Les ideologies lingüístiques de les publicacions periòdiques valencianes (1854-1906)
This paper analyzes the articles, published between the years 1854 and 1906 in Valencian periodical publications, which refer to the origin, identity and name of the Catalan language, in order to determine the linguistic ideology of the publications. It focuses on the articles signed by the director or the journalists, as well as those which are anonymous. It is understood that, as a whole, these articles express the linguistic ideology of the publications and their promoters. quest treball analitza els articles de les diferents publicacions periòdiques valencianes que fan referència a l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalanaentre els anys 1854 i 1906, amb l'objectiu d'esbrina…
La recepció dels postulats de la filologia romànica internacional sobre la llengua catalana en el conjunt de la catalanofonia (1854-1906)
Aquest treball analitza la recepció dels postulats de la filologia romànica in - ternacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana en el conjunt de la catalanofonia entre 1854 i 1906. Al segle XIX es situa l'inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen -compartit amb la llengua occitana o independent des de l'inici-, la seua identitat -subordinada a l'occità o autònoma com la resta de llengües romàniques- i el nom amb què cal referir-s'hi. L'objectiu d'aquesta inv…
Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales
Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…
La posició dels romanistes italians i algueresos sobre el català al segle XIX
In the middle of the 19th century the German romanists found the Romance philology. They established that Catalan is the name of a language of the Catalan-speaking areas, which is different from Occitan and which has nothing to do with Limousin, something known since the early 16th century. This paper analyzes the opinion of Italian romanists about the name, beginning and identity of the Catalan language between 1808 and 1906.
Ressenya a Sònia Gros, «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el Curial e Güelfa. València, Publicacions de la Universitat de València, 2015
Ressenya a Sònia Gros, «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el Curial e Güelfa. València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 346 pp. ISBN: 978-84-370-9648-3Review to Sònia Gros, «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el Curial e Güelfa. València, Publicacions de la Universitat de València, 2015, 346 pp, ISBN: 978-84-370-9648-3
La posició dels lletraferits renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià
Aquest treball analitza la reacció dels erudits i escriptors valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el català entre els anys 1858 i 1906, agrupant-los segons les seues respostes al tema del nom i de la identitat filològica del català. A més, tractem de relacionar les posicions d'aquests valencians amb el conjunt del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nordcatalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l'occità i sense res a veure amb el llemos…
La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents
Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d'aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l'ús d'aquesta per part dels habitants d'aquests territoris. Les obres que s'hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topo…
Ressenya a Antoni Ferrando (ed.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2013 [Ressenya]
Ressenya a Antoni Ferrando (ed.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2012, 2 vol., 1193 pp. ISBN 978-90-272-4009-5
El nom de la llengua als territoris de parla catalana entre 1854 i 1906
This paper analyses the names that Catalan-Speaking writers and scholars were using to refer the Catalan language between 1854 and 1906. These used mainly the names 'llemosí' and 'català', but the second displaces the first at a different rate in the different Catalan Countries. The withdrawal of the 'llemosí' begins in Northern Catalonia and spreads first in Catalonia ¿since 1854¿ and later in the Balearic Islands and Valencian Country.
La història social de la llengua catalana en els estudis de Joan Fuster
Aquest treball detalla els articles, capítols i llibres que l'escriptor Joan Fuster i Ortells va publicar sobre aspectes diversos de la història social de la llengua catalana, que es troben dispersos al llarg de la seua obra, i valora les seues aportacions a la disciplina. Joan Fuster no va arribar a publicar una obra monogràfica sobre aquesta matèria, però sí que va publicar una gran quantitat d'estudis sobre aquesta: en uns casos, aquests textos tenien com a propòsit algun aspecte d'aquesta matèria, però en d'altres s'hi refereix de manera secundària tot aportant reflexions i informacions d'interès. This work details the papers, chapters and books that the writer Joan Fuster i Ortells pub…
Ressenya a Antoni Ferrando Francés Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021, 287 pp.
Ressenya a Antoni Ferrando Francés Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba), València, Institució Alfons el Magnànim, 2021, 287 pp.
