Search results for "renaixença"
showing 9 items of 19 documents
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
Barcelona vista pels narradors del vuit-cents
2014
L’article s’ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle xix, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s’examinen com a expressions de cultura urbana. Aquesta literatura, associada a un cert concepte de modernitat, avança flanquejada per l’historicisme i el ruralisme mitificadors dels escriptors lligats als ideals conservadors de la Renaixença. L’article dibuixa la trama de motius o de trets idiosincràtics urbans en la prosa destil·lada pels escriptors del vuit-cents, primer en llengua castellana i, a partir dels anys 60, en llengua catalana. Així, fa un recorregut per la Barcelona vella i la Barcelona nova, abans i…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez
2015
This article tries to outline the general background of grammatical studies in Catalan by the end of the 19th century and beginnings of the 20th century, while phocusing on the work of the Valencian grammarian Josep Nebot i Pérez, his linguistic ideology and his interesting proposal of producing two different set of grammars: a popular one, and another addressed to the more cultivated reader.
Teodor Llorente, escriptor valencià
2007
This article is a revision of Teodor Llorente’s literary work in Catalan, in prose and in poetry, which turns out to be an exceptional production for his time, in accordance with his role as a leader and an ideologist of the Valencian Renaixença, and places him as the poet who contributes most, both in quantity and quality, to this literary movement. The first part of the article, focused on his lyric poetry, revises the six editions of his verses which were published between 1885 and 1983, and brings back to life ‘unknown’ poems -unpublished or dispersed- which have never been included in any edition. The second part lists and catalogues his prose writings in Catalan and dismantles the bel…
Carles Salvador i la modernització literària valenciana
2015
Through a critical examination of the Valencian literary circles at the end of the nineteenth century (during the Renaixença), the author situates the decisive role Carles Salvador played in the renovation of literary form and content, especially in the temporal option of the Avant-garde, in poetry and theatre.
La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana
2011
Anàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continu…
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
2017
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
El culte al document. L'historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1930)
2017
En el present article es fa una aproximació biogràfica a la figura del metge i historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs. També es fa una reconstrucció del patrimoni documental i llibresc deixat per aquest autor, a partir d'un treball de recerca en diferents arxius i biblioteques on s'ha pogut localitzar de forma esparsa.