Search results for "societat"
showing 10 items of 66 documents
El sistema escolar en la ciudad de Valencia en el siglo XV
2019
En la València de finals de l’Edat Mitjana existí una reduïda inserció de l’ensenyament de les lletres en el món de l’aprenentatge domèstic. Per a les famílies benestants, l’escola de gramàtica era la prolongació de l’ensenyament domèstic allí on no arribava la competència paterna. L’església era l’única institució que, fins finals del segle XIV, comptava amb els mitjans i personal necessari per a mantenir escoles. A partir de 1373 la intervenció municipal posà fi al monopoli eclesiàstic. Durant el segle XV coexistiren les escoles subvencionades per l’esglèsia i pel municipi, juntament amb altres d’independents.
La construcció social del gènere
2011
El género es una construcción social. generada artificialmente a partir de elementos tales como los estereotipos. Esa división dicotómica de la sociedad entre hombres y mujeres resulta interesada y necesaria para mantener la desigualdad social. Gender is a social construct. artificially generated from elements such as stereotypes. This dichotomous division of society between men and women is interested and necessary to maintain social inequality.
La neologia en societat: verba sequuntur
2015
El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat…
Quim Monzó i la societat postmoderna. El perquè de tot plegat :: un comentari de text
1997
A successful columnist and narrator, Quim Monzó deals with human relationships in society at the turn of the century in El perquè de tot plegat. The article analyses the literary mechanisms and the stylistic resources that the work offers.
La vida en resto. Cuerpos y basura en Alicia Duvojne Ortiz, Fernando Brito y Manuel Pinedo
2018
espanolA partir de tres propuestas distintas: la cronica periodistica ?Quien mato a Diego Duarte? Cronicas de la basura de Alicia Dujovne Ortiz (2011), la serie fotografica de Tus pasos se perdieron en el paisaje de Fernando Brito (2009) y la novela Plop (2007) de Rafael Pinedo, se aborda como, en medios diversos (periodismo, imagen y ficcion) se redefine la distincion entre vida y muerte contra su demarcacion inmunitaria. Las tres producciones comparten esta figuracion del cuerpo en tanto desecho y residuo: la cronica de Dujovne lo inserta en el circuito economico de la produccion y el consumo; las fotos de Brito parten igualmente de la condicion de abandono de esos cuerpos y su aplanamien…
Apunts i esquemes de Dret Mercantil
2019
Apunts i esquemes de Dret mercantil recull un resum i una visió panoràmica de les matèries més fonamentals del dret mercantil espanyol.
Malalties tropicals oblidades: determinants del seu estat actual
2015
Les malalties tropicals oblidades són malalties infeccioses lligades a la pobresa, i que afecten als sectors més desafavorits dels països en vies de desenvolupament. S'estima que una sisena part de la població mundial pateix avui en dia les greus conseqüències d'aquestes malalties. Però, malgrat la seua alta prevalença, les malalties tropicals oblidades romanen invisibles per a la majoria de la societat. Així doncs, en aquest treball es pretén determinar el grau de desconeixement i percepció que té el sector universitari d'aquestes malalties a través d'enquestes. Així mateix, també s'ha fet una revisió d'alguns mitjans de comunicació amb l'objectiu d'analitzar el seu grau de cobertura medià…
La responsabilitat social universitària i la construcció d’una societat per a totes les edats
2019
espanolEl presente ensayo ofrece una reflexion sobre el rol que puede ejercer la responsabilidad social universitaria en la construccion de una sociedad para todas las edades, concepto propuesto por Naciones Unidas (1995a; 2003) e inspirado en los principios de respeto, proteccion, solidaridad intergeneracional e inclusion de las personas mayores. Durante anos las personas mayores representaron un grupo minoritario excluido y socialmente estigmatizado. En virtud de los avances cientificos y tecnologicos que han prolongado la vida, el progresivo aumento del numero de aquellas, a nivel mundial, ha suscitado la creacion de politicas en favor del respeto e igualdad social, que frenen la reprodu…
University, Health and Society. Materials docents
2018
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València Teaching materials for the subject "University, Health, Society", in the curriculum of the grade of Medicine. It includes the Syllabus or teaching programme, Slides of the power point presentation, materials for the practical activities, and complementary information. Teaching materials for the subject "University, Health, Society", in the curriculum of the grade of Medicine. It includes the Syllabus or teaching programme, Slides of the power point presentation, materials for the practical activities, and complementary information.
Dones i Ciència. Genealogia d’una exclusió
2012
És tan abundant i exhaustiva la bibliografia feminista internacional i són tan plurals els estudis des de la perspectiva de gènere que ha produït la historiografia durant les darreres dècades que la opinió pública és conscient de les raons socials, culturals i ideològiques que han contribuït a construir els models de gènere i un determinat arquetip de la dona i de la naturalesa femenina en la nostra tradició occidental. El present article no vol ser una síntesi documentada ni erudita dels factors que han propiciat històricament l’exclusió de les dones de la esfera pública i especialment de les pràctiques científiques. Simplement vol aportar una reflexió personal des de la història cultural …