Josep Massot i Muntaner, «Els mallorquins i la llengua catalana. Segles XIII-XXI», Barcelona, Publicacions de l?Abadia de Montserrat («Col·lecció Biblioteca Serra d?Or», 500), 2018, 171 pp.
Ressenya sobre el llibre de Josep Massot i Muntaner, Els mallorquins i la llengua catalana. Segles XIII-XXI, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat («Col·lecció Biblioteca Serra d’Or», 500), 2018, 171 pp., ISBN: 978-84-9883-963-0.
Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806-1906)
Resum: Aquest treball analitza els postulats dels romanistes no catalanòfons sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana entre 1806 i 1906. Al segle xix es situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des de l’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengües romàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi.
 
 Abstract: This paper analyses the postulates of the non-Cata…
La ideologia lingüística de Marc Antoni d'Orellana
The onomastic fragmentation and the linguistic particularisms of the Catalan language from the time of the creation of the Spanish monarchy have in Marc Antoni d'Orellana an ideologist who justified (using Valencian phonetics and the incorporation of Castilian words into Valencian) the separation of 'Valencian' from the rest of the Catalan (llemosina) language.
Llengua i identitat en l'obra de Rafael Ferrer i Bigné
This paper analyses the reaction of the Valencian writer Rafael Ferrer i Bigné against postulates on the Catalan Romance philology in the middle of the nineteenth century. In addition, this work tries to relate the Ferrer i Bigné position with the others scholars and writers of the Reinaixença Valenciana movement and the awareness of linguistic community shared with Catalan speakers from Catalonia, the Balearic Islands and North Catalonia. From the middle of the nineteenth century the German romanists found the Romance philology. They establish that Catalan is the name of the language of the Catalan-speaking areas, which is different from Occitan and which has nothing to do with Limousin wh…
L'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana segons Constantí Llombart
Resum: Al segle xix se situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més eruditscataloguen i estudien les diferents llengües romàniques i la llengua catalana en particular.Progressivament, en aquest període els erudits i escriptors de la catalanofonia realitzenafirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des del’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengüesromàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi. Aquest treball analitza els coneixements del’escriptor valencià Constantí Llombart (1848–1893) sobre l’origen, la identitat i el nomde la llengua catalana. Paraules clau: Constantí Llombart, segle xix, Orige…
Ressenya a Antoni Ferrando (ed.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2012, 2 vol., 1193 pp. ISBN 978-90-272-4009-5
La publicació d'estudis sobre Curial e Güelfa ha crescut molt considerablement en els darrers anys, sobretot a partir de l'edició filològica d'Antoni Ferrando publicada l'any 2007 per l'editorial francesa Anacharsis (Toulouse). Amb l'objectiu de projectar internacionalment aquesta magnífica novel·la anònima de mitjan segle XV, l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) de la Universitat d'Alacant està duent a terme nombroses activitats, com la promoció de nombroses traduccions a partir de l'edició de Ferrando (2007): al francés (Jean-Marie Barberà, 2007), a l'espanyol (M. Àngels Fuster, 2009), a l'anglés (Max W. Wheeler, 2011), a l'italià (Cesáreo Calvo i Anna Giordano, 2012) i …
Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906)
Aquesta investigació analitza les diferents ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del segle XIX i principis del XX (concretament entre 1854 i 1906), amb especial atenció a la identitat de la llengua catalana. Per a definir les diferents ideologies lingüístiques s'examinen els aspectes següents: en primer lloc, quina consideració tenen els valencians d'aquesta època sobre la identitat de la llengua catalana (consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l'occità? Consideren el valencià com una llengua diferent del català?); en segon lloc, i com a conseqüència de l'element anterior, quin és el …
La contribució de Vicent Boix i Ricarte (1813-1880) a la recuperació de la consciència lingüística dels valencians
This paper analyzes the contribution of Valencian Vicent Boix Ricarte to the recovery of Valencian people's linguistic awareness. To this end, we study all of his texts written in Catalan, as well as those Spanish texts that deal with linguistic aspects. The analysis reviews Boix's claims about the origin, evolution and unity of the Catalan language, the onomastics problem and the social and literary uses of the Catalan language.