Search results for "llengua"
showing 9 items of 289 documents
La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol. Una introducció
2015
Aquesta tesi pretén fer un diagnòstic del tractament de la terminologia lingüística utilitzada per referir-se als conceptes sintàctics bàsics en les llengües oficials al territori valencià (català i espanyol) durant el primer cicle de l’etapa d’ESO a partir de l’anàlisi dels manuals escolars. El corpus analitzat està format per una mostra significativa dels llibres de text utilitzats en l’ensenyament de les llengües oficials a les aules valencianes, editats per editorials valencianes o bé per segells valencians d’editorials de fora. Els objectius generals són els següents: analitzar els llibres de text que s’usen a les aules valencianes (estructura, organització i continguts) per tal de sab…
Les tecnologies de la informació i la comunicació a l'àrea de Llengua en Educació Primària
2015
Estem davant d’un moment històric en què la construcció de la societat i la cultura es fa des d’un paradigma sociocontructivista. Més si cap amb la irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que permeten arribar, de manera immediata, la informació i el coneixement a qualsevol racó del món i persona. Aquesta ferramenta amb un impacte tan gran a nivell global i col·lectiu, és clar que també ho és a nivell individual. Però, qui s’ha parat a atendre aquesta qüestió des de la base del funcionament del món que és l’Educació? Mitjançant el TFG que es presenta a continuació, recorrerem històricament l’evolució de les TIC, així com les influències d’aquestes dintre de l’àmbi…
Criteris per a la transcripció del corpus Parlars
2019
Els criteris de transcripció que presentem s’ajusten als objectius del corpus Parlars (projecte CorDiVal, Ref. GV/2017/094, finançat per la Generalitat Valenciana; https://www.uv.es/corvalc/), és a dir, un corpus oral, col·loquial i dialectal del català del País Valencià. El corpus Parlars tindrà dues transcripcions: una transcripció fonoortogràfica que provarà de reflectir al màxim possible les característiques lingüístiques del discurs i una transcripció ortogràfica estandarditzada que ha de facilitar les tasques d’anotació. Aquest model serà possible perquè optem per una estratègia d’anotació multicapes (stand-off) que combina la superposició de diversos nivells de transcripció i anotaci…
El treball per projectes amb les TIC a l’àrea de Llengua i Literatura. Una experiència didàctica en la formació del professorat de Secundària
2014
En aquest article, us presentem l’experiència de treball per projectes de llengua i literatura amb TIC duta a terme al màster universitari de professor d’educació de secundària. Es tracta que l’alumnat aprengui a elaborar materials didàctics sobre llengua i literatura amb TIC per aplicar-los a les aules de secundària i de batxillerat. Al text, hi destaquem el valor de la utilització dels recursos que podem trobar a la xarxa per millorar els resultats en la planificació didàctica de la llengua i la literatura, en la motivació i el treball col·laboratiu de l’alumnat, en la publicació dels projectes i en la difusió de propostes de treball innovadores. In this paper we present the experience of…
El valencià a València
2001
Aquesta tesi presenta una introducció general a la situació del valencià a la ciutat de València, a més de les introduccions històriques sobre el tema. L'autor examina, en primer lloc, el marc teòric i la correlació entre competència oral en llengua catalana i la proporció de ciutadans en cada barri, arribats de cinc comunitats castellanoparlants i països estrangers. En segon lloc, aquest text presenta la relació de classe entre capital econòmic i cultural, aplicada a les competències escrites. En tercer lloc, l'autor descriu l'estat de l'ús de la llengua a l'escola i la correlació entre competències actives i escolarització en programes d'immersió. Per últim, la tesi presenta una teoria so…
Anàlisi de l'estàndard oral
2022
Pràctica de l'estudiant Carlos Martínez Asensi de l'assignatura "Comunicació oral formal en llengua catalana" de primer curs del grau en Filologia Catalana, impartida pel professor Doctor Andreu Sentí. Es tracta d'una anàlisi de l'estàndard fonètic d'un locutor professional per a observar el grau de seguiment de les propostes estandarditzadores de les institucions normatives (IEC, AVL, IIFV) i el llibre d'estil de la CVMC.
Autobiographical texts written by learners of Catalan as an Additional Language: From formative needs to reflection in the teaching of narrative genr…
2022
In this article we analyse autobiographical narrative texts written by university students studying Catalan as an Additional Language at a CEFR (2020) B1 level. The goal is to analyse the formative needs related to the writing of this genre in order to foster metadiscursive reflection in the classroom that will allow students to improve their written output. To this end, we analyzed a corpus of 39 autobiographies at both the macrotextual level (i.e., rhetorical moves) and the microtextual level (i.e., deictic elements which channel the narrative’s organization). Our results show that the problems that these texts present for students are related to awareness of the elements that define the …
La grammaire à l’école élémentaire française : un enseignement sous tension…
2022
La question de l’enseignement de la langue à l’école reste sensible en France et entraine régulièrement des débats et des controverses qui dépassent le cadre scolaire. La grammaire cristallise ces oppositions tant au niveau linguistique, didactique et pédagogique, politique, institutionnel, social… Nous sommes de fait face à un enseignement sous tension. Notre proposition tentera d’interroger et de croiser deux dimensions, les savoirs prescrits et les savoirs enseignés. Cette mise en interaction se fera selon deux axes: sur un axe diachronique, nous proposerons une analyse de quelques textes institutionnels qui se succèdent depuis vingt ans pour comprendre les attentes ministérielles dans u…
Anna Murià, publicista i ideòloga (1936-1939)
2022
L’objectiu d’aquest article és seguir la trajectòria com a publicista d’Anna Murià compresa entre 1936, any en què s’incorporà al Diari de Barcelona i el 1939, data en què va emprendre el camí de l’exili cap a França. Volem constatar l’existència d’una producció ideològica i política important durant aquests anys en els principals mitjans de l’època. L’estudi d’aquest període, el més desconegut de l’autora, aporta noves dades i resulta interessant atès el canvi significatiu que l’esclat de la guerra i el posterior exili propiciaren en la vida de Murià, perceptible tant des del punt de vista ideològic com personal, fet que repercutí clarament en la seva obra.