Search results for "semàntica"
showing 10 items of 24 documents
El sobreentendido
1996
El artículo analiza el concepto de Sobreentendido, al que intenta dotar de un valor metalingüístico concreto. Partiendo de la teoría griceana sobre los distintos tipos de significados implícitos y del enfoque de la lingüística interaccional francesa, se integra el sobreentendido en el marco de la pragmática como un tipo de implícito no conversacional y no convencional.
A propósito de las redes semánticas en el léxico disponible de escolares de primero de Educación Primaria. In relation to semantic networks in the av…
2019
This contribution deals with the study of the available vocabulary of students attending first year of Primary School (6-7 years old) in Valencia. The vocabulary repertoires studied here come from some oral researches done to 55 students and aim at the centre of interest 'Animals'. The purpose of thiscontribution has two poles: on the one hand, it tries to address the configuration of the analysed vocabulary availability inventories, applying another instrument of analysis, DispoGrafo, which is able to show in greater detail some essential aspects, such as the type of associations activated by children in the selected centre of interest, the vocabulary units incorporated and the formation o…
La variable 'sexe' en les llengües del món
2013
El sexe és una de les variables més freqüents en els diferents recursos lingüístics per a identificar els interlocutors en les llengües del món. El fet que s'hagi confós el gènere gramatical (procediment de classificació dels substantius) amb el sexe, i la consegüent inclusió dels elements identificadors en la categoria «gènere», ha provocat una certa confusió sobre la naturalesa d'aquests fenòmens. En l'article es proposa una classificació en quatre tipus dels mecanismes per a la identificació dels interlocutors en la llengua, per bé que tots poden ser entesos com a part d'un continu que va des dels elements gramaticals obligatoris fins als lectes específics per a homes i dones. Entremig, …
An efficient hybrid recommender system framework using semantic technology for social networks
2020
The first group of companies that have a business on online social networks try to design an efficient plan for making more money on this platform. Advertising can be a solution for introducing and promoting the services or products for the clients and it can be led to more sells. There are a second group of companies intended to use advertisements on social networks, many of these annoy the users since they are not fascinating or matched for the clients. The primary target of the current study is to design and present a model of advertising recommender systems on social networks using innovative techniques. Although there are numerous applications and research works about recommender frame…
Bestiari Llatí Polisemàntic: un Estudi Motivacional
2015
La tesi és un estudi semàntic diacrònic dels cinquanta zoònims llatins més productius de significats figurats o metasèmies; alhora constitueix una anàlisi motivacional de la creació de lèxic nou en general, i zoonímic en particular. Es constata que els zoònims constitueixen segurament el camp semàntic de més capacitat per a un ús figurat metafòric o metonímic. S'analitzen, doncs, les 16 derives semàntiques dels zoònims llatins, que per ordre de major freqüència a menor freqüència són les següents: noms de persona (antropònims), noms de plantes o fruits (fitònims), noms de caràcter, especialment insults i termes afectuosos (etònims), noms de lloc (topònims), noms d'animals procedents de noms…
Identificació d'individus
2004
L’interés principal d’aquest article rau en el fet que Josep Lluís Blasco utilitza com a pretext l’anàlisi de la identificació d’individus per presentar-nos la seua concepció primerenca de la filosofia en general, i de la filosofia analítica en particular, una concepció oberta i antidogmàtica arrelada en el segon Wittgenstein i que, amb les matisacions i desenvolupaments pertinents, mantindrà fins a la fi de la seua trajectòria filosòfica. En aquest article, doncs, Blasco manifesta el seu rebuig no només de l’empirisme clàssic i del positivisme lògic, sinó també de qualsevol altre tipus de reduccionisme a l’hora d’explicar el procés d’identificació dels individus, procés que, per ell, depèn…
La resemantització com a recurs creatiu: la neologia cromàtica
2015
El valor simbòlic que han adquirit els termes dels colors en les diferents cultures al llarg de la història explica que siguin un element recurrentment utilitzat per a la creativitat lèxica. En aquest treball abordem, des d’una perspectiva lingüística, un aspecte de l’estudi dels termes dels colors que ha estat poc tractat fins ara: el paper que juguen en la resemantització de les unitats lèxiques d’una llengua. Per fer-ho, partim, d’una banda, d’alguns dels conceptes fonamentals establerts des de l’antropologia lingüística, i de l’altra, dels supòsits teòrics de la semàntica cognitiva. Després de donar compte, en els primers apartats, dels conceptes teòrics fonamentals en què ens basem, an…
La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica
2015
En aquest text s’ofereix una panoràmica àmplia de la neologia com a camp de coneixement i com a camp de treball. Així mateix s’exploren les relacions que la neologia manté amb altres matèries com la psicologia i la sociologia, i les seves connexions amb les tecnologies. Els neologismes són l’objecte central de la neologia com a camp de coneixement. L’article mostra la dificultat de delimitar clarament aquest objecte per tal com es tracta d’un objecte relatiu, a més de polièdric. La relativitat dels neologismes obliga a definir-los sobre la base d’establir un punt de referència a partir del qual una unitat és neològica en funció de la producció, de la recepció o de la circulació social. L’ar…
Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the…
2015
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS). The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semant…
Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic
2015
Resum: En aquest treball es mira de contribuir a objectivar el concepte de neologia sintàctica, de manera que pugui ser un recurs classificatori operatiu. La proposta és utilitzar l’expressió neologisme sintàctic per referir-nos als canvis de règim verbal que no són concomitants amb canvis semàntics (ja que llavors haurem de parlar de neologisme semàntic), i que tampoc concorren amb altres procediments neològics. En aquest sentit, un neologisme sintàctic no és un neologisme lèxic, una paraula nova, com sí que ho són els neologismes semàntics. Quan diem que el neologisme sintàctic exclou el canvi semàntic, però, no ens referim al significat relacionat amb les propietats estructurals de tipus…