Search results for "llengua catalana"
showing 10 items of 36 documents
Presentació del monogràfic «Com s'escriu avui la història de la llengua catalana?»
2021
Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
La consciència del prestigi lingüístic entre els joves. Una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià
2010
En aquest article presentem els resultats d'una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l'univers estudiat -els joves valencians dels dos darrers cursos de l'ensenyament obligatori- i està formada pet 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d'educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l'article es presenten els resultats de la ILF en l'ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S'hi…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»
2011
Des del punt de vista de la història de la ciència, ens permet resseguir quins eren els temes que preocupaven la comunitat científica de l’època, els desfasaments respecte a altres països i quin paper jugava la transmissió i la divulgació de la ciència en l’imaginari col·lectiu català d’aleshores. «Ciència» va ser una revista mensual editada a Barcelona des de l’any 1926 fins a 1933. Amb el subtítol de «Revista Catalana de Ciència i Tecnologia», des del primer moment es va marcar com a objectiu crear un espai editorial vehiculat en català que potenciara la transmissió i divulgació del coneixement cientificotècnic. Naix per a ocupar el buit que havia deixat l’Institut d’Estudis Catalans, cla…
El nou diccionari normatiu de la llengua catalana
1994
This article describes the process by which the Nou Diccionari Normatiu de la Llengua Catalana (NDNLC) has been made; this dictionary brings up to date and regularizes Pompeu Fabra’s Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC), which implies, on the one hand, adding to the dictionary new words brought about by different social habits and by the progress of Science and technology, and, on the other hand, bringing the contents of the dictionary up to date. This project has been carried out in three different phases. The first consisted in creating a general Computer data base (BDOL) which contains, besides the DGLC, words belonging both to the common language and to specific fields; in t…
Problemes de la periodització en història de la llengua
2021
El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic. The work analyses how of suitable are the periodizations of the history of …
Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva (segle XVIII). Estudi i edició
2015
Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva (segle XVIII). Estudi i edició, constitueix un estudi sobre la importància del llenguatge administratiu eclesiàstic dintre de l’edat moderna, un període que havia estat tradicionalment menystingut sobretot a partir de denominacions que no eren massa propícies. És de tots sabut el tractament negatiu que ha rebut la llengua catalana i la seua literatura produïda entre els segles XVI i XVIII —tant des del punt de vista dels escrits més creatius com des dels altres camps: escriptura privada, textos administratius, judicials, processals, legislatius, eclesiàstics... No fa encara massa, hom sempre emprava el terme «Decadència» per a caracteritzar aquest pe…
Hòmens, homes i conflictes de naturalitat
2011
L’objectiu d’aquest article és analitzar un exemple en què la morfologia interactua amb un component distint, la fonologia, a l’hora de seleccionar els resultats finals. L’anàlisi se centrarà en formes que presenten alternances en valencià i, en general, en català. En concret, estudiarem la forma per al plural de les arrels acabades en -n amb la intenció de mostrar que les relacions morfològiques influeixen en la forma fonològica dels mots i que, al seu torn, el marcatge fonològic influeix també decisivament en l’evolució de les estructures morfològiques. Al mateix temps, volem reforçar la idea que no hi ha solucions dialectals —o lingüístiques— millors ni pitjors, sinó que les dissemblance…
Estructura del vers i variació lingüística en textos antics: els poemes d’Ausiàs March
2022
L’objectiu d’aquesta presentació és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima i els patrons rítmics, ens poden ajudar a extraure informació sobre la variació lingüística d’altres èpoques. El treball analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1397–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrarem en el tractament doble, com a hiats o com a diftongs, de les seqüències vocàliques decreixents: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en aquell temps ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la…