Search results for "metaficció"
showing 9 items of 9 documents
Reflexividad y narratividad en Ricardo Piglia: de Macedonio a Fitzgerald
2013
Resumen: Este articulo analiza algunos rasgos de la narrativa reciente del argentino Ricardo Piglia con relacion a las poeticas de Macedonio Fernandez y del estadounidense Francis Scott Fitzgerald. La primera parte trabaja la relacion conflictiva de Piglia con el llamado posmodernismo; la segunda parte explica el vinculo entre Piglia y Macedonio, a traves de la poetica de la autonomia de lo literario; la tercera parte aborda la relacion con Fitzgerald, por medio de un analisis de sus respectivas busquedas de formas narrativas, para concluir en una cuarta parte ciertos cambios dentro de la propia obra novelesca de Piglia. Palabras clave: Piglia, Fitzgerald, Macedonio, posmodernismo, narrativ…
Els fonaments de la ironia caldersiana: «La Glòria del doctor Larén»
2016
Resum: L’article passa revista a les diferents modalitats de la ironia que són presents a La Glòria del doctor Larén (1936), la primera novel·la de Pere Calders: les reflexions metaficcionals a càrrec dels narradors i dels personatges i altres recursos irònics a l’abast del narrador en l’exercici de les seues funcions, la ironia de l’autor en el prefaci, les ironies de situació, les ironies verbals i les paròdies. L’anàlisi mostra, a través de la diversitat i la recurrència de les ironies que hi apareixen, que La Glòria del doctor Larén posa les bases de la ironia que identificarà la poètica de l’autor i ho fa amb el caràcter, les funcions i l’estil característics de la producció de l’etapa…
Imatges del món i miralls literaris. L'escriptura metaficcional en l'obra de Carme Riera
2021
L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l’obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixe…
Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual
2010
A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Mon…
Intertextualidad y metaficción en Trazo de tiza de Miguelanxo Prado
2009
Este artículo desarrolla el análisis de la obra Trazo de tiza (Prado, 1993) del ilustrador y autor de cómics Miguelanxo Prado, que obtuvo los premios “Alph-Art al Mejor Álbum Extranjero” en el Festival del Cómic de Angoulême en 1994 y el de “Mejor obra” en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1994. En primer lugar se centrará la atención en la explícita red intertextual que la obra plantea: la estructura narrativa de Trazo de tiza surge a partir de una reflexión extraída del cuento de Jorge Luis Borges “Tlön, Uqbar, Orbis Tertius” (Ficciones, 1944). El entramado se completa con otros dos textos: La invención de Morel, novela de Bioy Casares, y Dama de Porto Pim, libro de relatos …
Metaficción y autoficción en cuatro autoras contemporáneas. Cristina Fallarás, Sara Mesa, Nuria Labari y Aixa De La Cruz.
2021
Un trabajo sobre algunas novelas publicadas en España en los últimos años que certifican la transformación y ampliación del concepto de metaficción literaria. Dichos cambios, atestiguados por estudios iniciales sobre el tema como, por ejemplo, La metaficción en la novela española contemporánea, (Orejas, 2003) o True lies: Narrative self-consciouness in the contemporary spanish novel (Amago, 2006), insisten en que las categorías tradicionales de la metaficción en la época posmodernista resultan un tanto usuradas yendo a favor de una elaboración del concepto general. De esta manera, elementos como la autoreferencialidad, la autoconciencia y la autoreflexión se incluyen en las características …
Autor, realitat i ficció en la narrativa de Jordi Sarsanedas
2013
L’article analitza el tractament de la figura de l’autor real en els reculls de narracions de Jordi Sarsanedas. En el primer, «Mites», el prefaci auctorial ha estat interpretat en clau autobiogràfica, a pesar de l’absència de marques explícites, de la ficcionalització amb què s’hi elaboren alguns dels elements i de l’enunciació a càrrec d’un jo que es projecta fantasmagòricament en els narradors autodiegètics de les narracions de ficció. En el darrer, «Una discreta venjança», l’estatus del prefaci auctorial és ambigu perquè es confon amb la metaficcionalitat dominant en el recull, sobretot a causa de l’ús de la metalepsi de l’autor. També s’hi analitza el tractament de la figura de l’autor …
«Els creadors de ficcions damunt l'escena: del "teatre autobiogràfic" a l'"autobiografia escènica"»
2013
Aquest article se centra en modalitats diferents de construcció de l’obra teatral que tenen com a base una relació explícita, amb major o menor grau, entre el creador i la ficció: teatre autobiogràfic, teatre autoficcional i autobiografia escènica. Veurem com aquesta relació es fa present en el procés de recepció a través de diferents mecanismes, especialment a partir de paratextos, i com permet activar pactes de lectura entre obra i receptor de tarannà divers. En concret, aquest acostament a la metaficció autobiogràfica en el teatre contemporani es desenvolupa a partir de l’anàlisi de tres obres: «Indian summer» (1987), de Rodolf Sirera, «Currículum» (1994), de Pasqual Alapont i Carles Alb…
El títol com a clàusula del contracte metaficcional irònic en la narrativa contemporània
2011
El treball analitza de quina manera els títols poden convertir-se en potents recursos al servei del discurs metaficcional a través d'un corpus d'estudi centrat en un conjunt de contes, narracions i reculls de contes de la literatura catalana del segle XX. Els procediments que generen, des del títol de l'obra, la consciència metaficcional són: el qüestionament del gènere al qual cal adscriure el text; posar en evidència les dinàmiques que governen la relació entre fragment i totalitat; cridar l'atenció sobre les característiques tècniques o materials del text; i inserir el text dins d'un debat literari extern que en determina la interpretació.