Edat Mitjana
2021
L’objectiu principal de la tesi és estudiar quins relacions s’establien, al segle XV, entre una vila reial mitjana del regne de València, en aquest cas Castelló, i els seus prohoms, i la corona. Ens trobem en un període de transició de l’Edat Mitjana als temps moderns, on, a la Corona d’Aragó, es consolida definitivament l’autoritat de la monarquia i la seua administració com a poder superior. Aquest moment, que coincideix amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, ha estat definit tradicionalment com de major intervencionisme reial a la vida política municipal, una limitació de l’autonomia urbana i una major docilitat de les elits locals front la corona. La tesis s’encabeix en el debat hist…
Els Miranda, una família burgesa de l'Oliva del segle XVII
2014
L'article analitza un cas d'ascensió social protagonitzat per una família benestant d'Oliva. La trajectòria vital i professional d'Enric de Miranda (c.1600-1668) ens permet conéixer com s'efectuava durant l'Edat Moderna la promoció social dels patricis i les seues formes de vida. Encara que la riquesa és el trampolí més efectiu, a l'hora d'ascendir socialment, la família de Miranda va posar en marxa altres mecanismes entre els quals: servir el rei, les aliances matrimonials i l'encert en l'elecció de les xarxes clientelars. Aquest treball posa de relleu altres aspectes importants per a conéixer les elits de l'època com ara l'estratègia econòmica, les vies d'acumulació de patrimoni, els gust…
Conflictes entre les elits: la disputa per un benefici eclesiàstic a Santa Maria. Els Maians contra la família Sala (1727-1766)
2016
El benefici de la Mare de Déu de Betlem, fundat l'any 1479 en Santa Maria la Major, va tenir una evolució tranquil·la durant bona part dels segles XVI i XVII. La situació tanmateix va canviar arran de la mort del beneficiat Miquel Minyana, esdevinguda l'any 1727, i la presentació de tres cadidats a cobrir la seua vacant. El conflicte,, que es va dirimir als tribunals,va durar fins a l'any 1767 i va tenir totes les característiques d'una guerra oberta entre els germans Maians - Gregori i Joan Antoni- i la poderosa i rica família Sala, instal·lada a Pego des de mitjan segle XVII. Acusacions greus de manipulació i sostracció de documentació històrica, crítiques a la jerarquia eclesiàstica vale…
La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes (1416-1479)
2017
La tesi té com a objecte d’estudi definir les causes, els ritmes i la cronologia pròpies així com la singularitat i els trets característics dels mecanismes del model intervencionista Trastàmara a la ciutat de València, creat en temps d’Alfons el Magnànim i consolidat plenament durant el regnat de Joan II. Per tant, la investigació s’encarrega de l’analitzi d’una de les màximes expressions del que s’ha vingut anomenant tradicionalment l’autoritarisme Trastàmara a la Corona d’Aragó. En aquest sentit, la recerca s’insereix en el centre del debat historiogràfic fixat des dècades en determinar si fou la personalitat marcada dels monarques d’origen castellà o bé l’interès dels seus agents i de l…
Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la Baixa Edat Mitjana.
2015
La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes, les seues característiques i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. L’abundant documentació notarial, eclesiàstica i judicial per al període medieval conservada al País Valencià fan d’aquest un observatori adequat a l’hora de perfilar els trets econòmics i socials, així com els comportaments polítics d’aquest grup força heterogeni. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de la finals del segle XIV fins als inicis del XVI, tot just abans de les Germanies. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis, com es conformen i com es gestionen. S’insist…