Search results for "mORF"

Formenlehre der lettischen Sprache

1878

Leišu valodas elementi: latviešu ģimnazijai

1935

Saturs: Alfabēts. Izruna. Izruna un skaņu salīdzinājums ar latviešu valodu. Patskaņi. Līdzskaņi. Lietas un īpašības vārdu deklinācijas paraugi. Īpašības vārdi. Apstākļu vārdi. Piedēkļi. Skaitļi. Vietnieku vārdi. Darbības vārda konjugācija. Pagātne. Nākotne. Pavēlamā izteiksme. Vēlamās izteiksmes. Vajadzības izteiksmes. Nosacījuma izteiksme. Atstāstāmā izteiksme. Divdabji. Infinitīvs un supīns. Darbības vārdu šķiras un pašķiras (piemēri). Sumani vārna. Pasaka. Dainos. Katinėlio malūnas. Lietuvos himnas. Lietuvių tautos himnas. Vārdi.

Verb inflection in Ancient Greek and Sanskrit and auxiliation patterns in French and Italian. Forms, functions, system

2009

This paper deals with the complex interaction between form and function in the verb morphosyntax of four Indo-European languages (French, Italian, Ancient Greek and Sanskrit). Beyond the difference in form, auxiliation patterns in French and Italian, and verb inflections in Ancient Greek and Sanskrit correlate, thanks to the agreement for number and person, to the expression of the relationship with the Subject. The different auxiliation patterns (sum and habeo) and the different inflections (middle and active) correlate to different properties of the Subject. In particular, these forms depend on the syntactic opposition between middle and non-middle. The ways of this dependency are regulat…

Les eines computacionals i el disseny de corpus orals: un diàleg vigent

2020

The design of an oral corpus and the processes of registering, codifying and treating the materials in order to build a useful resource for linguistic analysis prompt numerous decisions regarding theory and methodology. This article is focused on those stages of corpus construction which are more clearly conditioned by the computational processing necessary to make it functional. In order to adequately match the initial expectations and the real possibilities of using the tool, each feature we intend to codify must be measured against the workload and the means required to do so. Therefore, it is essential to take into account the available possibilities of processing and exploitation as th…

Morphological analogy and phonological markedness in the inchoative verbs of catalan

2020

espanolLa analogia entre formas de un paradigma morfologico puede dar lugar a alomorfos marcados desde el punto de vista de la fonologia. En este estudio nos centramos en el analisis del incremento incoativo -isc- [isk] que se puede realizar en el catalan de Valencia con una sibilante palatal en los verbos incoativos de la tercera conjugacion: por ej., servixc [seɾviʃk] ‘sirvo’. A pesar de que el grupo consonantico [ʃk] se considera marcado fonologicamente, esta forma palatalizada parece haber sustituido a la forma tradicional del catalan occidental con una sibilante alveolar -isc- [isk], por analogia con formas del presente de indicativo como servix [seɾviʃ] ‘sirve’. Los resultados del est…

The Lithuanian "have" - resultative - a typological curiosum?

2012

ABSTRACT Björn Wiemer. The Lithuanian HAVE-resultative - A Typological Curiosum? Lingua Posnaniensis, vol. LIV (2)/2012. The Poznań Society for the Advancement of the Arts and Sciences. PL ISSN 0079-4740, ISBN 978-83-7654-252-2, pp. 69-81. This article presents the Lithuanian possessive resultative construction with the verb turėti ‘have’ and discusses its place in a typology of forms of resultative constructions. While possessive resultatives with a past passive participle (as in Polish Kolację mamy już przygotowaną lit. ‘We have the dinner already prepared’) are found in areally related as well as other languages, Lithuanian stands out in using an active participle (more precisely: a part…

Sincretisme i canvi morfològic : evolució de la terminació verbal en -AT en català

2021

Resum: La terminació verbal llatina -at, que es troba en els ètims de les formes de 3a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació, del present de subjuntiu de les conjugacions no primeres i de l’imperfet d’indicatiu i del condicional de totes les conjugacions, ha arribat en català general al resultat -a (cantat > canta). Tanmateix, ja en els primers testimonis escrits (segle xi) procedents dels antics comtats d’Urgell i de Pallars, es documenta la variant -e, avui estesa pel català nord-occidental i pel valencià septentrional. Aquesta divergència ha rebut una explicació fonològica, a partir del supòsit que en el català occidental naixent la -t final s’hauria perdut de manera tardan…

Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish

2020

espanolCon la desaparicion del genero neutro en el paso del latin a las lenguas romanicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalan como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas O para el masculino y -a para el femenino, como en clar-O ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patron es transparente y maximamente iconico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalan antiguo fort-O ‘fuerte’. El sincretismo de genero, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podria mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfologicas que contribuyeran a su estabi…

La expansión del afijo velar /G/ en catalán entre los siglos XIII y XV

2020

espanolEn este trabajo, analizamos la expansion del afijo velar /ɡ/ en catalan, que pasa a ser la marca de una subclase de verbos de la segunda conjugacion. La velar procedia inicialmente o bien de la consonante final del tema de presente: dico > dic ‘digo’, o bien de la consonantizacion de la marca aspectual de los verbos con perfecto fuerte en -ui-: dēbuit > dec >> degue ‘debio’. La propagacion del afijo se produce desde las formas del tema de presente hasta las formas del tema de perfecto y viceversa. Para justificar esta extension, nos basamos en el concepto de exaptacion (Lass 1990), que se define como la reutilizacion de material morfologico no funcional, que pasa a desarrollar una nu…

The evolution of Catalan inchoative verbs from the 13th century to the 16th century

2021

En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a la tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per a explicar canvis que consisteixen en la reutilització de material morfològic no funcional: en els verbs incoatius, el procés d’exaptació consisteix en el reciclatge d’un afix lèxic com a increment del radical quan perd el valor semàntic inicial de ‘canvi d’estat’ i queda relegat a certs verbs de la tercera conjugació. Aquesta reutilització funcional comporta l’aparició d’una subclasse de verbs dins de la tercera conjugació que, a causa de la seua estabilitat, ha esdevingut el model flexiu majoritari d’aquesta conjugació. …